divendres, 3 de juliol del 2015

TORRENT DEL GORG BLAU (Mallorca)


El Gorg Blau és un torrent situat a la Serra de Tramuntana, que amb una morfologia típica dels terrenys kàrstics a excavat a la roca una fissura entre vessants verticals de quasi tres-cents metres. Té una llargària de 6,5 km i aboca les seves aigües al Torrent de Pareis en el punt anomenat l'Entreforc. Es tracta d'un descens tècnic i exigent, donada la seva longitud i té la particularitat que en els seus darrers 500 metres és totalment subterrani i cal disposar d'enllumenat. En aquest punt les parets assoleixen la verticalitat absoluta superant els cent mètres, amb sinuositats que fan que mai pugui entrar la llum al fons de la gorja. L'amplada mínima en alguns punts del fons no supera els 40 cm. i aquesta estretor a fet que molts dels blocs de roca que es desprenen de las parts altes de la muntanya s'hagin encaixat entre parets formant un autèntic sostre mineral. A aquest indret se l'anomena Sa Fosca.
Considerat com dels millors canyons d'Europa i amb tot el poder d'atracció que comporta un accident geogràfic d'aquesta mena, és pel que vam decidir venir aquí a l'illa de Mallorca a fer el seu descens. Era el mes de Juny i feia temps que no plobia a la zona i per aquesta causa la majoria de gorgs estaven secs. Aquest fet va comportar una complicació important, doncs en molts dels ressalts que normalment es podien saltar, va caldre muntar l'instal.lació, i pensem que són mes de quaranta. Molts indrets que es passen nedant, calia grimpar i desgrimpar obstacles, i el que potser va ser la principal dificultat, els anomenats gorgs parany. Pous semblant a olles de parets verticals i relliscoses i sovint extra-plomades que ens va costar molt de superar. Per aquest motiu el nostre horari de descens va ratllar les dotze hores


                                         
                             VIDEO                  MAPA                CAMÍ RETORN                  FOTOS

A les vuit de la tarda, és a dir, a dotze hores de l'inici, sortíem de les foscors i a poc a poc el nostre entorn anava recuperant la llum i el color, al temps que una suau brisa d'aire càlid presagiava la fi del descens. Varen ser dotze hores interrompudes tan sols per uns pocs minuts en arribar al Pas des Duro, lloc en el qual aprofitàvem per menjar una mica i dir adéu a en Toni que ens deixava a causa de molèsties a l'espatlla (en aquest punt hi ha una antiga via d'accés utilitzada històricament per gent de la terra i que actualment està equipada pels equips de salvament, com a únic punt per fer rescats d'emergència).
A l'Entreforc ens quedaven quasi dues hores de pujada fins a la carretera. Varen ser moments màgics, on tot l'esforç esmerçat durant tantes hores, es fonia en la felicitat d'haver realitzat aquest magnífic descens. i mentre remuntàvem pel pendent i la nit empenyava al dia, per darrera les muntanyes apareixia la mar, plana, extensa, i d'amplis horitzons, en contrast, a aquest dia sencer que havíem passat en el cor de Terra


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada