SANTUARI DE CABRERA (per la Serrica)

 

De nou som al Collsacabra i concretament amb la intenció de pujar al Santuari de Cabrera, un indret qué ja hem visitat en nombroses ocasions però qué sempre resulta agradable de tornar a visitar. Avui ho fem per donar-ho a conèixer a uns amics, el Pablo i els seus fills la Eva i el Pablo així és que hem muntat una sortida en família on també si han apuntat la meva neta i neboda Ayla i Maria, respectivament.  El Santuari es troba a la part superior d'un tossal envoltat de cingleres, imatge típica del Collsacabra  i al igual que en altres ocasions farem un recorregut circular en sentit horari, inicialment pujarem per la Serrica, un itinerari bastant directe que disposa de petits equipaments, un cop a la part superior ens caldrà fer el llarg recorregut horitzontal del tossal, primer a través d'una bonica fageda i a continuació i després de travessar  per entre falgueres arribem a L'Osca de Cabrera, una curta lleixa un xic vertiginosa equipada amb una barana. El tram de tossal que ens queda per fer fins al santuari és un recorregut que en alguns indrets és prou estret però d'una amplada suficient per a passar-hi amb total seguretat. El Santuari de la Mare de Déu de Cabrera conforma en el seu conjunt un amable indret on gaudir de la pau i recuperar forces, adossat  al santuari i trobarem un establiment què ofereix servei de restauració i pernoctació. 

La tornada la farem per un grau situat a la part sud del santuari on un camí quasi excavat a la roca que disposa de graonat i baranes de seguretat ens permetrà accedir al Coll de Bram, indret que si pot arribar en vehicle. Segons arribem a aquesta collada deixarem de banda un camí que surt a la dreta de baixada per anar al visible sender que s'observa davant nostre inicialment planer. A travers d'aquest camí i sempre per dins de bosc anirem perdent altura. Deixarem algunes bifurcacions a l'esquerra i després de fer nombroses giragonses arribarem als amplis prats de la base de la serra, ja molt propers a Sant Julià de Cabrera. 

Anant per la Carretera C-153 i poc després de superar el km 21 trobarem a l'esquerra l'inici de la carretereta asfaltada que porta a Sant Julià de Cabrera. Al costat de l'edificació hi ha un reduït espai per aparcar no massa vehicles.

VIDEO                          FOTOS                               TRACK                             MAPA

INCENDI SERRALADA DE MARINA (19-06-2025)

 

Pels voltants de les 19:30 h del dia 19 de juny es va comunicar als Serveis d'Extinció dels Bombers que s'observaven columnes de fum per una zona propera al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, no feia ni mitja hora que per aquell mateix indret hi havíem passat la meva amiga Lidia i jo fent una de les nostres rutinàries sortides d'entrenament. La ràpida intervenció dels equips va fer que l'extensió del foc no es propagués a altres vessants, a les nou del vespre es considerava controlat i ja de matinada extingit. Quinze dies després vaig prendre aquestes imatges.       VIDEO

FORADOT D'ABELLA

 

Avui anem camí del Pirineu, concretament a la zona de Tabascan, però hem pensat que estaria bé aprofitar el matí fent alguna activitat senzilla en algun indret que ens vingui de pas i no ens comporti un gran esforç. Després de molt ficar el nas al mapa el lloc escollit és el Foradot d'Abella, un petit engorjat per fer en família i què ens permetrà refrescar-nos de la intensa calor que està fent aquests darrers dies. El Foradot es localitza junt el pintoresc poble d'Abella de la Conca, a l'ombra dels vessants de la Serra de Carreu i és un indret molt visitat a l'estiu perquè es veu què sempre porta prou aigua per invitar al bany. A la carretera i abans de l'entrada del poble trobarem uns reduïts espais per aparcar. Caldrà travessar tot el poble per troba la pista que tindrem de resseguir de baixada, en arribar a un antic molí la deixarem per buscar el millor camí per entrar a la llera del riu. Comencem a progressar pel vell mig del riu i a poc a poc ens anem apropant al Forat d'Abella, un estret ombrívol estret força curiós. Un cop travessada la zona engorjada, el riu cau en cascada i ens obliga a sortir pel costat dret arribant a una pista on hi ha un rètol interpretatiu. Just en aquest punt surt un estret sender que ens porta de nou a la llera, al peu de la refrescant cascada i en un entorn on el riu forma unes banyeres naturals molt atraients. La tornada a farem resseguint aquesta pista, posarem cura d'ensopegar un discret camí que fent una marxa a l'invers ens portarà de nou al poble.

