MONTCAU I ELS ÒBITS

 

Aprofitant la bonança i que els dies ja comencen a ser més llargs, decidim venir per a la zona del Montcau per fer una passejada de tarda, el just per gaudir de les darreres llums del dia amb tranquil.litat, i ho dic perquè som en un cap de setmana llarg i la gent per lo vist ha preferit anar de platja, quan arribem a les 17:00 h a la superzona d'aparcament del Coll d'Estenalles sorprenentment només hi ha tres cotxes, això vol dir que estarem sols a la muntanya. Del coll comencem a remuntar pel camí-pista que porta al Coll d'Eres, inicialment cal fer un curt tram de pujada però  a continuació seguirem planers fins a arribar a l'ample Coll d'Eres. En el coll trobem diversos camins, un d'ells és el que prendrem al final per pujar fins al cim del Moncau, però ara ens cal anar pel que porta a la Mola i Els Òbits seguint els indicadors, camí ample i agradable de caminar, passem pel costat del Roure de Palau, un arbre catalogat, i més endavant arribem a una bifurcació aquest indret és el Collet dels Tres Termes. Cal prendre el camí de l'esquerre, és un tram de baixada bastant escabrós on l'única referència és el desgast del terreny a causa del pas dels caminadors, arribem aviat a una planera i esclarissada zona del bosc, en aquest punt cal què deixem el Camí de la Mola per agafar un sender que surt planer a l'esquerre i què ens acaba portant fins a la base de la cinglera on hi ha els Òbits. Estan constituïts per tot un conjunt de balmes, algunes d'obrades i es té constància què pel segle XII hi va haver-hi algún establiment humà i què més tard van ser emprades per eremites. Algunes d'aquestes balmes estan unides interiorment per estretes galeries i en l'actualitat mostren clars signes de degradació a causa de l'incivisme. 

Un cop feta la visita tornarem de nou al Coll d'Eres i ho farem pel mateix camí, com deia es tracta d'una sortida tranquil.leta sense afany de descoberta i a més ja no són hores per plantejar-se fer invents. Un cop de nou al Coll d'Eres comencem la panoràmica remuntada al Montcau, el camí està tot ell senyalitzat i delimitat per tot un seguit de cordes per tal de preservar la vegetació, els darrers metres d'accès al cim no estan senyalitzats i remunten per un pendent més pronunciat on potser ens cal posar les mans. El Montcau és un cim que ens ofereix amplis perspectives de tot el territori proper, una taula geogràfica ens identifica els topònims del seu horitzó.

Pel retorn ens cal primer descendre el darrer curt tram de fort pendent per on havíem pujat, arribats a la seva base prendrem un camí que també està marcat amb cordes, resseguim ara una altra carena en direcció sud-oest i que ens acabarà portant fins al Coll d'Estella lloc on retrobarem de nou la pista que de baixada ens portarà al proper aparcament del Coll d'Estenalles. En definitiva una interessant, fàcil i agradable caminada què de ser possible farem fora dels dies o horaris en què  aquest espai està molt  massificat.

VIDEO                          FOTOS                             TRACK                            MAPA

LA FORADADA (Per l'Esquirol)

