dimarts, 20 de febrer del 2024

RIERA DE LES GORGUES (l'Esquirol)

 

`
Feia dies que teníem interes per venir aquí a la Riera de les Gorgues, tant per fer el  seu recorregut, com per a comprovar els efectes de la sequera aigües amunt de l'Embasament de Sau. Aquestes gorgues s'extenen des de la població de l'Esquirol  fins que acaben abocant les seves aigües a l'embassament molt a prop de Roda de Ter, Es tracta d'un recorregut circular que farem en gran part enlairats per les cingleres que abracen el seu curs i des d'on dominarem les exuberants i ombrívoles profunditats. Fem l'itinerari en sentit horari i la seva longitud total és de 14 km i el desnivell acumulat proper als 700 m. En el nostre cas i a causa del poc cabal de les pròpies gorgues, així com dels seus efluents, ens vàrem saltar la visita d'alguns dels saltants emprant d'aquesta manera un temps total de sis hores.

Com que la nostra intenció era a part de visitar les gorgues poder comprovar també l'estat de l'embassament, vàrem escollir com inici del recorregut un indret situat al costat de la factoria industrial de la firma Patel on hi ha una àrea d'aparcament just al costat d'un camp de futbol. D'aquí podem accedir ràpidament fins a un dels miradors del Ter, en aquest punt el riu fa un pronunciat meandre de cent vuitanta graus, a la riba oposada podem observar enlairat el Monestir de Sant Pere de Casserres que actualment a canviat el seu habitual paisatge aquàtic per una erma i regular planúria que només es veu trencada pel curs originari del Ter, ara minso i tristot, a l'espera de què arribin temps millors.
Per realitzar tot aquest recorregut és aconsellable, no imprescindible, disposar d'un gps, el seu traçat és enrevessat i sempre ens podrà ajudar davant de dubtes, són molts els trencalls per on ens cal passar i a  vegades l'itinerari no està massa clar. Concretament, el punt on inicialment hem de baixar al fons de la riera està poc definit, perdrem altura i cal trobar unes fites que ens conduiran al bon sender que ressegueix pel fons de la riera lleugerament enlairat de la seva llera. Per aquest sender arribarem fins al punt on un rètol ens indica el camí per remuntar de nou fins a la part superior del cingle i des d'on podrem accedir a la Barra de Ferro. Aquesta remuntada està equipada per un conjunt de cadenes de fàcil progressió i que ens donaran un plus de seguretat. Després de visitar la Barra de Ferro continuarem per pista fins que ja molt a prop de l'Esquirol trobarem un marcat trencall a la dreta on per pista arribarem al Pont del Molí de Bertrana, bonica raconada envoltada d'un plaent ambient aquàtic. Som a la meitat del nostre itinerari, ara ens caldrà travessar la riera per una passera feta amb grans roques i continuarem ja de retorn per la riba oposada, un rètol ens indica el camí que remunta fins a la masia del Vilar, pujada cómode que ens acabarà situant als àmplis camps junt a la masía de El Vilar, a continuació i fent  un curt tram per carretera arribem a l'Ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues. Aquest punt és l'inici del camí que per la cinglera ens té de portar fins a la Masia de Sentfores, tram de cami a frec del cingle i on en alguns punts cal posar atenció. De Sentfores tenim una bona visió de la barra de Ferro.
De Sentfores ens cal fer un curt recorregut per pista fins a una bifurcació que prendrem a la dreta, seguint per aquesta pista caldrà que estem atents a un senyal que indica el camí que de baixada ens portarà a la llera de la riera, anem perdent altura per aquest sender, passem per un primer entall a la roca amb un curt tram equipat amb una corda i més endavant un altre equipament més llarg que amb una corda nuada ens permet superar de baixada unes lloses rocoses, seguidament arribem a la llera de la Riera de les Gorgues.
Arribats en aquest punt, i després de travessar la riera ens va costar de trobar el punt d'inici més adequat per començar a remuntar pel vessant oposat, finalment uns cent metres aigües avall del punt on havíem arribat, vàrem observar una fita i d'aquest punt vam començar a guanyar alçada per terreny emboscat de fort pendent però amb rastres de ser lloc de pas. Amb l'ajut d'alguna arrel i seguint el traçat més lògic vam arribar en un punt on ens va caldra fer un flanqueig d'uns set metres de llargada per una lleixa d'uns trenta centímetres, pas exposat i sense masses preses per les mans. Superat aquest pas aviat arribem a terreny més franca i tot seguit a la pista per on havíem passat a l'inici de l'itinerari.