VIDEO                        FOTOS                         TRACK                      MAPA

PICO DE CULFREDA

 

Feia temps que no veníem per la Vall Chistau i en aquesta ocasió el que ens hi ha portat és el Pic de Culfreda, un d'aquests tres mil poc freqüentats que per la seva situació domina un extens territori, pujarem prenent com a base el Refugi de Tabernès, es tracta d'un refugi lliure molt ben conservat exceptuant les pintades-firma que alguns simplons es veuen obligats a deixar com a constància del seu pas. L'accés al refugi el fem mitjançant una pista forestal en bon estat que ens permet accedir amb qualsevol tipus de vehicle fins al Camping el Forcallo, a partir d'aquí la pista ja no és tan bona però continua essent factible per a tota mena de vehicle posant una mica de cura. Tot aquest espai forma part del Parc Natural Posets-Maladeta per lo que ignorem si a partir d'aquest punt per èpoques es pot restringir el pas de vehicles.

L'itinerari del refugi fins al pic és llarg, proper als vint quilòmetres i ens cal superar un desnivell positiu acumulat d'uns 1500 metres, sortint del refugi ens cal baixar uns pocs metres per tal d'anar a creuar el riu per un pont, per dins de bosc el camí segueix aigües amunt lleugerament enlairat de la llera, poc més endavant en una bifurcació el camí ja el trobem marcat amb les senyals grogues i blanques dels PR, passem pel costat de la Cabaña de Culrueba i seguint remuntant acabem arribem a una extensa praderia, en aquest punt un rètol ens indica el punt on es produeix la bifurcació de camins, deixem el de la dreta que porta al Puerto de la Pez i prenem el de l'esquerra que ens portarà al Puerto de la Madera. Comencem a pujar a través del bosc per un camí que està molt ben traçat i és de fàcil caminar, al poc de deixar el bosc arribem a una collada amb molt bona vista. D'aquest punt ja quasi albirem el Puerto de la Madera, però aquí les distàncies enganyen i tot i que el camí fins al Puerto té poc pendent se'ns fa llarg de travessar les extenses praderies de neret i pastures.

Un cop al Puerto de la Madera comença la part més alpina de la nostra sortida, a partir d'aquí ja no hi trobarem senyals de pintura i ens tindrem de referenciar amb algunes fites situades en els llocs més adients i dels rastres de sender que de forma continuada uneixen els diversos sectors rocosos que ens cal superar. Del Puerto de la Madera fins al Cullfreda Oriental tenim quasi tres quilòmetres de carena. Del Pic de Cauarère ens cal fer una curta sifonada, davant nostre tenim el Pic de Culfreda Occidental que presenta un aspecte intimidant però que a mesura que ens hi apropem podem anar comprovant que de vegades les perspectives enganyant, això si el camí és entretingut i cal anar ajudant-se de les mans contínuament. Del Culfreda Occidental al Central ens cal tornar a fer una nova sifonada i del Central a l'Oriental i arribem ràpidament quasi sense desnivell afegit. Hem fet les tres puntes del Pic de Culfreda i ara toca la llarga tornada pel mateix camí, al respecte tinc de dir que les parts més escabroses de la carena les vàrem fer molt millor que de pujada, no pel que fa respecte a l'esforç però si en quant a la visibilitat del correcte camí, que des d'una posició superior s'endevina molt millor el traçat de la correcte ruta a seguir, tot i que no és difícil el camí discorre per sectors de gran pendent on hem de posar molta atenció. Arribats al Puerto de la Madera és qüestió de prendre-so amb filosofia, el paisatge és molt maco i plaent però també cal dir que el camí de tornada es fa molt llarg, davant nostre els Pics d'Eriste i l'incomparable vessant oest del Posets ens acompanyaran fins la nostra destí.

