PUIG ESTELA (per Pardines)

 Aquest itinerari muntanyenc ens porta a fer un recorregut per gran part de la Serra Cavallera, passant pel seu cim més elevat, el Puig Estela. A través d'un extens territori cobert de prats alpins, paradís per les vaques, però també per als nostres sentits davant de tanta verdor infinita, anem guanyant altura fins a la Portella d'Ogassa, punt en què iniciem un llarg i fàcil recorregut carener que ens acabarà portant fins al Coll de Pal. El retorn l'efectuem pel vessant nord de la serra tot travessant una àmplia zona de suaus relleus que ens porten a passar per l'Estany del Tarter i la  Barraca de l'Orri Vell d'on a partir d'aquí ja  seguim quasi tot per pista. El punt de referència d'aquest itinerari és el poble de Pardines, no obstant una estreta pista formigonada ens permet segons èpoques continuar fins a l'Ermita de Santa Magdalena de Puigsac, estalviant-nos un bon troç de caminada. Comencem remuntant la pista fins que aquesta acaba sent un camí molt fressat, coincideix amb el de pujada al Taga i és molt freqüentat. En el nostre cas varem remuntar fins a situar-nos a sota del vessant del Taga, punt en el que vam anar flanquejant fins a la Portella d'Ogassa. El recorregut carener no presenta dificultats i està molt ben traçat, en cas de que hi hagués neu la cosa canviaria, donat que passem per algun punt amb fort pendent. La baixada del cim fins al Coll de Pal és més suau i ample, del coll el camí de retorn (senyals grogues) ens porta inicialment a fer un tram quasi horitzontal per a continuació anar baixant suaument, jugant amb les ondulacions del terreny. Arribem al costat de l'estany del Tarter i poc més endavant i ja per pista, a la Barraca de l'Orri Vell. Seguim una estona per pista, en alguns revolts ens permitim de fer alguna drecera. Arribem a una bifurcació de pistes on les senyals grogues ens fan deixar la pista principal i prendre un ramal secundari que en el nostre cas havent plogut el dia anterior estava fet un fangar. Superat aquest curt tram en mal estat arribem a la pista principal tancant finalment el cercle, som molt a prop de Santa Magdalena

VIDEO                      FOTOS                          TRACK                          MAPA

FERRATA SERRA DE LES CANALS

 

De l'estiu passat que vàrem realitzar la travessia del Massís de Brenta a Dolomites que no em ficava a una via ferrada, potser tocava ja encara que només sigues per mantenir el to, de fer-ne una. Decidim per tant, anar a Oliana a fer la ferrada que hi ha a la Serra de les Canals, sempre que hem  passat per la zona ens ha cridat l'atenció la llarga i encimballada carena que forma aquesta serra. Està catalogada com de dificultat K4 encara que alguna ressenya li rebaixi el grau a K3, ara que ja l'he fet segons la meva opinió personal crec que és més correcta un K4. Les ferrades avui en dia  es veuen molt freqüentades per tota clase de persones, casi sempre gent preparada, pero també en ocasions d'altre tipus de persones que s'apunten a tot per tal afegir-se a la moda aventurera, és per tant preferible ser prudents i no infravalorar les dificultats reals que ens trobarem al llarg del seu traçat. Qui en sap molt de tots aquests episodis són els bombers, que s'encarreguen de fer els rescats. En el seu conjunt aquesta via disposa de diversos traçats, està annexada a un altre recorregut anomenat "familiar" el qual utilitzem per accedir al traçat esportiu K4 i que de baixada podem utilitzar per completar la totalitat dels equipaments.

De la Ferrada Serra de les Canals he de dir que està perfectament equipada, el seu traçat és molt estètic i al llarg de quasi dos-cents metres de desnivell  va progressant sàviament pel gran mur de la cara sud de la serra. Cal superar dos ponts penjats, tots dos sòlidament equipats, un d'ells, el més llarg, té una longitud d'uns vint-i-sis metres i  està format per taulons de fusta separats uns quaranta centímetres, l'altra, més atrevit, d'uns setze metres, està format per un sol cable molt ben tensat. La ferrada té dos punts  exigents, es tracta de dos desploms, el primer el trobem just a l'inici de la via, és selectiu, de fet és el que determinarà una mica el nostre nivell, és on ens cal decidir si prosseguim. L'altre desplom el trobem al final de la via, se'ns presenta tot just després de fer una curta travessia horitzontal, és un desplom curt però com que portem ja bastant d'esforç en cames i braços, resulta un pel feixuc de superar. Un cop al cim del Roc de les Tres Creus ens cal fer el descens al llarg de tota la carena que es troba perfectament equipada amb cable de vida.