VIDEO                        FOTOS                        TRACK                            MAPA



dijous, 18 de gener del 2024

SALT DE L'OLLA - CAMÍ RAL

En aquesta ocasió hem vingut a la Vall d'en Bas amb una finalitat exclusivament fotogràfica, es a dir, res de llargues caminades ni de feixucs desnivells a superar. Després d'uns dies en què temperatures han fet una forta davallada coincidint a més, amb el pas d'un front actiu que sembla ser que ha deixat intenses nevades per l'àrea del Prepirineu, decidim anar a fer una passejada per les Gorgues de les Fogoses en el Torrent del Puig. Esperem trobar les cascades glaçades i un ambient hivernal que justifiquin l'esforç de venir fins aquí, la informació meteorològica rebuda a través dels mitjans ens prediu temperatures similars a una nova glaciació i és per això que hem decidir posar-nos en camí.
Són quasi les nou del matí que arribem a la Vall d'en Bas, la temperatura marca -1º, arribant a la llera del Rec del Puig observem que no hi baixa ni gota d'aigua i els pocs bassals que ensopeguem no estan glaçats, tots aquests aspectes queden confirmats un cop ens endinsem a les gorgues, ni baixa aigua ni fa prou fred per glaçar-la, malgrat això el lloc és molt interessant, aquest vessant de la muntanya és molt obac, amb poques hores d'insolació, el que causa que el color predominant sigui el verd intens, tot el rocam està revestit de molsa el que li aporta un caràcter molt fotogènic. Vist que avui no és el dia més apropiat per fotografiar saltants d'aigua, decidim reconvertir la nostra activitat fent un recorregut excursionista per tota aquesta interessant raconada. 

Venint d'Olot per la C-135 i pasada l'entrada a Hostalets d'en Bas i més concretament poc després del km-49, en una corba prendrem una pista a la nostra dreta, rètol "els Hostalets". A pocs metres hi ha el mas de l'Aubert i un espai per aparcar. Començarem a caminar per la pista que per entre conreus ens portarà fins al Molí Vell des d'on ja ens començarem a endinsar cap al Torrent del Puig. El camí ressegueix proper a la llera, anem passant per diversos indrets com ara la Font de les Fogoses indentificable perque al costat hi ha una taula feta amb una roda de Molí, el camí alterna ambdues ribes i ens porta a passar per diversos saltants que a vegades ens demanen fer curtes aproximacions del camí principal per obtenir una millor visió. Per la riba dreta orogràfica arribem al Salt de l'Olla, el més impressionant. En el nostre cas per prosseguir la ruta vàrem optar per remuntar en aquest punt pel sender que hi ha a la riba esquerra hidrogràfica, aquest supera el fort pendent i ens acaba situant a la base d'una xemeneia on una corda nuada ens ajuda a superar el pas amb facilitat.  Aviat arribem a un indret que és un bon mirador de la vall, camps, pobles i al fons el Canigó. Seguint progressant pel bonic vessant boscós acabem per arribar a la Font de les Marrades punt coincident també amb el Camí Ral de Vic a Olot. D'aquí només ens caldrà resseguir el camí ral de baixada per arribar de nou al punt d'inici d'aquest itinerari. De la Font de les Marrades és interessant remuntar alguns dels revolts "marrades" per poder observar, un cop més, aquestes vies de comunicació que feien els nostres avantpassats, la perfecció del seu traçat i la seva tècnica constructiva.
Tot aquest itinerari discorre per uns vessants humits que en alguns punts poden ser molt relliscosos i cal posar atenció, ja que sovint anem enlairats per sobre la llera del torrent. Tot i que el track que adjunto pot tenir algunes imprecisions a causa de l'orografia, el camí en general és força evident i només en alguns pocs punt s'indefineix. 

