dijous, 9 de març de 2017

SERRA DE LLABERIA I MOLA DE COLLDEJOU


Aquest cap de setmana tocava anar a fer raquetes, però el malt temps previst als pirineus ens a fet que tiréssim cap al sud i concretament a la Serra de Llaberia un indret desconegut per a nosaltres. A estat una gran descoberta, un mes d'entre tots aquells llocs de la nostra geografia que quan ti endinses, vas descobrint  paratges sorprenents que ni t'imaginaves trobar. Prenent com a base la població de Colldejou hem fet un recorregut circular que ens ha portat primer a dalt de la Mola de Colldejou per a continuació baixa fins al Coll del Guix, per continuar fins dalt de la Serra de Llaberia.  Tot i que ha comportat fer una important sifonada, és molt recomanable i força factible visitar els dos grups de muntanyes, cada una amb les seves peculiaritats. És un traçat sense massa complicacions que podem fer molt bé al llarg de tot un dia, principalment quan els dies es van fent mes llargs i encara no fa massa calor. Si el dia és clar tindrem una àmplia visió que abasta des de el mar fins a las serres adjacents com ara el Montsant i els més llunyans Ports. Tots els camins els trobem senyalitzats, sigui amb pintura o bé amb fites, també anem trobant en algunes cruïlles postes amb rètols indicadors. D'aigua no en trobarem, cal doncs portar bona provisió

                   VIDEO                 FOTOS                        TRAK                               MAPA


Al llarg del camí ens caldrà remuntar dos graus rocosos que en condicions normals no comporten cap risc. Per accedir a dalt de la Mola de Colldejou ho fem pel GR que remunta per la Canal del Batllet, nosaltres i vàrem trobar restes glaçats d'una nevada anterior i calia posar-hi certa atenció. Per accedir a la part superior de la Serra de Llaberia i trobem un curt tram rocós molt fàcil de superar, amb bona presa, és com pujar per una escala. Els vessants boscosos, tant el que farem de pujada com el que finalment ens caldrà baixar, poden comportar manca d'adherència a causa del tipus de terreny, que en cas de pluja pot esdevenir molt fangós. El punt més complicat al llarg d'aquest recorregut que proposem, i que per altra part també podem obvià, és l'ascensió a l'agulla del Cavall Bernat, pel seu aspecte pot intimidar, però és bastant més fàcil del que sembla, un tram amb cadenes just en l'atac ens ajuden a superar un curt tram vertical. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada