PASSEJANT PER LES AIGÜES DEL PANTÀ DE SAU

Avui és dia d'estreno, feia temps que volia tenir un kayak inflable i després d'estar uns quants anys amb el meu kayak de polietilè quasi en l'oblit, el desig de tornar a navegar pels nostres mars interiors i costes s'ha despertat de nou. Volia que sigues inflable més que res per la seva facilitat en els trasllats, ja se que no tindre la finesa d'un kayak rígid, però tampoc el vull per fer curses. El meu anterior kayak era un K1 aquest és un K2 d'aquesta manera puc navegar amb companyia, tot i que també es pot ajustar per a una sola persona. El pes entre un i altre és semblant, uns 18 kg. i un cop plegat cap perfectament en el maleter del cotxe. El procés d'inflat i desinflat és bastant ràpid i l'únic inconvenient és que el cal assecar molt bé abans de guardar-lo. Fa uns dies el vaig posar a prova una estoneta en el Pantà de Boadella i ja vaig poder coprovar les seva reacció, aspectes com ara la seva estabilitat i capacitat d'avanç al remar. Avui però li toca la prova definitiva, i és per això que hem vingut a Sau, hem deixat el vehicle a l'aparcament que hi ha al final de pista, el cert però és que estàvem un poc allunyats de l'aigua i ens ha costat un gran esforç el trasllat fins a la platgeta, aconsello entrar a l'aparcament del club nàutic on per un preu molt raonable podem aparcar i apropar-nos quasi fins a tocar l'aigua (i aprofitar per prendre un refrec a la seva terrassa). Farem una remada fins al Sot de Balà, remuntant aquest braç de l'embassament fins que ens veiem obligats a sortir de l'aigua. Pensem fer una curta exploració terra endins d'aquesta contrada per veure el seu aspecte estival donat que sempre que hi hem vingut a caminar era tardor. (Vissió general)

       

                           VÍDEO

Pel Sot de Balà

Pantà de Boadella

VIA FERRADA DE LA CALA DEL MOLÍ

Fa pocs mesos que ja vaig venir a fer la ferrada, però davant d'aquesta nova proposta que hem fan els companys no puc evitar d'afegir-me, aquests darrers dies està fent molta calor i serà una bona ocasió per passar una tarda amb ambient playero. És ja tarda avançada quan arribem a Sant Feliu, a la ferrada ja no hi queda quasi ningú, així és que la pensem fruir sense presses. Acompanyats de la musiqueta d'onades i gavines comencem a progressar sabent que  al final ens espera una cervesa a la platja de s'Agaró.      VÍDEO

 

SIERRA NEVADA (de Mulhacén al Cerro del Caballo)

Sierra Nevada no constitueix una gran serralada com o poden ser els Pirineus, però ressorgint de la resta de massissos del sud de la península presenta un caràcter predominant amb forta personalitat i un gran nombre de pics que superen els tres mil metres. En mig del cordal que des de el Picón de Jeres s'exten fins al Cerro del Caballo i trobem el Pic de Mulhacén que amb els seus 3479 m. és el cim més alt de la Península Ibèrica. La colla d'amics ens vam posar d'acord per a anar a fer una visita d'aquesta allunyada serralada aprofitant que havíem entrat a Juny i esperàvem que la muntanya ja es trobaria neta de neu en aquelles latituds, i així va ser.

En aquesta ocasió al marge del fet del propi recorregut muntanyenc si afegia tota una tasca de preparació dels serveis que ens calien, tant per arribar a l'inici de la sortida com pel retorn al final de la travessia, però això ho ressenyaré al final. L'estratègia era la següent: 

El primer dia vol Barcelona-Granada, a l'aeroport ens esperava un furgo-taxi per portar-nos fins al poble de Capileira en plenes Alpujarras. A Capileira teníem reservada la plaça pel mini-bus del parc natural que puja fins al Collado del Cascajar Negro, lloc des de on ens calia caminar poc més d'una hora fins al refugi guardat de Poqueira

El segon dia pujàvem el Mulhacén i preníem direcció oest passant pel refugi de la Caldera, Pico de Loma Pelada, Cerro de Los Machos i Pico Veleta. Dormíem al refugi bivac de la Carihuela.

El tercer dia del Collado i refugi de la Carihela perdíem una mica de desnivell fins a las Lagunillas de la Virgen des de on un bon sender ens pujava fins al refugi bivac d'Elorrieta (el més alt d'Espanya), a continuació iniciàvem el descens enlairats pel marge dret de la vall del Riu Lanjaron fins a arribar al refugi bivac del Caballo, d'aquí i després de pujar el Cerro del Caballo, últim tres mil de la serralada, començàvem un llarg descens per la Loma de los Tres Mojones on en un punt anomenat Mirador de la Rinconada de Nigüelas, ens esperava un vehicle 4x4 que ens portaría de nou a Granada, aquest tercer dia vàrem acabar-lo anant de tapeo i visitant Granada "la nuit"

Pel quart dia havíem previst agafar un vol de tornada a última hora per tal de poder fer turisme i recòrrer els llocs més emblemàtics de la ciutat. Per cert el cotxe l'havíem deixat guardat en un dels molts aparcaments vinculats que ofereixen aquest servei a un preu raonable. Deixes el vehicle i et porten a la terminal, a la tornada et passen a recollir.