VIDEO                       FOTOS                        TRACK                             MAPA



diumenge, 31 de desembre del 2023

PUI DE LLERÀS PER LA CARENA DE SANT SALVADOR

 


Ara fa uns mesos vàrem venir a pujar el Pui de Lleràs, en aquella ocasió ho fèiem des de La Terreta, vessant Noguera Ribagorçana i concretament des del poble d'Espluga de la Serra, un lloc màgic envoltat d'una natura que encara conserva la seva autenticitat. En arribar a la carena divisòria amb la Noguera Pallaresa vam quedar sorpresos del paisatge agresta que teníem davant, format per multitud de cingles i agulloles de roca conglomerada que ocupaven tots els vessants, ens va resultar tan atractiu que vàrem decidir de venir-hi en la primera ocasió que fora possible. 
Som a mitjans de desembre, hem passat la nit a la Pobla de Segur i era encara fosc que hem pujat al poble de Toralla. Amb l'ajut dels frontals hem començat a fer camí per la carena de Sant Salvador,  arribant a l'ermita de Sant Salvador es començava a fer de dia, no es que fes un gran dia doncs el cel estava molt cobert però feia l'efecte de què serien unes condicions canviants al llarg del dia i que es mantindria estable. Per arribar al Pui de Lleràs tenim pel davant uns set quilòmetres de carena, el camí ressegueix una llarga cinglera que domina la Vall de Serradell, el decorat de fons està format per una orografia caòtica de valletes i agulloles que a mesura que anem progressant ens ofereixen  perspectives canviants de tot l'entorn. En aquest primer sector del nostre recorregut no hi trobem senyals a excepció d'algunes fites en punts concrets, el camí a seguir sempre esta ben definit sobre el terreny i tan sols en algunes àmplies zones rocoses que ens cal travessar aquest es fa fonedís, però com que la direcció està ben definida per la carena ben aviat el retrobem. Dalt del Pui de Lleràs hi trobem un vèrtex geodèsic i una cabana de fusta que roman tancada.
Del cim continuarem carenant (senyals grogues) fins que poc després de creuar una líneia d'alta tensió ensopeguem amb el camí que porta a Serradell i que ens cal prendre de baixada. Aquest camí ressegueix proper a la línia d'alta tensió i per ell anem perdent alçada ràpidament (senyals vermells). Arribant quasi al fons de la vall passem per la bifurcació que porta a la Cova Cuberes, la cavitat més llarga de Catalunya. Anem fent camí i combinant trams de pista i alguna drecera acabem per arribar a la llera del Riu de Serradell, un rètol ens indica el camí de Torralla, aquest camí inicialment es per la mateixa llera, pel mig dels còdols, al cap d'uns dos-cents metres arribem a l'inici de la pista que ressegueix tota l'obaga de la vall de Serradell, just per sota de la cinglera que pel matí havíem recorregut en sentit contrari. El primer quilòmetre d'aquesta pista fa lleugera pujada, però la resta fins arribar a les proximitats de Torralla serà tot de baixada. Just on la pista arriba a uns amplis conreus trobarem a la nostra dreta un altra pista i camí que després d'uns vint minuts de pujada ens portarà fins a Torralla on haurem tancat el nostre recorregut. En conclusió, podem afirmar que es tracta d'un itinerari per indrets feréstecs de gran interès paisatgístic on podrem gaudir d'una natura esplendorosa immersos en la soledat dels grans espais del Prepirineu.

VIDEO                    FOTOS                            TRACK                              MAPA



dissabte, 9 de desembre del 2023

AVENCS DE LA FEBRÓ + AVENCOTS DELS MOTLLATS

 