La Foradada de Cantonigròs és un més d'aquells racons del nostre pais en què tard o dora cal anar-hi a fer un tomb i que de ben segur no ens decebrà sinò tot al contrari ens a sorprendrà tant per la seva ubicació com per l'estètica de la seva orografia. Amagada a l'interior de l'exuberant Riera de les Gorgues si pot accedir de forma més propera des del poble de Cantonigròs, nosaltres però, prenem com a origen el proper poble de l'Esquirol des d'on farem un recorregut circular en sentit horari mitjançant el qual vorejarem la riera pel marge superior de les cingleres que per arreu envolten les seves profundes i ombrívoles fondalades. En el nostre cas i tal com deia, el lloc de sortida era l'Esquirol i concretament el punt on el Carrer del Pont arriba a la Carretera BV-5207 que porta a Tavertet, d'aquí ens caldrà fer uns centenars de metres fins al Pont de les Gorgues per trobar l'inici del nostre camí, just sobrepassat el pont. El camí en general discorre pel bell mig de densos espais boscosos, en alguns indrets on passem per espais més oberts, lliures de boscam, trobem indrets que ens oferiran una contundent visió del salvatge ambient de la gorga i la seva exuberant vegetació. El camí va resseguint les sinuositats del relleu normalment sense haver de fer desnivells rellevants. Arribant al punt anomenat El Solell una cruïlla de camins amb un rètol ens indica l'inici del camí de baixada fins a la llera de la riera just en el punt on hi ha la Foradada, aquest camí baixa força i està condicionat amb baranes de fusta. Un  cop a baix podrem gaudir d'aquest entorn natural tan bonic on la Riera de les Gorgues ha format un gran amfiteatre on si amaga l'enorme pont de roca que conforma la Foradada i el salt d'aigua que amb la seva remor dona vida a l'entorn. Per continuar amb el nostre recorregut ens caldrà remuntar de nou fins a la cruïlla on prendrem un nou camí pel qual resseguirem ara pel marge esquerre de la riera. Aquest camí és de força més entitat que el que hem utilitzat pel marge dret orogràfic i ens permetrà arribar còmodament a l'Esquirol just al mateix punt del seu origen. En conclusió diria que es tracta d'una excepcional passejada per un entorn de naturalesa exultant.

VIDEO                           FOTOS                         TRACK                          MAPA

MONT-REDON (Serra de Llaberia)

 

Tornem de nou a la Serra de Llaberia, un grup de muntanyes que sempre ofereix grans recorreguts, en aquesta ocasió prenem com a base el poble de Pratdip situat en el sector sud de la serra. Pensem fer un recorregut de traçat circular en què l'objectiu principal és pujar al Mont-redon on hi  accedirem a través de la Cresta de la Seda, del cim iniciarem un recorregut que ens portarà a fer un rodeig per la part superior del cingle que abraça les fondalades del Racò de la Dòvia. Arribant a les proximitats del Portell de la Dòvia iniciarem un mantingut descens que a través del Bosc Negre ens acabarà situant en una pista al fons de la vall, ens caldrà encara fer uns tres quilòmetres per arribar a Pratdip.

Bona part del recorregut el trobem senyalitzat amb marques de pintura de diferent color i també amb gran nombre de rètols indicadors. El tram de les Crestes de la Seda i trobem senyals de color blau què ens marquen les sinuositats i passos clau dels ressalts a superar. Baixant del cim i després d'haver travessat el Coll de Mont-redon el camí deixa la carena i continua amb una marxa flanc per tal de trobar l'inici del camí que rodeja per sobre de les cingleres, els camins es mostren evidents però com sempre dic el GPS sempre ens ajuda a sortir de dubtes. Fent camí arribem a una primera desviació (cal seguir senyals blaus) i més endavant en les proximitats del Portell de la Dòvia arribem a un altra bifurcació (senyals PR) des d'on comencem a baixar ja més decididament fins a la pista del fons de la vall. 

Les Crestes de la Seda malgrat l'aspecte que inicialment ofereixen no comporten cap mena de dificultat que no sigui fàcilment superable per persones habituades al senderisme, tot el seu traçat es troba molt ben senyalitzat i en tots els indrets que presenten un nivell d'exigència més alt hi ha equipaments tals com cadenes, cordes, cable, i graonats metàl.lics, i són sempre trams molt curtets, en conclusió diríem que l'únic aspecte a considerar seria l'inherent al que sempre demana caminar per carenes, és a dir tenir bon peu, doncs en algun punt es mostra la verticalitat del relleu. Com sovint ens ha passat quan hem vingut a Llaberia, i aquesta ocasió no ha estat una accepció, quan bufa el vent, aquí ho fa de valent. 