La travessa d'aquest sector de Sierra Nevada ens va agradar molt i ens va deixar força satisfets, sorprenent el gran contrast que hi ha entre el seu vessant sud de relleus suau i el seu vessant nord d'aspecte abrupte i que domina grans estimballs. El refugi guardat de Poqueira ofereix un excel.lent servei i és de gran ajut per la seva situació estratègica, la resta de refugis bivac pels que passem es troben en molt bones condicions amb l'excepció del refugi Elorrieta que tot i estar semi ruïnós pot ser útil en cas de necessitat. Un dels aspectes a tenir en compte a Sierra Nevada són les distàncies, que són molt llargues. La manca d'aigua és un dels altres inconvenients que tindrem de preveure. Tot el recorregut no presenta dificultats tècniques i es tracta tan sols de caminar. En algun indret podem trobar algun pas equipat amb cadenes, peró són sempre trams curts i fàcils de superar. Tots aquets aspectes deixen de ser vàlids quan és manté l'innivació, ja que en aquest cas tot es complica força i cal portar material adequat. A part dels aspectes muntanyencs recomano que ens reservem algun dia per poder visitar Granada, bonica ciutat molt ben conservada i de gens força afables.

ADRECES D'INTERÉS:

PARKandFLY  (aparcament proper aeroport) 
VUELING
RIDEWAYS (taxi aeroport Granada)
Servei Mini-bus Parc Natural Capileira
NEVADENSIS (servei recollida en muntanya)
HO! MI HOSTEL (alberg Granada)

REFUGIO DE POQUEIRA

VÍDEO -1  (Mulhacen - Veleta)

FOTOS - 1      MAPA     TRAK - A     TRAK - B

VÍDEO -2   (Veleta - Cerro de los Machos)

FOTOS - 2       MAPA     TRAK - 2

VÍDEO VISITA GRANADA

COVES DE LA CERDANYA (Anes-Olopte-Fou de Bor)

Avui venim a la Cerdanya per fer la visita de tres cavitats que es troben per l'entorn de Bellver, Hem sortit a bona hora per tal d'aprofitar el dia, la primera cavitat que visitarem és la cova d'Anes, d'accés fàcil i recorregut sense complicacions de fet quant nosaltres en sortíem iniciava l'entrada un grup escolar acompanyats d'un guia i monitors Aquesta cova només ens demana l'esforç de remuntar uns vint minuts per un marcat sender que ens a separa de la pista on deixem els vehicles fins a la boca de la cavitat. Al seu interior i trobem interessants formacions a travers d'un traçat horitzontal que només presenta un curt tram equipat amb una corda passamans en el seu tram final. Les coves d'Olopte són també cavitats horitzontals, és a dir sense pous però que ja ens demanen un esforç afegit com és el pas de gateres. El seu inconvenient principal és trobar les boques d'accés que es troben enlairades uns seixanta metres per sobre del camí que voreja el curs del riu Duran, ens cal remuntar per un abrupte vessant a través del rost matollar i amb molt poques traces de camí. L'obertura de la Cova Gran d'Olopte destaca en mig d'una petita cinglera.

La Cova de la Fou de Bor és ja una cavitat molt més exigent, formada per unavextensa xarxa de galeries  on ens cal gatejar, remuntar i desgrimpar i on podem arribar a percebre una de les sensacions més angoixants que es tenen a les coves, el sentit de l'orientació, és a dir sentir-se desorientat. Tot i que no hi trobem pous en alguns trams on flanquegem enlairats sobre esquerdes cal posar atenció. Dintre de les opcions que teníem i sabent que el que volíem era fer una simple exploració de la cavitat prèvia a la que un dia pensem fer, vàrem escollir la branca de la dreta, segons entrem a la boca i que porta al petit sifó previ a la Galeria Canela, fins i tot no pensàvem arribar fins aquest punt. La qüestió que un cop comences a penetrar et vas animant i entre arrossegades i grimpades vam arribar al sifó, però com que segons sembla encara no en teníem prou vam decidir tornar per un altra galeria adjacent que porta de nou a la boca d'entrada. Animats per unes marque vam anar fent cami per aquest nou entremat de galeries fins que en arribar a una gatera extremadament estreta i plena de fang en va obligar a reconsiderar de si realment anàvem pel bon camí, així és que després de reunirse el comité d'emergències vam decidir tornar enrere fins al sifó i sortir per camí conegut. Total que després d'haver fet la Cova dAnes, dues coves d'Olopte i ara per rematar-ho aquesta incursió a la Fou de Bor, estàvem literalment "destroyers" i molt content de retrobar el solet i un món de colors. En els vídeos podeu veure accessos i altres particularitats.

 VÍDEO COVA D'ANES                       TOPO           TRAK

 VÍDEO COVA GRAN D'OLOPTE       TOPO           TRAK

 VÍDEO FOU DE BOR                         TOPO           TRAK