VIDEO                          FOTOS                         TRACK                           MAPA

PIC DE VENTOLAU

 

Situats al nord del Pallars Sobirà i formant part del Parc Natural de l'Alt Pirineu i trobem una gran quantitat de cims, molts d'ells de gran renom dins de l'àmbit muntanyenc, entre el Pic de Medacorba situat en terres andorranes i el Mont Valier que limita amb l'Aran, passant per la Pica d'Estats, tota la carena fronterera està formada per un territori extens i agresta que demana un esforç afegit per poder accedir a les seves cotes més altes. En aquesta ocasió el nostre objectiu és pujar el Pic de Ventolau de 2851 metres i veí del Mont-roig d'altura similar. El Refugi de la Pleta del Prat situat a l'Estació d'Esquí de Tavascan i a una altura de 1720 metres serà el nostre punt de sortida per l'ascensió. Es tracte d'un itinerari bastant directe que a través d'un bon camí ens permet anar  guanyant altura de forma bastant regular, l'inici del camí el trovem desfent des del refugi uns tres-cents metres carretera avall, aquest inici de camí és potser el més pronunciat pel que fa  a la inclinació del pendent que es manté fins a les proximitats de la Cabana del Crestuix.

A partir de la cabana entrem en un estatge més alpí on anem superant cotes i el paisatge es va obrint, aviat passem pel costat d'un altre refugi, molt modern, que està tancat. Després de fer un tram per sota la carena i pel seu vessant nord arribem de nou al llom carener, per sota nostre i pel vessant sud observem un refugi metàl.lic, el camí fa un llarg flanqueig ascendent i només ens cal superar un darrer repetjó per arribar fins al cim. En ser el Ventolau un dels cims predominants de la zona fa que abasti  un gran paisatge tant de l'horitzó com de les conques lacustres que domina. La baixada la vàrem realitzar pel Barranc de la Coma del Forn, del cim cal fer primer un descens directe fins al Collet dels Tres Estanys, a continuació anem perdent altura fàcilment a través d'un paratge alpí de fàcil progressió, però això aviat canvia, a mesura que perdem altura el camí es fa fonedís, les senyalitzacions són mínimes, és a dir ni senyals de pintura i de fites només ocasionalment, i tot això a través d'un terreny amb fort pendent i amb rocalla inestable i vegetació fa que el descens es faci feixuc amb l'agreujant de què segons anem perdent desnivell comencen a fer acte de presència les simpàtiques ortigues, conclusió a dia d'avui i mentre no es faci un manteniment mínim d'aquest camí opcional aconsello fer el descens pel mateix camí emprat per la pujada.

 

VIDEO                   FOTOS                  TRACK                    MAPA

MONTCAU I ELS ÒBITS

 

Aprofitant la bonança i que els dies ja comencen a ser més llargs, decidim venir per a la zona del Montcau per fer una passejada de tarda, el just per gaudir de les darreres llums del dia amb tranquil.litat, i ho dic perquè som en un cap de setmana llarg i la gent per lo vist ha preferit anar de platja, quan arribem a les 17:00 h a la superzona d'aparcament del Coll d'Estenalles sorprenentment només hi ha tres cotxes, això vol dir que estarem sols a la muntanya. Del coll comencem a remuntar pel camí-pista que porta al Coll d'Eres, inicialment cal fer un curt tram de pujada però  a continuació seguirem planers fins a arribar a l'ample Coll d'Eres. En el coll trobem diversos camins, un d'ells és el que prendrem al final per pujar fins al cim del Moncau, però ara ens cal anar pel que porta a la Mola i Els Òbits seguint els indicadors, camí ample i agradable de caminar, passem pel costat del Roure de Palau, un arbre catalogat, i més endavant arribem a una bifurcació aquest indret és el Collet dels Tres Termes. Cal prendre el camí de l'esquerre, és un tram de baixada bastant escabrós on l'única referència és el desgast del terreny a causa del pas dels caminadors, arribem aviat a una planera i esclarissada zona del bosc, en aquest punt cal què deixem el Camí de la Mola per agafar un sender que surt planer a l'esquerre i què ens acaba portant fins a la base de la cinglera on hi ha els Òbits. Estan constituïts per tot un conjunt de balmes, algunes d'obrades i es té constància què pel segle XII hi va haver-hi algún establiment humà i què més tard van ser emprades per eremites. Algunes d'aquestes balmes estan unides interiorment per estretes galeries i en l'actualitat mostren clars signes de degradació a causa de l'incivisme. 