VIDEO                        FOTOS                           TRACK                          MAPA

L

ALTRES SORTIDES PER LLABERIA

SERRA DE LLABERIA I MOLA DE COLLDEJOU                         COVA DE LA MOLA DE COLLDEJOU

ROCAMUR (P.N. Sant Llorenç del Munt))

 

Ens trobem a la zona oriental del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt molt propers a Sant Llorenç Savall, es tracta d'un sector del massís poc conegut per nosaltres i hem vingut a fer un recorregut que ens permeti observar i conèixer les parts baixes de tot allò que sempre havíem guaitat des de les altures. El nostre punt d'inici serà el Marquet de les Roques, un edifici d'arquitectura sorprenent i que encara sorprèn més pel fet de trobar-lo en una contrada com aquesta, de fet aquesta gran masia senyorial forma part del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Trobem l'accés a l'altura del km 17,2 de la carretera B-124, just abans d'una corba molt tancada que hi ha on aquesta travessa per un pont la Riera d'Horta, seguim primer per carretera veïnal  i finalment mitjançant un curt tram de pista en bon estat, arribarem a l'ampli aparcament que hi ha just per sota del Marquet de les Roques. 

El nostre itinerari inicialment passa just al costat del Forn de Pega (indicacions) a continuació el sender ens porta a remuntar fins al Coll Gavatx, situats al coll ens dirigim cap a l'est on podem observar ja Rocamur, també conegut com la Màquina de Tren per la seva forma característica, un cop hem guanyat altura ens caldrà fer una marxa de flanc per a situar-nos en el seu vessant sud-oest que és on es troba la seva via d'accés. Un cop l'hem rodejat seguim un sender que primer entre l'espesa vegetació i a continuació per zona rocosa acabem per arribar a la base de Rocamur, en aquest punt a través d'una canaleta equipada amb una corda nuada podem accedir a la part superior. El pas no és difícil però demana fer una bona força de braços. El descens el farem pel mateix lloc però en comptes de refer el flanqueig ens dirigirem cap a una pròxima zona planera que s'observa per sota nostre, un cop aquí un ample camí ens porta de nou a pocs metres del Coll Gavatx, hem anat i tornat de Rocamur, 

Seguint l'itinerari passem per un indret on una gran esllavissada ha malmès amb grans blocs un curt tram del camí. Continuem endavant per tal de començar a endinsar-nos a la Canal de la Revella, en algun punt el camí és fa fonedís, nosaltres ens vam equivocar prenent un sender secundari que ens va acabar per portat al costat de l'Avenc de la Canal de la Revella, lloc on ja vam retrobar el correcte camí. Seguint remuntant el camí perd inclinació i ens porta a uns espais menys boscosos, cal estar atents per tal de trobar l'ínici del sender que de baixada ens portarà a les Casetes del Bofí, indret força interessant constituït per una gran balma obrada i on en el seu interior hi ha una curta cavitat visitable amb una curiosa captació d'aigua. Per una drecera retrobem el camí que ens acaba portant a la Carena del Pagès i on per bon camí arribarem al Coll d'Eres. Un cop al coll prendrem el camí marcat com a GR-5, més endavant deixarem de costat el camí que porta a la Cova Simanya, deixarem també el GR i continuarem baixant per la Canal del Llor. Arribarem a un punt junt a la llera de la canal on aquesta es troba ocupada per grans blocs, no cal travessar-los sinó que el camí ressegueix el marge dret orogràfic del torrent (senyals grogues). Acabem arribant de nou a la llera del riu ocupada per un gran caos de blocs, en aquesta ocasió sí que cal anar perdent altura per entre els blocs amb l'ajut de senyals blaus, arribant aviat a la Font del Llor situada al marge dret orogràfic, identificable per unes baranes de fusta ens condueixen de pujada a l'esplanada de la font, ja som molt a prop del Marquet de les Roques. A partir d'aquí aviat trobem el mur graonat inici de la pista que de baixada ens permet arribar de nou a l'aparcament. Com diu aquella dita que "una imatge és millor que mil paraules" en aquesta sortida com en moltes d'altres on travessen àmplies zones boscoses, la imatge que ens fa sortir de dubtes i ens comporta confiança és el GPS