  VIDEO              FOTOS                MAPA               TOPO           Accés MAPS

   

CAP DE LA GALLINA PELADA (pel Ferrús)

Amb la seva situació aïllada de la carena principal i com a últim contrafort del Prepirineu, la Serra d'Ensija ens ofereix un extens panorama que abasta des de bona part del Berguedà i el Solsonès fins a territoris situats molt més al sud. Ensija és dels llocs on hi acabes tornant sempre, amb una orografia molt particular que resulta amable de visitar i que a més disposa a les seves parts altes d'un refugi guardat. En les nostres interiors visites sempre ho havíem fet a l'hivern, amb esquís, amb raquetes o bé  caminat, en aquesta ocasió però ho volem pel vessant sud, més abrupta i exigent. Passant per Sant Corneli i Figols podem accedir per carretera fins al Coll de la Creu de Fumanya, des d'aquest punt farem un recorregut circular en el qual flanquejarem tot el vessant de la Serra d'Ensija passant per la base de l'imponent Roca Gran de Ferrús, un esperó vertical de més de tres-cents metres. Fins aquí, primer per pista i despres per sender, haurem resseguit el GR-107. Arribem a una carena herbosa en el punt anomenat l'Estret, deixem el GR i comencem a remuntar per l'ampla carena seguint fites i senyals vermelles, a poc a poc el camí es va redreçant de manera que en alguns punts cal posar atenció. Amb fort pendent acabem arribant a la carena principal de la serra on podem observar ja, el seu punt més elevat, el Cap de la Gallina Pelada, on hi arribem finalment tot carenant dominant tot el paisatge. 

Del cim un marcat camí ens porta de baixada fins al Refugi de la Serra d'Ensija, també podríem seguir carenant sense haver de passar pel refugi. Des del refugi ja podem albirar cap a l'Est una àmplia collada què serà el nostre pròxim objectiu i on hi accedirem tot travessant extensos prats alpins. Un cop a la collada ens toca iniciar el descens, si veníem d'amables planúries, ara ens toca perdre un desnivell sobtat de sis-cents metres. La primera part la fem per la llera del Torrent de les Pedregoses, que com ja diu el seu nom resulta bastant incòmode, a continuació el camí s'endinsa al bosc i es fa més amable. Arribem finalment a la pista principal, som a uns dos-cents metres d'on hem deixat el vehicle, punt final d'un extraordinari itinerari muntanyenc.

VIDEO                 FOTOS                 TRACK                 MAPA

COVES DEL MAMUT

Les coves del Mamut estan situades molt a prop de la zona urbanitzada del Castell de Cabrera a la comarca de l'Anoia, es tracta d'una àmplia zona del terreny fracturada principalment per una gran esquerda on s'ha originat tant en el seu interior com en l'entorn pròxim tot un sistema de cavitats conexionades entre si que disposen endemés de bastantes boques d'accés, aquestes les trobem tant en forma de cova com d'avenc, aquest fet ens obliga a anar molt amb compte quan ens desplacem per la zona boscosa que recobreix la zona. Com a singularitat dir que es tracta d'una de les cavitats a nivell mundial més grans excavades en travertí calcari. L'entrada principal al sistema és la M-1 identificable amb un rètol junt a la boca, per accedir-hi caldrà que des del carrer Vallbona anem a buscar l'inici d'un sender que a través del bosc ens acabarà fent passar a frec de la part superior de la gran esquerda, cal posar atenció, tenim un vertical demès de trenta metres, a continuació el camí baixa fort a través del bosc i ens acaba portant a la boca M-1 (rètol). 

La cavitat inicialment és àmplia però seguidament ens va obligant a fer continues grimpades i desgrimpades, apareixen noves galeries la majoria de les quals acaben juntant-se i d'altres en culs de sac sense continuació, en conclusió un aspecte tectònic ocupat per un caos laberíntic en el qual ens resulta complicat seguir la topo per saber la nostre situació de forma precisa. En la nostra visita a la cavitat varem acabant sortint per una boca situada a l'interior de la gran esquerda, el camí de sortida d'aquesta va ser entretingut i també ens va obligar a fer moltes pujades i baixades. Un cop a fora, per un camí desdibuixat que a través del bosc i pròxim al límit de l'esborany ens vàrem anar apropant de nou a la boca M-1, a partir d'aquí refem de nou el camí conegut.

VIDEO                    FOTOS                   TRACK                    TOPO                    MAPA