Un cop feta la visita tornarem de nou al Coll d'Eres i ho farem pel mateix camí, com deia es tracta d'una sortida tranquil.leta sense afany de descoberta i a més ja no són hores per plantejar-se fer invents. Un cop de nou al Coll d'Eres comencem la panoràmica remuntada al Montcau, el camí està tot ell senyalitzat i delimitat per tot un seguit de cordes per tal de preservar la vegetació, els darrers metres d'accès al cim no estan senyalitzats i remunten per un pendent més pronunciat on potser ens cal posar les mans. El Montcau és un cim que ens ofereix amplis perspectives de tot el territori proper, una taula geogràfica ens identifica els topònims del seu horitzó.

Pel retorn ens cal primer descendre el darrer curt tram de fort pendent per on havíem pujat, arribats a la seva base prendrem un camí que també està marcat amb cordes, resseguim ara una altra carena en direcció sud-oest i que ens acabarà portant fins al Coll d'Estella lloc on retrobarem de nou la pista que de baixada ens portarà al proper aparcament del Coll d'Estenalles. En definitiva una interessant, fàcil i agradable caminada què de ser possible farem fora dels dies o horaris en què  aquest espai està molt  massificat.

VIDEO                          FOTOS                             TRACK                            MAPA

LA FORADADA (Per l'Esquirol)

La Foradada de Cantonigròs és un més d'aquells racons del nostre pais en què tard o dora cal anar-hi a fer un tomb i que de ben segur no ens decebrà sinò tot al contrari ens a sorprendrà tant per la seva ubicació com per l'estètica de la seva orografia. Amagada a l'interior de l'exuberant Riera de les Gorgues si pot accedir de forma més propera des del poble de Cantonigròs, nosaltres però, prenem com a origen el proper poble de l'Esquirol des d'on farem un recorregut circular en sentit horari mitjançant el qual vorejarem la riera pel marge superior de les cingleres que per arreu envolten les seves profundes i ombrívoles fondalades. En el nostre cas i tal com deia, el lloc de sortida era l'Esquirol i concretament el punt on el Carrer del Pont arriba a la Carretera BV-5207 que porta a Tavertet, d'aquí ens caldrà fer uns centenars de metres fins al Pont de les Gorgues per trobar l'inici del nostre camí, just sobrepassat el pont. El camí en general discorre pel bell mig de densos espais boscosos, en alguns indrets on passem per espais més oberts, lliures de boscam, trobem indrets que ens oferiran una contundent visió del salvatge ambient de la gorga i la seva exuberant vegetació. El camí va resseguint les sinuositats del relleu normalment sense haver de fer desnivells rellevants. Arribant al punt anomenat El Solell una cruïlla de camins amb un rètol ens indica l'inici del camí de baixada fins a la llera de la riera just en el punt on hi ha la Foradada, aquest camí baixa força i està condicionat amb baranes de fusta. Un  cop a baix podrem gaudir d'aquest entorn natural tan bonic on la Riera de les Gorgues ha format un gran amfiteatre on si amaga l'enorme pont de roca que conforma la Foradada i el salt d'aigua que amb la seva remor dona vida a l'entorn. Per continuar amb el nostre recorregut ens caldrà remuntar de nou fins a la cruïlla on prendrem un nou camí pel qual resseguirem ara pel marge esquerre de la riera. Aquest camí és de força més entitat que el que hem utilitzat pel marge dret orogràfic i ens permetrà arribar còmodament a l'Esquirol just al mateix punt del seu origen. En conclusió diria que es tracta d'una excepcional passejada per un entorn de naturalesa exultant.

VIDEO                           FOTOS                         TRACK                          MAPA

MONT-REDON (Serra de Llaberia)

 

Tornem de nou a la Serra de Llaberia, un grup de muntanyes que sempre ofereix grans recorreguts, en aquesta ocasió prenem com a base el poble de Pratdip situat en el sector sud de la serra. Pensem fer un recorregut de traçat circular en què l'objectiu principal és pujar al Mont-redon on hi  accedirem a través de la Cresta de la Seda, del cim iniciarem un recorregut que ens portarà a fer un rodeig per la part superior del cingle que abraça les fondalades del Racò de la Dòvia. Arribant a les proximitats del Portell de la Dòvia iniciarem un mantingut descens que a través del Bosc Negre ens acabarà situant en una pista al fons de la vall, ens caldrà encara fer uns tres quilòmetres per arribar a Pratdip.