VIDEO                    FOTOS                     TRACK                       MAPA

LANZAROTE

Lanzarote és una illa on l'activitat volcànica és manifesta de forma contundent i sense preàmbuls, un món mineral que abasta quasi la seva totalitat, dels seus tel.lurics fonaments emergeixen cendres i escòries que dominen un paisatge on predominen totes les tonalitats de negres i grisos i on el color que hi aporta qualsevol espurna de vida, és magnificada. Al marge d'alguns sectors on a força de molt d'esforç s'ha aconseguit conreà la terra, l'illa se'ns presenta com un territori erm que no dona treva, és l'impenetrable malpaís format per un caòtic amuntegament d'esquistosos blocs de lava. Al marge d'alguns sectors del litoral amb força activitat turística, en el seu interior i anem trobant petites poblacions on predominen les edificacions de planta baixa pintades de blanc i sensa estridències que contrasten amb el seu entorn aspre i eixut. On més s'observa aquest contrast és potser en el seu litoral on l'intens blau marí li acaba per conferir l'atractiu paisatgístic definitiu que ofereix l'illa de Lanzarote. Cal dir que l'illa té fama de ser molt ventosa, element que sovint ens acompanyarà a les nostres caminades. En la qüestió de platges les millors pel bany són las de la costa sud i est, les del nord i l'oest estan més exposades a l'oceà essent els corrents i l'onatge més forts, aquest aspecte es compleix tant a Lanzarote com a La Graciosa. 

La nostra estada a l'illa va ser de deu dies i cal dir que malgrat que la nostra activitat va ser intensa encara ens varen quedar moltes raconades per visitar o explorar. Malgrat que l'illa té unes dimensions bastant reduïdes seixanta quilòmetres de llarg per uns vint-i-un d'amplada màxima ofereix un gran nombre d'atractius en àmbits com ara la naturalesa, el turísme i la cultura. La xarxa de carreteres és immillorable com també ho és l'oferta de serveis en tota l'illa i si a tot això i afegim que la seva gent és amable i acollidora arribem a la conclusió que estem a l'illa perfecta per passar uns dies. A continuació podeu veure algunes de les caminades que vàrem poder efectuar a l'illa, donat que els camins són molt evidents i estan molt ben senyalitzats en aquesta ocasió no he afegit el Track. 

Hem d'assumir que avui en dia el turisme és un fenomen de masses i tot i que no podrem evitar de visitar alguns d'aquests indrets que formen part dels tours programats per les agències, el consell és de fer-ho sempre a primeríssima hora cas contrari ens podem trobar obligats a fer llargues cues o visites entre multituds, entre aquests indrets més massificats hi posaria tot el referent a l'obra del Cesar Manrique com ara la seva Fundació, els Jameos de l'Agua, Jardín de Cactus i el Mirador del Rio. Recomano fer una visita a l'illa de La Graciosa, també a la magnífica Cueva de los Verdes que requereix sol.licitar visita prèvia i per descomptat Timanfaya "Montañas de Fuego" on mitjançant un atrevit circuit amb autocar podrem fer un interessant recorregut al sector més calent de l'illa.

CALDERA BLANCA

Es tracta del volcà més gran de l'illa, amb un impressionant crater de 1200 m de diàmetre, l'ascensió al seu cim és la més exigent de tota la illa. Està autoritzat pujar al cim i circumdar tota la caldera. Una excursió imprescindible pels caminadors.

Distància: 10 km   Desnivell: +350 m    Horari: 5h

VIDEO                   MAPA

VOLCAN CUERVO I CALDERA COLORADA

Un grup de volcans de fàcil accés i potser dels més visitats de l'illa. Es poden visitar conjuntament a través de camins molt ben senyalitzats. No està permès pujar als seus cims tan sols els podem circumdar.

Distància: 6 km   Desnivell: +100 m    Horari: 3h

VIDEO                   MAPA

VOLCAN LA CORONA

Situat al nord de l'illa al costat de la població de Ye, un bon camí ens permet accedir fins la cresta del seu crater des d'on tenim una espectacular visió de la profunditat del seu crater. Tampoc està permès pujar al seu cim.