Molt a prop de l'antic poble de la Mussara hi trobem un conjunt de fenòmens geològics molt interessants, es tracta de dues agrupacions d'esquerdes de gran tamany que els moviments tectònics han ocasionat en el terreny. De morfologia vertical i amb una fondària que assoleix en alguns punts els quaranta metres en el seu interior es formen sinuosos passadissos, més o menys fàcils de caminar, que en visitar-los et trasporten al fantasiós món del cinema, podem fer d'Indiana, de Bilbo o d'en Frodo per unes hores. Aquestes esquerdes són molt poc visibles en el terreny, quedant molt mimetitzades en l'espai boscós en què es troben, en canvi es fan visibles en la fotografia del satèl.lit. La primera agrupació d'esquerdes que visitarem són els Avencs de la Febró, aquest sector està constituït per una espectacular esquerda lineal, neta de vegetació en el seu interior i de fàcil caminar. A lo llarg del traçat passem pel costat d'algunes cavitats, la Cova Gran que és la més interessant i la Cova Sebas, aquesta última de reduïdes dimensions, requereix superar una curta gatera inicial d'accés. Abans a la part final de l'avenc hi havia una instal.lació formada per grapes metàl.liques i cable de vida que permetien sortir de l'avenc sense haver de fer camí enrere. L'accés fins a l'avenc de la Febró el fem inicialment per un tram de pista i seguidament per bon camí, cal tenir en compte que la part final d'aquest camí va resseguint molt a prop el traçat lineal de l'esquerda i cal posar per tant força atenció. Identificarem la boca d'accés en arribar a una zona més oberta on hi ha unes cadenes que ajuden a baixar.
Un cop hem visitat l'Avenc de la Febró toca fer camí cap als Avencots dels Mollats, tot sortint de l'avenc no remuntarem pel pas equipat per on hi hem accedit i seguirem torrentera-esquerda avall on després d'haver fet uns dos-cents metres el sender fa una curta remuntada
per anar a trobar un camí més ample que seguirem a l'esquerra i que ens acabarà deixant en una pista on anirem també  a l'esquerra. Fets uns dos-cents metres la deixarem per prendre un sender a la dreta mitjançant el qual i després de superar alguns trams de forta pujada ens portarà fins a l'entrada poc definida dels Avencots. Així com l'Avenc de la Febró te una morfologia lineal simple de recórrer els Avencots estan formats per una amplía retícula d'esquerdes en tots sentits de morfologia laberíntica on es fa difícil seguir la topografia oficial, nosaltres vàrem decidir fer la visita de forma aleatòria entran en tots aquells punts que ens oferien millor interès. Aquí el recorregut es molt més complexe que a l'avenc de la Febró amb constants pujades i baixades, alguns trams equipats i si som exigents algun tram semi-subterràni. A lo llarg del traçat trobarem fites que caldrà seguir i que amb el seu ajut ens portaran a visitar les parts més interessants. Finalitzada la visita i en funció del recorregut que hàgim fet un sender ens portarà fins al punt d'inici de la sortida, en el nostre cas un sender en suau baixada ens va portar fins a la propera pista procedent de la zona d'aparcament. Donat que en ocasions les descripcions textuals d'un itinerari es fan llargues i complicades de descriure amb suficient claredat, aconsello disposar sempre del track, és d'un gran ajut i sempre confirmen dubtes al llarg del nostre itinerari. Si volem visitar les coves cal que portem llum i preferible disposar de casc.


VIDEO                                FOTOS                                 TRACK                                 MAPA

TOPO AVENCS DE LA FEBRÓ                        TOPO AVENCOTS DELS MOTLLATS









diumenge, 26 de novembre del 2023

ESPELEO A FORMENTERA

 

Eren les nou i mitja que l'avió aixecava el vol  de Barcelona, arribàvem  a Eivissa en menys d'una hora,  un bus ens a portat fins al port on prendrem un dels molts ferris que diàriament uneix les illes, el nostre destí és Formentera. En aquesta ocasió som tres en Rafel, la Sonia i jo, i el propòsit de venir a ses illes es col.laborar amb en Rafel en el seu projecte d'estudiar les cavitats d'Eivissa, del qual en aquests moments ha publicat ja una guia amb ressenyes de les cavitats que ha visitat, i que ara vol completar amb cavitats de la propera illa de Formentera. Visitarem quatre coves que són: Cova Gran de Sant Valero, el complex Mamelles-Cova Freda-Cova des Riuets, la cova des Fum i l'Avenc de sa Casilla. El primer que fem e arribar a Formentera és llogar un cotxe i com que encara és d'ora per entrar a l'apartament que hem reservat a Es Pujols, decidim anar a fer la Cova Gran de Sant Valero situada a les proximitats del Cap de Barbaria, en definitiva i com darrerament podem anar comprovant, avui en dia el fet de la distància no és massa rellevant, a les vuit del matí sortíem d'un embús a les Rondes i a les dotze del migdia estàvem entran a una cova en un indret recòndit situat en una illa al bell mig del Mediterrani, cada cop em sorprenc més de les coses que arribem a fer.

A continuació podeu veure els vídeos de les tres cavitats i la seva situació, he inclòs també un extracte de l'àmplia descripció de cadascuna de les cavitats que en Rafel fa en el seu Blog de Muntanya, i per finalitzar un vídeo amb un recull d'imatges dels indrets que en el temps lliure vàrem poder visitar.



TOPO              TRACK
(Complex Mamelles - Cova Sa Freda - Cova des Riuets)


TOPO             TRACK     


COVA DES FUM

AVENC DE SA CASILLA

IMATGES DE FORMENTERA 

Aquest és un recull d'imatges dels racons de Formentera que vàrem poder visitar en la nostra visita espeleològica a l'illa, normalment a la tarda i després d'haver sortit de la cavitat. Va ser un estímul afegit i molt conciliador entre les foscors matinals i l'esplendorosa llum del cel mediterrani de les tardes de Formentera. La nostra rutina diària començava a les 6:30 h amb l'estrident música del despertador, com que la motxilla amb l'equipament ja l'havíem deixat preparada la nit anterior tan sols ens quedava vestir-nos i sortir xiulant per anar a esmorzar a un dels pocs bars de Sant Francesc que matinaven i on ens preparaven unes suculents torrades de pa amb tomàquet i pernil. A continuació i amb la panxa contenta ens desplaçàvem fins a la cavitat i com que l'illa és petita el camí es feia curt. Entre l'aproximació a la cavitat i posar-nos l'equip, era cap a les 9:30 h que començàvem l'exploració de la cova i normalment pels voltants de les 13 i les 14 h finalitzava la part esportiva del dia, ara tocava trobar un lloc per poder menjar alguna cosa i recuperar forces i el més important trobar una cadira per seure i retrobar el nostre familiar i relaxant posturatge després d'haber passat unes quantes hores fent contorsions, caminant de genolls i arrossegar-nos com un més dels llangardaixos que trobes per arreu a l'illa. Amb la feina feta i de nou la panxa contenta començava la part del dia on ens dedicàvem a visitar alguns dels interessants indrets que ofereix Formentera. Aquesta part més turística no durava massa, al mes novembre els dies ja són bastant curts i a la que es feia fosc tornàvem cap a l'apartament passant abans per algun super a comprar queviures, el sopar normalment ens el fèiem nosaltres. A la sobretaula aprofitàvem que teníem un smart-televisió per veure algun vídeo de coves en el youtube i finalitàvem veient alguna programació xorra de les cadenes oficials, eren entre 10 i 11h que anàvem a dormir, aquesta va ser la rutina diaria de la nostra estada a Formentera.
El novembre l'illa està tranquil.la, fins i tot massa, hotels i cafeteries tancats, les botigues també i amb l'excepció dels dos o tres pobles més importants com poden ser Sant Francesc, Sant Ferran i la Sabina la resta d'indrets turístic estaven en total hibernació a l'espera de la nova temporada d'estiu, segons ens comentaven algun dels residents a temps total, a l'estiu l'illa tenia una activitat frenètica, cotxes i motos per arreu, platges plenes, problemes per circular i poder aparcar, total que ara al novembre va ser un privilegi disposar de l'illa per nosaltres tres.
Per anar a Formentera cal agafar el ferry a Eivissa, per aquest motiu ens vàrem organitzar de manera que el darrer dia pendríem un dels primers ferrys de tornada  i amb el temps que disposàvem fins a agafar el vol a Barna visitaríem Eivissa. Aquí puc tornar a assegurar que varem disposar de tot el nucli antic en exclusivitat, ningú pels carrers, tal com sona, només nosaltres. Tendes tancades, xiringuitos tancats, zero paradetes hippies, etc. Això no era l'Eivissa que ens venen, la de la intensa activitat, vestits blancs, gent morena i xurri-guapa, d'alegria i glamour, xivarri i disbauxa. Tots tres vàrem coincidir que potser preferíem la Ibiza amb les piles plenes perquè ara tot estava massa desangelat.


divendres, 10 de novembre del 2023

ESCLETXES DE LA FREIXENEDA (Les Correjades)