Bona part del recorregut el trobem senyalitzat amb marques de pintura de diferent color i també amb gran nombre de rètols indicadors. El tram de les Crestes de la Seda i trobem senyals de color blau què ens marquen les sinuositats i passos clau dels ressalts a superar. Baixant del cim i després d'haver travessat el Coll de Mont-redon el camí deixa la carena i continua amb una marxa flanc per tal de trobar l'inici del camí que rodeja per sobre de les cingleres, els camins es mostren evidents però com sempre dic el GPS sempre ens ajuda a sortir de dubtes. Fent camí arribem a una primera desviació (cal seguir senyals blaus) i més endavant en les proximitats del Portell de la Dòvia arribem a un altra bifurcació (senyals PR) des d'on comencem a baixar ja més decididament fins a la pista del fons de la vall. 

Les Crestes de la Seda malgrat l'aspecte que inicialment ofereixen no comporten cap mena de dificultat que no sigui fàcilment superable per persones habituades al senderisme, tot el seu traçat es troba molt ben senyalitzat i en tots els indrets que presenten un nivell d'exigència més alt hi ha equipaments tals com cadenes, cordes, cable, i graonats metàl.lics, i són sempre trams molt curtets, en conclusió diríem que l'únic aspecte a considerar seria l'inherent al que sempre demana caminar per carenes, és a dir tenir bon peu, doncs en algun punt es mostra la verticalitat del relleu. Com sovint ens ha passat quan hem vingut a Llaberia, i aquesta ocasió no ha estat una accepció, quan bufa el vent, aquí ho fa de valent. 

VIDEO                        FOTOS                           TRACK                          MAPA

L

ALTRES SORTIDES PER LLABERIA

SERRA DE LLABERIA I MOLA DE COLLDEJOU                         COVA DE LA MOLA DE COLLDEJOU

ROCAMUR (P.N. Sant Llorenç del Munt))

 

Ens trobem a la zona oriental del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt molt propers a Sant Llorenç Savall, es tracta d'un sector del massís poc conegut per nosaltres i hem vingut a fer un recorregut que ens permeti observar i conèixer les parts baixes de tot allò que sempre havíem guaitat des de les altures. El nostre punt d'inici serà el Marquet de les Roques, un edifici d'arquitectura sorprenent i que encara sorprèn més pel fet de trobar-lo en una contrada com aquesta, de fet aquesta gran masia senyorial forma part del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Trobem l'accés a l'altura del km 17,2 de la carretera B-124, just abans d'una corba molt tancada que hi ha on aquesta travessa per un pont la Riera d'Horta, seguim primer per carretera veïnal  i finalment mitjançant un curt tram de pista en bon estat, arribarem a l'ampli aparcament que hi ha just per sota del Marquet de les Roques. 

El nostre itinerari inicialment passa just al costat del Forn de Pega (indicacions) a continuació el sender ens porta a remuntar fins al Coll Gavatx, situats al coll ens dirigim cap a l'est on podem observar ja Rocamur, també conegut com la Màquina de Tren per la seva forma característica, un cop hem guanyat altura ens caldrà fer una marxa de flanc per a situar-nos en el seu vessant sud-oest que és on es troba la seva via d'accés. Un cop l'hem rodejat seguim un sender que primer entre l'espesa vegetació i a continuació per zona rocosa acabem per arribar a la base de Rocamur, en aquest punt a través d'una canaleta equipada amb una corda nuada podem accedir a la part superior. El pas no és difícil però demana fer una bona força de braços. El descens el farem pel mateix lloc però en comptes de refer el flanqueig ens dirigirem cap a una pròxima zona planera que s'observa per sota nostre, un cop aquí un ample camí ens porta de nou a pocs metres del Coll Gavatx, hem anat i tornat de Rocamur, 