Distància: 3 km   Desnivell: +140 m    Horari: 2h

VIDEO                   MAPA

ISLA LA GRACIOSA - BTT

Recorregut imprescindible en la nostra estada a Lanzarote, de la població de Orzola un ferry ens permet accedir a l'illa on disposem de tots els serveis inclosos lloguer de e-bicis. De la Playa de las Conchas és conssellable pujar al cim de Montaña Bermeja amb grans vistes del arxipèlag Chinijo

Distància: 21 km   Desnivell: +200 m    Horari: 5 h

VIDEO                   MAPA

TIMANFAYA BUS

Tot i la possible saturació cal tenir paciència i fer aquesta visita imprescindible. Un cop passat el control d'accés al Parc Nacional accedim amb el vehicle a Hislote Hilario, centre neuràlgic de les Montañas de Fuego, d'aquí un bus ens portarà a fer un interessant i simpàtic recorregut per la zona més calenta de l'illa, també ens oferiran algunes demostracions de geotèrmia activa.

VIDEO

PLAYA DEL POZO

Excursió que ens permet accedir a una de les platges salvatges de l'illa que ens permetràvgaudir de la soledat. Del poble de Playa Quemada guanyem inicialment un curt desnivell a continuació un sender quasi horitzontal ressegueix l'orografia fins a arribar al punt d'on podem observar la Playa del Pozo, un dret sender ens permet accedir-hi.

Distància: 4 km   Desnivell: +120 m    Horari: 3 h

VIDEO                   MAPA

LANZAROTE EN DEU DÍES 

En el decurs de la nostra estada vàrem visitar nombroses raconades de l'illa, la majoria són indrets singulars que aportaran al nostre coneixement altres diversos aspectes tant de la geografia com de la cultura i de les tradicions illenques.

VIDEO

MAPES:                        ZONA NORD             ZONA CENTRE             ZONA SUD

TIMANFAYA RUTA DE LOS VOLCANES   Se puede comprar la entrada in situ

RUTA TREMESANA      Requiere reserva previa  (gratuita) (màximo 8 personas)

CUEVA DE LOS VERDES      Requiere reserva previa

MIRADOR DEL RIO    Se puede comprar la entrada in situ

JARDIN DE CACTUS     Se puede comprar la entrada in situ

FUNDACIÓN CESAR MANRIQUE   Se puede comprar la entrada in situ

FERRY A LA GRACIOSA     Se puede comprar billete in situ

ALQUILER E-BICIS EN GRACIOSA    LA MOLINA BIKE T. 630 19 79 21 (Caleta del Sebo)

 

MATAGALLS (Pel Coll de Bordoriol)

Portem quasi tres setmanes en què el temps no és massa favorable, dies plujosos on no et ve de gust sortir d'excursió a remullar-te per això aprofitem curtes finestres de bon temps per fer escapadetes a poder ser a llocs propers. La d'avui és una d'aquestes ocasions i és per aquest motiu que tornem a l'acollidor Montseny i concretament al Matagalls, on farem una ruta pel vessant nord sortint del Coll de Bordoriol. És una de les rutes clàssiques d'ascensió juntament amb les de Sant Marçal i Coll Fòrmic, és un itinerari bastant popular i molt fàcil de seguir. Des de l'ampli espai d'aparcament al Coll de Bordoriol fins al Coll Pregon ens caldrà resseguir una agradable i còmode pista fins a quasi el Coll Pregon, tot aquest recorregut es troba senyalitzat amb postes indicadors i travessa una bonica fageda. Un cop arribem a l'ampli Coll Pregon, un bonic indret que invita a fer una paradeta, el camí s'endinsa de nou al bosc resseguint en aquest cas els senyals del GR. Anem remuntant fins que sortim als rasos superiors en un indret anomenat Collet de l'Home Mort, a partir d'aquí tan sols ens queda resseguir el panoràmic camí fins al cim. Pel retorn refarem el mateix camí passant pel Coll Pregon però a poc de perdre altura del coll no tornarem per la pista per on havíem pujat sinó que agafarem un sender (rètol) que comença a perdre altura a través de la bonica fageda. Aquest sender ens acaba portant fins a un camí més ample pel que seguim una estona de forma més planera, finalment ens aboca a un final de pista. Seguint per la pista acabem per ensopegar per la pista per on ja havíem passat a la pujada, ara tan sols ens queda resseguir-la de baixada per terreny conegut fins al Coll de Bordoriol. A través de tot aquest recorregut podem gaudir d'un dels millors espais naturals del nostre país, extenses fagedes i impressionants exemplars d'avets és un indret agradable en qualsevol època especialment a la tardor però quan cau la neu també és un lloc adequat per venir a raquetejar.

