En el municipi de Queralbs, just on hi ha l'aiguabarreig d'aigües del Riu de Núria i el Freser i trobem la Central Hidràulica de Daió a la qual i podem arribar per una estreta carretera. Un cop davant de la central podem observar un llarg conducte que es desprèn vertical de les parts altes de la muntanya i concretament dels abruptes cingles de las Roques de Totlomón. Aquest conducte té com a finalitat captar tant les aigües del Riu de Núria com les del Freser i per poder conduir aquestes aigües existeixen dos canals un que s'inicia a les gorges de Núria a l'alçada de Fontalba i un altre bastant més llarg que arriba fins al curs alt del Freser, cap a la cota dels 1650 m. Aquesta central construçïda l'any 1907 va ser la primera de Catalunya destinada al transport d'energia elèctrica, en aquest cas a la ciutat de Vic.
Per realitzar aquest itinerari cal prendre el Camí de Núria per Daió que s'inicia tot travessant el riu pel curiós pont en forma d'encavallada. El camí (senyals grogues), en gran part empedrat ens fa guanyar altura còmodament fins que ja a les parts altes s'uneix amb el Camí Vell de Núria, molt més freqüentat i que és un GR. Seguirem pujant ara per aquest camí fins a ensopegar amb l'inici del canal. El cable que i talla el pas sembla ser que per impedir que els excursionistes s'equivoquin. El canal està totalment recobert de taulons transversals i disposa de cable de vida que suposem té la finalitat de donar seguretat als equips de manteniment que hi fan les inspeccions periòdiques.
Podríem dir que el recorregut pel canal es pot dividir en dos sectors. El primer tram que recull aigües del Núria fins a la caseta de les aigües on hi ha el tub vertical és de traçat més dificultòs. De tant en tant el canal s'endinsa en galeries subterrànies a les quals nosaltres no podem accedir, aleshores ens cal fer enrevessats camins per a superar els obstacles del relleu, un constant puja i baixa on ens caldrà seguir senyals vermelles i on trobarem cables en els indrets que comporten perill. Pensem que ens trobem en un terreny on predomina la verticalitat.
El segon tram, és bastant més llarg que el primer però menys complicat. En aquelles ocasions en què ens cal deixar el canal per superar un túnel, trobem els camins en millor estat, malgrat que en algun indret manca fer una neteja de la vegetació i ens costa trobar traces del sender. Pensem sempre que cal seguir els senyals vermells i buscar fites. A mesura que progressem pel canal la llera el Freser es va apropant fins que finalment arribem a una caseta refugi i un centenar de metres més endavant hi trobem el riu Freser i la represa que intercepta les seves aigües.
Pel retorn cal que fem uns metres camí enrere per anar buscar un talús situat entre la represa i el refugi que ens permet travessar el riu amb comoditat. Un cop travessat trobem traces de sender (gran fita) que resseguint-lo ens porta fins al camí de la vall que comunica Queralbs amb el Refugi de Coma de Vaca.
En definitiva un extraordinari recorregut pel cor de les muntanyes i a travers d'uns paratges d'exuberant naturalesa que segur ens deixaran un bon record. Sorprenent també l'obra d'enginyeria executada per tal de domesticar les aigües d'aquests dos rius de muntanya tan braus i conduir-los a través d'una orografia tan extrema. En qüestió d'horaris, aquests van ser els nostres:
Central Daió fins al Canal 1:30 h Canal 4:00h Retorn per la vall 1:45hVIDEO FOTOS TRACK MAPA