Seguint l'itinerari passem per un indret on una gran esllavissada ha malmès amb grans blocs un curt tram del camí. Continuem endavant per tal de començar a endinsar-nos a la Canal de la Revella, en algun punt el camí és fa fonedís, nosaltres ens vam equivocar prenent un sender secundari que ens va acabar per portat al costat de l'Avenc de la Canal de la Revella, lloc on ja vam retrobar el correcte camí. Seguint remuntant el camí perd inclinació i ens porta a uns espais menys boscosos, cal estar atents per tal de trobar l'ínici del sender que de baixada ens portarà a les Casetes del Bofí, indret força interessant constituït per una gran balma obrada i on en el seu interior hi ha una curta cavitat visitable amb una curiosa captació d'aigua. Per una drecera retrobem el camí que ens acaba portant a la Carena del Pagès i on per bon camí arribarem al Coll d'Eres. Un cop al coll prendrem el camí marcat com a GR-5, més endavant deixarem de costat el camí que porta a la Cova Simanya, deixarem també el GR i continuarem baixant per la Canal del Llor. Arribarem a un punt junt a la llera de la canal on aquesta es troba ocupada per grans blocs, no cal travessar-los sinó que el camí ressegueix el marge dret orogràfic del torrent (senyals grogues). Acabem arribant de nou a la llera del riu ocupada per un gran caos de blocs, en aquesta ocasió sí que cal anar perdent altura per entre els blocs amb l'ajut de senyals blaus, arribant aviat a la Font del Llor situada al marge dret orogràfic, identificable per unes baranes de fusta ens condueixen de pujada a l'esplanada de la font, ja som molt a prop del Marquet de les Roques. A partir d'aquí aviat trobem el mur graonat inici de la pista que de baixada ens permet arribar de nou a l'aparcament. Com diu aquella dita que "una imatge és millor que mil paraules" en aquesta sortida com en moltes d'altres on travessen àmplies zones boscoses, la imatge que ens fa sortir de dubtes i ens comporta confiança és el GPS

VIDEO                    FOTOS                     TRACK                       MAPA

LANZAROTE

Lanzarote és una illa on l'activitat volcànica és manifesta de forma contundent i sense preàmbuls, un món mineral que abasta quasi la seva totalitat, dels seus tel.lurics fonaments emergeixen cendres i escòries que dominen un paisatge on predominen totes les tonalitats de negres i grisos i on el color que hi aporta qualsevol espurna de vida, és magnificada. Al marge d'alguns sectors on a força de molt d'esforç s'ha aconseguit conreà la terra, l'illa se'ns presenta com un territori erm que no dona treva, és l'impenetrable malpaís format per un caòtic amuntegament d'esquistosos blocs de lava. Al marge d'alguns sectors del litoral amb força activitat turística, en el seu interior i anem trobant petites poblacions on predominen les edificacions de planta baixa pintades de blanc i sensa estridències que contrasten amb el seu entorn aspre i eixut. On més s'observa aquest contrast és potser en el seu litoral on l'intens blau marí li acaba per conferir l'atractiu paisatgístic definitiu que ofereix l'illa de Lanzarote. Cal dir que l'illa té fama de ser molt ventosa, element que sovint ens acompanyarà a les nostres caminades. En la qüestió de platges les millors pel bany són las de la costa sud i est, les del nord i l'oest estan més exposades a l'oceà essent els corrents i l'onatge més forts, aquest aspecte es compleix tant a Lanzarote com a La Graciosa. 

La nostra estada a l'illa va ser de deu dies i cal dir que malgrat que la nostra activitat va ser intensa encara ens varen quedar moltes raconades per visitar o explorar. Malgrat que l'illa té unes dimensions bastant reduïdes seixanta quilòmetres de llarg per uns vint-i-un d'amplada màxima ofereix un gran nombre d'atractius en àmbits com ara la naturalesa, el turísme i la cultura. La xarxa de carreteres és immillorable com també ho és l'oferta de serveis en tota l'illa i si a tot això i afegim que la seva gent és amable i acollidora arribem a la conclusió que estem a l'illa perfecta per passar uns dies. A continuació podeu veure algunes de les caminades que vàrem poder efectuar a l'illa, donat que els camins són molt evidents i estan molt ben senyalitzats en aquesta ocasió no he afegit el Track. 

Hem d'assumir que avui en dia el turisme és un fenomen de masses i tot i que no podrem evitar de visitar alguns d'aquests indrets que formen part dels tours programats per les agències, el consell és de fer-ho sempre a primeríssima hora cas contrari ens podem trobar obligats a fer llargues cues o visites entre multituds, entre aquests indrets més massificats hi posaria tot el referent a l'obra del Cesar Manrique com ara la seva Fundació, els Jameos de l'Agua, Jardín de Cactus i el Mirador del Rio. Recomano fer una visita a l'illa de La Graciosa, també a la magnífica Cueva de los Verdes que requereix sol.licitar visita prèvia i per descomptat Timanfaya "Montañas de Fuego" on mitjançant un atrevit circuit amb autocar podrem fer un interessant recorregut al sector més calent de l'illa.

CALDERA BLANCA

Es tracta del volcà més gran de l'illa, amb un impressionant crater de 1200 m de diàmetre, l'ascensió al seu cim és la més exigent de tota la illa. Està autoritzat pujar al cim i circumdar tota la caldera. Una excursió imprescindible pels caminadors.

Distància: 10 km   Desnivell: +350 m    Horari: 5h

VIDEO                   MAPA

VOLCAN CUERVO I CALDERA COLORADA

Un grup de volcans de fàcil accés i potser dels més visitats de l'illa. Es poden visitar conjuntament a través de camins molt ben senyalitzats. No està permès pujar als seus cims tan sols els podem circumdar.

Distància: 6 km   Desnivell: +100 m    Horari: 3h

VIDEO                   MAPA

VOLCAN LA CORONA

Situat al nord de l'illa al costat de la població de Ye, un bon camí ens permet accedir fins la cresta del seu crater des d'on tenim una espectacular visió de la profunditat del seu crater. Tampoc està permès pujar al seu cim.

Distància: 3 km   Desnivell: +140 m    Horari: 2h

VIDEO                   MAPA

ISLA LA GRACIOSA - BTT

Recorregut imprescindible en la nostra estada a Lanzarote, de la població de Orzola un ferry ens permet accedir a l'illa on disposem de tots els serveis inclosos lloguer de e-bicis. De la Playa de las Conchas és conssellable pujar al cim de Montaña Bermeja amb grans vistes del arxipèlag Chinijo

Distància: 21 km   Desnivell: +200 m    Horari: 5 h

VIDEO                   MAPA

TIMANFAYA BUS

Tot i la possible saturació cal tenir paciència i fer aquesta visita imprescindible. Un cop passat el control d'accés al Parc Nacional accedim amb el vehicle a Hislote Hilario, centre neuràlgic de les Montañas de Fuego, d'aquí un bus ens portarà a fer un interessant i simpàtic recorregut per la zona més calenta de l'illa, també ens oferiran algunes demostracions de geotèrmia activa.

VIDEO

PLAYA DEL POZO

Excursió que ens permet accedir a una de les platges salvatges de l'illa que ens permetràvgaudir de la soledat. Del poble de Playa Quemada guanyem inicialment un curt desnivell a continuació un sender quasi horitzontal ressegueix l'orografia fins a arribar al punt d'on podem observar la Playa del Pozo, un dret sender ens permet accedir-hi.

Distància: 4 km   Desnivell: +120 m    Horari: 3 h

VIDEO                   MAPA

LANZAROTE EN DEU DÍES 

En el decurs de la nostra estada vàrem visitar nombroses raconades de l'illa, la majoria són indrets singulars que aportaran al nostre coneixement altres diversos aspectes tant de la geografia com de la cultura i de les tradicions illenques.

VIDEO

MAPES:                        ZONA NORD             ZONA CENTRE             ZONA SUD

TIMANFAYA RUTA DE LOS VOLCANES   Se puede comprar la entrada in situ

RUTA TREMESANA      Requiere reserva previa  (gratuita) (màximo 8 personas)

CUEVA DE LOS VERDES      Requiere reserva previa

MIRADOR DEL RIO    Se puede comprar la entrada in situ

JARDIN DE CACTUS     Se puede comprar la entrada in situ

FUNDACIÓN CESAR MANRIQUE   Se puede comprar la entrada in situ

FERRY A LA GRACIOSA     Se puede comprar billete in situ

ALQUILER E-BICIS EN GRACIOSA    LA MOLINA BIKE T. 630 19 79 21 (Caleta del Sebo)