LA CREU DE SANTOS (Per la Font del Teix i el Portell del Bou)

Hem tornat de nou a la Serra de Cardó, en la nostra primera visita vàrem fer un itinerari anomenat de "Les Onze Ermites" i ja en aquella ocasió va comportar que féssim una interessant descoberta d'aquesta zona, aquesta vegada volem pujar al seu cim més alt, la Creu de Santos que amb els seus 942 m d'altura constitueix una excel.lent talaia de tota la zona del Baix Ebre. Serà un recorregut circular amb principi i final al Balneari de Cardò, el farem en sentit horari de manera que ens permetrà guanyar desnivell de forma més pausada. Per cert, tot i que es manifesta alguna activitat en algun edifici annex al balneari, el complex pròpiament destinat a banys està força degradat i tancat al públic.

Iniciem l'itinerari fent un curt tram de carretera fins al punt on cal buscar l'inici del sender que ens portarà primer a l'Ermita de la Santíssima Trinitat i seguidament a l'Ermita de l'Àngel Custodi, les dues molt degradades. El camí, ample i ven fressat ens acaba portant al Portell de Cosp. Canviem de vessant, inicialment anem baixant, sempre per bon camí. Posarem atenció en un indret on una fita ens indica que hem d'anar pel camí de la dreta, aquest nou camí no és tan ample però també molt ben conservat, Passarem pel costat d'algun teix de grans dimensions i finalment arribem al Refugi de la Font del Teix, aquest refugi es troba en molt bon estat i a l'interior hi ha lliteres, llardefoc i una taula. Seguint el nostre camí arribem aviat a la Font del Teix on hi ha un grup d'abeuradors i el gran i espectacular teix que li dona nom, un indret agradable. Fent camí i molt aviat també arribem a la Cova Llòbrega una  cavitat què cal visitar per lo curiosa què és. Al poc de sobrepassar la cova arribem a un canvi de rasant (poste) pel qual accedim al vessant sud de la serra. El camí ara es torna molt pedregós, la roca calcària aflora i fa menys còmode el progressar,  tenim pel davant una llarga marxa de flanqueig fins a arribar al punt on comencem a pujar pel pendent més pronunciat que amb quatre revolts finals ens a situa al Portell del Bou. A partir d'aquí, el camí inicialment s'enfila per una curta canaleta entre el rocam, Seguirem una estona carenejant per entre les roques amb minsos rastres de sender. Retrobat de nou un marcat camí acabem per arribar a una collada des d'on veiem ja el cim de la Creu de Santos. Ara entrem de nou a l'obaga i anem fent camí tot flanquejant els boscos situats molt per sota de la Creu de Santos,  anem resseguint el camí que ens porta a superar un curt i fàcil tram equipat amb una corda. Arribem a una cruïlla on una placa metàl.lica ens indica el camí del cim i del balneari. Unes llaçades finals ens a situen de nou a la carena i a través d'un panoràmic camí arribem al cim de la Creu de Santos. Pel  descens refarem el camí fins a la placa indicadora on prendrem el camí del balneari, aquest tram no disposa de cap senyalització especial però és un camí força ampli què de forma còmoda ens permet perdre altura. Finalment arribem a una pista que prendrem a la dreta i que ens acabarà portant fins al mateix balneari. Tots aquests camins es troben en bon estat de conservació, els trams pel vessant sud són més aspres a causa del tipus de terreny. Anem trobant senyals de pintura vermella i groga què segons indrets està ja molt envellida. Trobem també en nombroses  ocasions plaques d'acer inoxidable amb indicacions de la ruta.

VIDEO                    FOTOS                       TRACK                        MAPA

PIC DE L'INFERN (amb nit a la Cabana de Tirapits)

Sovint hi ha antics companys de joventut, que molt de tant en tant l'atzar fa que te'ls retrobis pel carrer, amb alguns d'ells havia compartit l'afició a la muntanya i quasi sempre que comencem a parlar de gestes passades, inevitablement acaba sortint la que fa referència a la primera gran travessa pel Pirineu que vàrem fer, es tractava de la Setcases-Núria, per cert, sortint del mateix poble, en aquells temps no i havia carretera ni pistes d'esquí. La gran anècdota de la sortida va ser la nit que vàrem passar a la Cabana de Tirapits, el nostre equipament era escàs, els sacs de dormir replens de buata i la indumentària sota mínims, o sigui que amb el fred que feia vàrem passar la nit del lloro. Per nosaltres va representar una gran experiència i quan al migdia de l'endemà arribavem a Núria estabem molt contents d'haver aconseguit completar la travessa, en aquells temps la Setcases-Núria es considerava una fita muntanyenca molt valorada. De tot aixó en farà ara ja 57 anys, al llarg de tot aquest llarg periode de vida han estat moltes les ocasions que he passat per les proximitats i sempre m'ha vingut al record aquella nit passada a la cabana i el propòsit de repetir un dia o altra l'experiència de tornar a passar-hi la nit. La cabana segon consta en una inscripció feta en una llosa del mur, va ser construïda l'any 1912. Avui en dia la Cabana de Tirapits té la funció de refugi per emergències i disposa a l'exterior d'una emissora de socors. L'edificació és una construcció de pedra seca en forma d'iglú, el seu aspecte presenta prou solidesa com per constituir un bon aixopluc en cas de necessitat. A l'interior te prou alçada com per estar-hi drets i no disposa de cap servei, ni lliteres, ni estufa, ni cap altre tipus de mobiliari.

