dimecres, 29 de març del 2017

EL TAGA




Un altre cop el mal temps ha coincidit amb el cap de setmana, i els plans per anar dos dies per la regió de Camporrells  s'ha n'anat a norris. Un front de l'Atlàntic ha deixat bona part de la Catalunya central recoberta de neu i de resquitlles també el Pirineu. Decidim doncs aprofitar que sembla ser que el diumenge farà bo, per anar ha fer una matinal al Taga. Quant arribem a Pardines veiem  que no n'hi ha per tan, i aquí tot es remet a una lleu enfarinada, podem pujar per la pista fins a l'Ermita de Sta. Magdalena i d'enllà encara ens toca caminar una mitja hora abans no ens posem raquetes i esquís. Ens estranya que amb un dia tan bo com està fent no hi hagi més gent a la muntanya, anem guanyant alçada rapidament i a l'apropar-nos a la pala del cim veiem que hi han altres grups que venent de la Portella d'Ogassa. Un cop el cim aprofitem per menjar una mica abans de començar a baixar. En Rafel aprofita per fer volar el seu falcó de quatre ales i prendre com sempre unes boniques imatges a vista d'ocell. De tornada refem el mateix camí, donat que el minç gruix de neu no invita a fer masses improvisacions. Són les tretze hores que raquetistes i esquiador som de nou a l'ermita, super contents d'haver aprofitan encara que només sigui per unes hores, aquest cap de setmana
  

                    VIDEO                              FOTOS                             TRAK                          MAPA




dimecres, 22 de març del 2017

PIC LO COVIL I PIC DE MÀNIGA

Bona part de la colla ens hem posat d'acord per fer una escapadeta d'entre setmana per anar a trepitjar neu, anirem a la Vall ferrera a fer el Pic de lo Covil i el Pic de Màniga situats dins l'àmbit de l'Estació de Virós-Vallferrera. El dimecres anem a dormir al Refugi de Gall Fer i dijous farem l'excursió. A bon matí quant hem començat a caminar la neu estava força dura i no ens ha calgut posar las raquetes, hem anat prenent algunes dreceres a través del bosc per tal d'estalviar-nos quilometratge per la pista que s'enlaira cap als vessants superiors. Una bona part del traçat el fem inicialment per la pista que va travessant a flanc del Pic de Màniga fins que finalment deixa el bosc i arribem a terreny descobert des d'on podem ja, observar pel davant nostre el Pic lo Covil. Anem seguint un trak del Wikiloc, però tot i això i com que el terreny és molt obert anem improvisant un xic, les possibilitats son infinites.
Arribant sota el pic de lo Covil i davant l'aspecte del vessant, el grup que és multidisciplinari (raquetes i esquís) es separa. Els esquiadors travessaran tot el vessant per sota del pi per anar a buscar els pendents més al nord i nosaltres els requeteros comencem a remuntar directament pel pendent, la neu està dura i jo decideixo possar els grampons. Superat el pronunciat pendent assolim els plans superiors de la carena i per terreny molt franc arribem al cim.

                        VIDEO                         FOTOS                            TRAK                          MAPA


 Està fent un dia immillorable i passem una bona estona al cim, ara ens tocarà anar fins al Pic de Màniga que des d'aquí podem observar tancant el llarg i ample llom carener. Sembla que estigui molt lluny però a mesura que avancem tot baixant, fem via rapidament de manera que ven aviat arribem a la collada on comença la rampa final que porta al cim.   L'Albert i el Gonzalo diuen que amb un cim en tenen prou i ens esperen a la collada, la resta comencem a remuntar el fàcil pendent. Del cim tenim una visió millorada d'altres grups de muntanyes, en fem la foto de cim i iniciem el descens. Retrobats amb els col.legues, el grup es torna a dividir, els esquiadors aniran a buscar terreny descobert on poder baixar millor  amb els esquís i nosaltres els raqueteros prendrem una via més directe a travès del bosc. Anem perdent alçada ràpidament per dins del Bosc de Virós, l'inclinació es bastant pronunciada i a bona part la neu es manté dura pel que cal tenir bon peu per evitar lliscar pel pendent. Acabem arribant a la pista on ensopeguem amb la nostra traça del matí, a partir d'aquí cal prendreso amb filosofia i gaudir del llarg trajecte per pista que ens queda com si és tractes d'un agradable passeig sota el càlid solet de la tarda. Els esquiadors van arribar al refugi uns quaranta minuts abans que nosaltres, vàrem fer una cerveseta i poc després a Llavorsí fèiem un bon berenar abans de fer camí cap a casa.
Aquesta excursió tot i semblar fàcil té alguns condicionants que cal no menysprear, pendents pronunciats d'accés al Pic lo Covil i tambè en algunes dreceres per dins del bosc. Quilometratge important, quasi dinou équilòmetres pels raqueteros i vint pels esquiadors. El traçat que finalment vam fer i que determina el nostre trak, és una opció entre les moltes possibles, cal que cadascú improvisi en funció de l'estat de la neu.



dijous, 9 de març del 2017

SERRA DE LLABERIA I MOLA DE COLLDEJOU


Aquest cap de setmana tocava anar a fer raquetes, però el malt temps previst als pirineus ens a fet que tiréssim cap al sud i concretament a la Serra de Llaberia un indret desconegut per a nosaltres. A estat una gran descoberta, un mes d'entre tots aquells llocs de la nostra geografia que quan ti endinses, vas descobrint  paratges sorprenents que ni t'imaginaves trobar. Prenent com a base la població de Colldejou hem fet un recorregut circular que ens ha portat primer a dalt de la Mola de Colldejou per a continuació baixa fins al Coll del Guix, per continuar fins dalt de la Serra de Llaberia.  Tot i que ha comportat fer una important sifonada, és molt recomanable i força factible visitar els dos grups de muntanyes, cada una amb les seves peculiaritats. És un traçat sense massa complicacions que podem fer molt bé al llarg de tot un dia, principalment quan els dies es van fent mes llargs i encara no fa massa calor. Si el dia és clar tindrem una àmplia visió que abasta des de el mar fins a las serres adjacents com ara el Montsant i els més llunyans Ports. Tots els camins els trobem senyalitzats, sigui amb pintura o bé amb fites, també anem trobant en algunes cruïlles postes amb rètols indicadors. D'aigua no en trobarem, cal doncs portar bona provisió

                   VIDEO                 FOTOS                        TRAK                               MAPA


Al llarg del camí ens caldrà remuntar dos graus rocosos que en condicions normals no comporten cap risc. Per accedir a dalt de la Mola de Colldejou ho fem pel GR que remunta per la Canal del Batllet, nosaltres i vàrem trobar restes glaçats d'una nevada anterior i calia posar-hi certa atenció. Per accedir a la part superior de la Serra de Llaberia i trobem un curt tram rocós molt fàcil de superar, amb bona presa, és com pujar per una escala. Els vessants boscosos, tant el que farem de pujada com el que finalment ens caldrà baixar, poden comportar manca d'adherència a causa del tipus de terreny, que en cas de pluja pot esdevenir molt fangós. El punt més complicat al llarg d'aquest recorregut que proposem, i que per altra part també podem obvià, és l'ascensió a l'agulla del Cavall Bernat, pel seu aspecte pot intimidar, però és bastant més fàcil del que sembla, un tram amb cadenes just en l'atac ens ajuden a superar un curt tram vertical.