Avui hem vingut a visitar un d'aquests racons amagats del Prepirineu, som a la part alta de la Vall d'en Bas, just en el límit de la Garrotxa i el nord d'Ossona. En aquest indret feréstec de la nostra geografia ocupat tan sols per aïllats masos hi ha una raconada coneguda com les Escletxes de la Freixeneda, anomenat també com Les Correjades, és un lloc molt especial, amb una morfologia caòtica a causa de l'assentament del terreny, amagada dins d'un extens vessant boscós no és visible fins que ti apropes i és aleshores que t'adones de la seva magnitud i bellesa, quan te n'endinses és com si estiguessis visitant una laberíntica galeria d'art, estructures rocoses, tonalitats de llum i cromatismes que de mica en mica et van sorprenent i al mateix temps destorbant amb el seu desordre mil.lenari. Tota una experiència pels sentits.
El punt escollit per nosaltres és Collfred un aïllat mas al qual hi podem arribar per una pista asfaltada que te origen a Vidrà i què passa també pel veïnat de Siuret. Hem deixat el vehicle a la Collada de Collfred i per carretera hem baixat al proper Collfred, passades les edificacions hem anat resseguint bastante estona una planera pista que va travessant el bonic bosc de l'obaga de la muntanya. Arribant a la bifurcació on hi ha una cabana de fusta girem a la dreta de pujada i ven aviat arribarem a les escletxes, cal posar atenció perquè estan bastant mimetitzades amb el terreny. Un cop localitzades ja ens hi podem endinsar i començar la nostra tasca d'exploració tenint cura d'alguns desnivells importants i també d'algun forat amagat, tota una juguesca a la recerca dels sinuosos passos entre estretors, pujades i baixades. Les Escletxes de la Freixeneda estan compostes per tres sectors predominants, primer trobem l'Escletxa de Baix i a continuació no ens podem perdre visitar l'Escletxa del Mig. Hi ha una tercera escletxa, l'Escletxa de Dalt que sembla ser que no te l'espectacularitat de les seves veïnes i que nosaltres no vàrem fer per manca de temps.
Seguint el nostre camí, continuem pel bosc de pujada, trobem inicialment senyals grogs, per prats arribem al Cap del Ras, a la part superior i entre el bosc trobem l'inici del camí que inicialment amb  forta baixada ens deixarà en una pista que tot resseguint-la ens portarà fins al Mas de Freixeneda. Som al punt més allunyat del nostre recorregut. Del mas resseguim per una pista fins a arribar a un punt identificable per uns crestalls rocosos en el ferm de la pista, aquí la deixarem i començarem a progressar pels Plans de la Corretjada sense traça de camí ven definida. Al final dels prats arribem de nou a zona boscosa on anem resseguim una pista fins on estarem atents a un sender que arrenca a la nostra dreta i que després de travessar la torrentera comença inicialment a guanyar alçada. Travessem de nou una zona de prats que ens portaran fins a una cruïlla de torrents on ens caldrà resseguir el de l'esquerra, primer pel costat i aviat per la mateixa llera fins arribar a un petit saltant que superarem per l'esquerra en el sentit de la marxa, de seguida arribem a una pista que ens portarà al proper Collfred. Aquesta part final del recorregut és una mica enrevessada i l'ús del gps pot ser d'ajuda.


VIDEO                     FOTOS                        TRACK                   MAPA                    TOPO







 

dilluns, 6 de novembre del 2023

AVENC D'ESTELES

 
Del Coll d'Ordal on hem visitat l'Avenc Bonic i l'Avenc de la Plomada prenem la N-340 en direcció primer als pobles d'Ordal i El Pago, al poc de superar aquest darrer estarem atents a una bifurcació a l'esquerra que indica Muntanya Rodona. Fets uns vuit-cents metres asfaltats arribarem a l'inici d'una pista que comença a remuntar pel vessant, aquesta pista té alguns trams revestits en els indrets de més pendent, els últims tres-cents metres fins al Coll d'Esteles estan molt malmesos i no són massa aptes per a turismes.  Un cop situats al coll trobem una bifurcació, anirem cap a l'esquerra i tot seguit junt a un rètol trobarem l'inici del camí a l'avenc que està molt proper.
Situats junt a l'avenc observarem que té dues boques una de petita situada en un flanc rocós i un altra boca de dimensions més grans que és la que nosaltres utilitzarem pel descens. Podrem observar també que tant les boques com els seus voltants pròxims disposen de nombroses instal.lacions, la qual cosa ens fà pensar que l'Avenc d'Esteles deu ser utilitzat freqüentment per a cursets o pràctiques d'espeleo. El descens és totalment vertical i en gran part volat, si volguessim el podríem fer els seus vint metres d'una sola atacada, pero al llarg del seu recorregut podem anar veient diverses instal.lacions per fer reenvios. La part inferior està ocupada per una sala de dimensions generoses que amb un talús regular de rocalla ens porta fins a la màxima profunditat a trenta-un metres.

