Fent honor al seu nom el Castillo Mayor s'enlaira altiu com una fortalesa aïllada que domina tot el territori que l'envolta, és d'aquelles muntanyes que et criden a pujar-hi. Situada en els límits amb el Parque Nacional de Ordesa, la seva situació privilegiada ofereix una extensa panoràmica de tot el territori. Una forta nevada primerenca a fet que els nostres plans de pujar el Tendeñera se'ne anessin a norris, per aquesta causa i aprofitant que estem per aquesta zona del Pirineu tan interessant, hem dissenyat un plan B a la recerca d'alternatives. Escollim el Castillo Mayor, que tot i el seu aspecte aguerrit supera per molt poc la cota dels dos mil metres, per tant la nevada i serà menys intensa.
A la població d'Escalona prenem la carretera que puja fins a Puértolas, un bonic poblet de muntanya d'on es gaudeix d'unes vistes fantàstiques, passat el poble i poc després de la bifurcació de Buerba i Escuain, aparquem. Per bon camí comencem a caminar pel llarg i ample llom carener, guanyant alçada molt lentament fins apropar-nos a la base de l'embut que observàvem des de l'aparcament, i per on per pendent més accentuat i regular comencem a remuntar-lo fins arribar a una caraneta que domina Los Llanos del Castillo Mayor, curiós altiplà inesperat. Podem observar l'ampli vessant que ens caldrà pujar per arribar al cim, del que ens a separa quasi tres-cents metres de desnivell.
De la caraneta baixem fins a la plana per tal d'anar a buscar el camí de pujada, senyalitzat amb una gran fita, és important trobar el camí perquè d'altra manera la progressió se'ns pot complicar força a causa de la naturalesa càrstica del terreny que arribant a les parts superiors constitueix un enrevessat lapiaz. Un cop al cim s'ens ofereix un panorama a vista d'ocell de tot el seu vessant nord dominat per verticals parets, podem observar sota nostre el poble d'Escuain i la profunda gorja del riu Yaga i just enfront, tot el massís d'Escuaín amb la seva llarga carena que s'exten dels cims de Las Marias fins a la Pala de Montinier, un conjunt de muntanyes que amaguen un sistema subterrani dels més importants en l'àmbit mundial. Com en el nostre cas, a les cotes altes hi havia molta neu, el camí quedava enterrat i la progressió es va fer complicada, per aquest motiu decidim baixar del cim resseguint la traça de pujada fins al pla. Un cop baixat l'embut ens desviem per una bifurcació que fent llaçades ens deixa a la pista forestal que ens portarà xino-xano fins a l'aparcament.
VIDEO FOTOS TRAK MAPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada