Feia ja molt de temps que tenia previst venir a conéixer el Pont Cabradís, un fenomen curiós situat en una de les raconades més feréstecs del Solsonès. El Riu Aigua de Valls que s'obre pas entre la Serra del Verd i la Serra d'Ensija es veu obligat en un dels seus punts més engorjats a fer un curt tram d'uns cent metres de llarg, de forma subterrània. El motiu és a causa d'una gran acumulació de blocs gegantins que un dia es van desprendre de la muntanya i què al llarg de milers d'anys, la tosca i els sediments van acabar formant un bloc compacta o el riu es va a veure obligat d'anar erosionant fins al que avui en dia ens hi trobem.
Per tal d'accedir a la zona nosaltres hem fet el que sembla ser és l'itinerari més curt. Cal anar per la carretera BV-4241 que uneix Berga amb Sant Llorenç de Morunys. Si venim de Berga, passat el quilòmetre 43, cal agafar una carretereta a la dreta que porta a Sisquer i Montcalb. Anem guanyant alçada ràpidament, poc després de passar per l'Ermita de Sant Esteve ens caldrà prendre una pista pavimentada a l'esquerra amb uns quants rètols indicadors, entre ells el que indica que és la bona direcció pel Pont Cabradís. Aquesta pista ens portarà fins a la llera del riu en un recorregut d'uns tres quilòmetres i mig. A meitat de camí s'acaba el paviment i continua amb un ferm natural apte per a tots els vehicles a excepció d'un curt sector d'una cinquantena de metres bastant malmès. Arribem al costat d'una resclosa del riu, just on la pista fa un gir de 180º per dirigir-se al Molí de la Corriu, per on tornarem al final de recorregut. Junt a la resclosa hi ha ampli espai per aparcar. Tant el camí fins al Pont Cabradís com el retorn pel Camí dels Cints estan senyalitzats amb pintura groga. Els senders estan ben definits i donada l'abrupta orografia qué no permet massa possibilitats de fer altres recorreguts no ens a sortiran altres bifurcacions què ens posin dubtes del bon camí a seguir, a més està tan ben senyalitzat qué el gps és quasi innecessari. Cal dir al respecte que la recepció dels satèl.lits en alguns punts és imprecisa o caòtica a causa de l'engorjament del riu.
El tram de camí fins al Pont Cabradís es tracta d'un sender que ressegueix algo enlairat la llera del riu i qué ens obliga en alguns punts a travessar pendents rocosos una mica exposats, per sort, a tots aquests indrets i trobem equipaments on agafar-nos, sigui mitjaçant cadenes o cordes. En el nostre cas que hi vam anar després de dos dies de fortes pluges i on tot estava fangós, humit i relliscós, aquests equipaments ens van ser de gran ajut. Un cop hem arribat a l'altura del Pont el sender travessa per sobre d'aquest, per tal de poder accedir a la llera el riu, junt a la boca sud.
La tornada la farem pel Camí dels Cints, un camí què ressegueix molt enlairat entre faixes de cingles, en un constant puja i baixa per superar les sinuositats del relleu. Anem passant pel costat d'algunes vaumes i interessants miradors què ens ofereixen bones vistes de la vall i les seves fondolades. Després de travessar el Torrent de Vilacireres ens cal remuntar un fort tram que no dòna treba i que ens acaba portant al Mirador dels Cints, el punt més elevat del recorregut. A partir d'aquí tot és baixada, primer passem per la Torre de la Corriu, lloc molt bonic, i a continuació anem perdent alçada per una roureda i altres zones boscoses fins a arribar al Molí de la Corriu. Seguint la pista algo més d'un quilòmetre aigües amunt, arribarem a la resclosa on hem aparcat. Després d'haver realitzat aquest recorregut, opinem que tot i que el protagonisme se'l emporta el Pont Cabradís, la zona en si, la seva orografia i paisatge, són per si mateixos, els autèntics valors d'aquest sorprenent itinerari.