VIDEO                  FOTOS                     TRACK                    TOPO                   MAPA




diumenge, 5 de novembre del 2023

AVENC DE LA PLOMADA

 

El plantejament per avui consistia en fer una sortida de pràctiques consistent en baixar tres avencs, a poder ser que no estiguessin massa allunyats ni de casa ni l'un de l'altre. Som doncs al Coll de l'Ordal i fa una estona estàvem a l'Avenc Bonic, ara però, som a l'Avenc de la Plomada, un avenc un xic més complicat que el primer, es tracta d'una cavitat també de reduïdes dimensions que ens ve a mida pel nostre propòsit de retrobar-nos de nou amb el món de l'espeleo després d'un parell de mesos d'activitats a cel obert. Situats a l'àrea de servei del Coll de l'Ordal bon punt de retrobament amb espaiós aparcament i recomanat bar-restaurant,  caldrà que per a l'aproximació a l'avenc i des de la mateixa àrea de servei  agafem una bona pista que porta a la pedrera pròxima, en aquesta pista i en dia laborable hi ha un constant trànsit de camions. Fets uns vuit-cents metres i en una corba tancada trobem un bon espai per deixar el vehicle, de continuar endavant entrariem en el complex industrial de la pedrera. Junt en aquesta corba prendrem una pista que ven aviat deixem per agafar un camí a l'esquerra, passem junt a les ruïnes d'un mas i continuem pel camí de forma rectilínia, fets uns 300 m. caldrà que estem atents a una discreta desviació a l'esquerra que és la que  porta fins a l'avenc situat a una clariana a menys de 50 m. del camí principal.
Com deia l'avenc és de petites dimensions, si accedeix per un pou vertical d'uns nou metres de profunditat, inicialment sembla molt estret, però a meitat del seu recorregut es fa més ample, tot i el seu aspecte angoixant no ens comportarà problemes de progressió ni de baixada ni de pujada amb la gravetat en contra. Un cop davallat arribem a una espaiosa sala amb boniques concrecions, si explorem els reduïts espais annexos a aquesta, podrem observar nombroses concrecions en particular una saleta de sostre baix que ens obligarà a ajupir-nos per accedir-hi però què es mereix molt la pena i un cop a dins podrem gaudir de tot una gran varietat d'espeleotemes. El pou està perfectament equipat


VIDEO               FOTOS                  TRACK                TOPO                     MAPA




AVENC BONIC

Després de portar ja unes setmanes sense visitar cap cova, hem decidit fer una sortida a un lloc proper que ens a serveixi de retrobament amb aquest món de la foscor que tant ens agrada. L'indret escollit és  l'Ordal, zona farcida d'avencs i que a més te un bon punt de retrobament al costat de l'àrea de servei situada quasi al mateix coll amb espaiós aparcament i recomanat bar-restaurant. Ens hem proposat en la sortida d'avui de fer tres avencs fàcils amb el propòsit principal de fer pràctiques (Avencs Bonic, Plomada i Esteles). El primer dels avencs que farem, serà l'Avenc Bonic, curt i de poc desnivell.  Per l'aproximació a l'avenc caldrà que des de la mateixa àrea de servei agafem la bona pista que porta a la pedrera pròxima, en aquesta pista i en dia laborable hi ha un constant pas de camions fets uns vuit-cents metres i en una corba tancada trobem un bon espai per deixar el vehicle. Junt en aquest punt prendrem una pista que ven aviat deixem per agafar un camí a l'esquerra, passem junt a les ruïnes d'un mas i continuem pel cami de forma rectilínea fins arribar a una cruïlla on normalment hi ha una fita. prenem el camí de l'esquerra que als pocs metres comença a baixar per fort pendent pedregós i seguidament arribem a la boca de la cavitat. L'avenc està suficientment equipat podent-se utilitzar també suports en naturals, els 20 metres de desnivell estan repartits entre petits ressalts i rampes entre ells. Un cop fet l'Avenc Bonic anem cap a l'Avenc de la Plomada que ens ve de camí del vehicle.