Eren pels voltants de les quatre de la tarda que sortíem  de l'espai d'aparcament que hi ha junt a l'inici del camí que puja fins al Refugi d'Ulldeter, feia un dia esplèndid i la moral pels núvols. Ben aviat deixem el refugi enrere i arribem als primers contraforts del Coll de la Marrana, un parell de revolts ben traçats hi ja hi som dalt. Fins aquí hem anat resseguint el GR-11 i per on hi continuarem fins a la mateixa Cabana de Tirapits, sempre per un bon camí molt ben fressat. Del coll de la Marrana comencem a travessar les extenses zones alpines que ocupen l'ampli circ que dòna origen a les Fonts del Freser i des d'on podem observar que la seva grandària abasta per sota nostre fins a Coma de Vaca. Arribant a la Cabana deixem el GR-11 que fent un sobtat gir es dirigeix cap al Coll de Tirapits i Núria, són les set de la tarda i fa vent i molt de fred així és que ens hi fiquem dins i posem ordre al què serà per unes hores la nostra llar ocasional.

Tota la nit ha estat fent molt de vent i malgrat el gruix dels murs l'aire i els údols s'escolaven per les escletxes fent feixuc el poder dormir de forma continuada. Just sortir el sol deixem el nostre refugi i comencem a remuntar fins al proper collet fronterer, punt d'inici de la Cresta dels Gorgs. La progressió és fàcil tot i que en algun punt el camí dona pas a zones esquistoses i cal ajudar-se de les mans i posar atenció perquè hi ha timba. Arribem a una colladeta junt al Pic dels Gorgs, d'aquí podem accedir fàcilment, en un anar i tornar, al Pic de l'Infern, vistes immillorables del Circ de Carançà i els seus estanys. De nou a la colladeta prosseguim el nostre camí carener que inicialment baixa, davant nostre el Pic de Freser té un aspecte imponent, però un cop el comencem a remuntar veiem rastres de camí i malgrat que en algun punt farem servir les mans en un no res farem cim. Ara tan sols ens queda com últim bastió a superar el gegant de la regió, el Bastiments. La baixada del Pic dels Gorgs fins a l'àmplia collada és per trams poc definida, per terreny rocallós i tot i que fàcil algo molesta de progressar. A la pujada al Bastiments el camí millora força, arribem primer al cim anomenat Piolet del Bastiments on hi ha un bon bivac, a continuació al vèrtex geodèsic i seguidament a la Creu de Bastiments des d'on comença l'ampli camí que de forma continuada ens portarà directes al Coll de la Marrana, ara només ens cal resseguir de nou per camí conegut, esperant que el Refugi d'Ulldeter estigui obert i puguem prendre un bon refrigeri que ens l'hem guanyat.

VIDEO                       FOTOS                          TRACK                           MAPA

PUJOL DE LA MATA I LA FALCONERA

 

Avui hem vingut a conèixer un nou racó del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, un espai que sempre ens a sorprèn amb la seva esplendorosa i feréstega bellesa. Som a finals de setembre on els dies encara són llargs i el paisatge comença a mostrar una lluminositat pròpia de la tardor. A les quatre de la tarda arribem a l'espai per  aparcar que trobem passat el Coll d'Estenalles, direcció a Mura, i a l'altura del km-16. Farem un recorregut circular  per la zona que ens te de portar fins al Pujol de la Mata com a punt més llunyà i que ens farà passar per tot un seguit d'indrets força interessants com ara la Miranda de la Falconera i la Sesta de la Foréstega on molt a prop podrem visitar dues minses cavitats que sense tenir cap interés exploratori, són curioses. L'accès al Pujol de la Mata, tenia fins no fa molt de temps un equipament amb grapes metàl.liques que permetia remuntar el ressalt final d'uns tres metres, actualment s'ha desinstal.lat i si no ets una mica àgil grimpant el pas pot resultar exposat. Fet el cim i un cop prosseguim el nostre camí, aquest comença un mantingut descens per un sender que inicialment està poc definit i que ens acaba portant fins a la llera del Torrent del Roure del Parrac. Just travessat, trobem a l'altre costat una cruïlla de camins, nosaltres anem tot rectes i de pujada, aquest nou camí inicialment sembla estar poc mantingut, però a mesura que anem guanyant altura, van apareixen fites i unes envellides marques de color vermell, remuntats uns cent vuitanta metres arribem a una zona planera un trobem un camí bastant millor que prendrem a l'esquerra. Seguim un curt tram per aquest nou camí estan atents a una fita que ens indica que el tenim de deixar per agafar un ramal a la dreta, un darrer tram per dins d'espès bosc ens porta de nou a l'inici-final d'aquest itinerari. Tot l'itinerari es realitza per dins de boniques zones boscoses, al llarg de tot el recorregut anem trobant altres bifurcacions, per aquest motiu és interessant per aquest tipus d'itineraris poder disposar d'un GPS, ens a serà de gran ajuda, resoldrà dubtes i ens evitarà fer marrades afegides.

VIDEO                           FOTOS                             TRACK                             MAPA