VIDEO                   FOTOS                      TRACK                      TOPO                      MAPA






 

dilluns, 30 d’octubre del 2023

CAMINO DE SANTIAGO EN NAVARRA

 


Después de la grata experiencia hace dos años por el Camino de Santiago por Galicia decidimos retomar de nuevo los caminos de esta ancestral ruta, si en la primera ocasión el que realizamos fué el tramo final, ahora será el tramo inicial pero con una particularidad, evitaremos la primera etapa de Saint Jean Pied de Port por ser excesivamente exigente como inicio de ruta, será pues en Roncesvalles donde comenzará nuestra andadura.
Al igual que en la otra ocasión contratamos los servicios de una agencia especializada para la organización de la ruta, de esta manera tanto el alojamiento como el trasiego de maletas quedaba resuelto, así como el traslado al inicio de la ruta. Siendo nosotros residentes en Barcelona y disponiendo de un número de días muy limitados decidimos desplazarnos hasta Pamplona en vehículo particular pués las diversas combinaciones mediante ferrocarril y bus eran algo complejas en cuanto a horarios. En Pamplona el tema del aparcamiento también era algo complejo, así que decidimos utilizar la opción más económica, el párquing del aeropuerto, 43 euros para ocho días y un buen lugar de referencia como punto de recogida para el vehículo de la agencia que debía llevarnos a Roncesvalles. Para el retorno desde Logroño, final de ruta, utilizamos los servicios de la compañía Autobuses la Estellesa que por un precio muy económico nos condujo de nuevo a Pamplona. Para el desplazamiento hasta el aeropuerto con el fin de  recuperar nuestro vehículo aprovechamos el servicio que ofrece el municipio consistente en un servicio casi gratuito de taxis que por el módico precio de 0,75 euros por persona te traslada hasta el mismo, para hacer uso de este servicio es imprescindible hacer solicitud vía Web o teléfono. Es muy aconsejable también hacer reserva anticipada del bus hasta Pamplona, es un trayecto muy solicitado y a lo largo de nuestro desplazamiento pudimos observar como en algunas de las paradas que realizaba muchos pasajeros se quedaban en tierra por falta de disponibilidad.

En lo referente al Camino, y al igual que pudimos comprobar en Galicia, todo el recorrido está perfectamente señalizado, no siendo necesario el uso de ningún medio electrónico como gps o teléfono. A lo largo de toda la ruta diversos tipos de señalizaciones  nos ayudan a salir de dudas en aquellos puntos con cierta complejidad de manera que no se crean incertidumbres en cuanto a la orientación 
Un aspecto que si pudimos observar respecto al tramo gallego era un menor número de establecimientos para descanso a lo largo de la ruta que ofreciesen servicio de comida o bebida y en los existentes poca variedad en la oferta, limitada casi siempre al típico pinxo de tortilla, esto referido siempre a las pequeñas poblaciones y tramos entre ellas. Realizar el camino ha sido de nuevo para nosotros una grata experiencia que abarca todos los sentidos. Paisajes día a día cambiantes que de los frondosos bosques del Pirineo poco a poco van haciendo transición a las llanuras de amplios horizontes recubiertas de cultivo de secano. Pequeños pueblecitos que a pesar de su reducido tamaño manifiestan todas algún signo de patrimonio arquitectónico, por supuesto en las grandes poblaciones este aspecto desborda nuestros sentidos. En definitiva el Camino es siempre un despertar de los sentidos, tanto visual como afectivo, es un lugar de encuentro de gentes muy diversas, a menudo procedentes de lejanos países y con las que se crea en el curso de los días efímeros vínculos de amistad, siendo quizás estos encuentros la causa de que en el futuro nos anime a seguir haciendo Camino. 







MAPES:
Etapa-1       Etapa-2       Etapa-3       Etapa-4       Etapa-5       Etapa-6