VIDEO                        FOTOS                          TRACK                           MAPA

SERRA DE MONTSIÀ (Font d'Andara-Mata-redona-La Foradada-Torreta de Montsià)

 

Han estat moltes les ocasions que passant uns dies pel Delta de l'Ebre hem pogut gaudir d'espectaculars albades o capvespres des de la Platja del Trabucador o la Punta de la Banya, i on a les plàcides aigües de la Badia dels Alfacs i destacava reflectida una silueta, la Serra de Montsià, un reduït massís que domina en més de set-cents metres tota aquesta franja de litoral. I és pel fet de ser un indret desconegut per a nosaltres que hem decidit fer-li una visita i ho farem pel vessant nord des de les proximitats del poble de Freginals. Serà un recorregut circul.lar en sentit horari i el punt d'inici serà l'indret anomenat lo Corral Nou al qual hi arribem mitjançant una bona pista amb revestiment, al final d'aquesta hi ha disposat un bon espai per aparcar. Començarem a caminar pel camí de Corral Nou a Mata-redona, es tracta d'un  PR per al qual anem guanyant alçada ràpidament. Havent fet un bon desnivell i arribant a un indret panoràmic de cingleres posarem atenció a un camí que surt a la nostra esquerra i que és el que ens permetrà arribar fins a la Font d'Andara (senyals blanques-verdes) Aquest nou camí fa majoritàriament una marxa de flanqueig resseguint l'orografia, arribant a un punt característic on hi ha una tartera (senyals blanques) ens cal perdre un mica de desnivell a través del pedregam per trobar la seva continuacio una mica mimetitzada entre el boscam (senyals blaves) arribem aviat a uns abeuradors i tot seguit a la Font d'Andara. A la font deixem el senyal blaus i comencem una forta remuntada (senyals blanques i també algunes de vermelles) Arribem a les parts altes de la muntanya, passem pel vèrtex geodèsic de Mata-redona i seguint fent camí pel costat de les runes del Mas de Mata-redona on coincidim amb el GR i a travès d'ell arribarem fins a La Foradada.

A partir de la Foradada iniciarem la travessa de la llarga carena (2,5 km) que ens a separa de la Torreta de Montsià, la traça de camí és inconnexa i cal anar cercant les fites que ens ajuden a superar obstacles, el terreny és molt pedregós amb alguns lapiazs calcaris, tot el traçat és un constant puja i baixa que sovint ens obliga a fer curtes grimpades, finalment arribem al Coll de la Font del Teix des d'on per una curta i darrere remuntada accedim a la Torreta de Montsià, el nostre objectiu, ara toca tornar.

Retornem al Coll de la Font del Teix que és l'indret on s'inicia el camí de tornada, perdent alçada arribem al Mas del Comú on retrobem de nou el GR, ara seguim flanquejant una llarga estona fins a  arribar a una cruïlla amb un PR que prenem a l'esquerra i inicialment de baixada, per aquest nou cami ens endinsarem al Barranc de l'Astor, tot baixant i just de passar pel costat del Refugi Enric Aguade trobem la pista que resseguirem a través de les planes conreades i que ens acabaran per dur fins a l'inici del nostre recorregut.

Tinc de reconèixer que vaig subestimar un pèl a la Serra de Montsià, a vegades ens formem una idea equívoca dels indrets, en aquest cas potser perquè no es tracta d'una gran muntanya o bé perquè està en un territori d'ambient mariner, no sé però la veritat és que vaig quedar sorprès per la immensitat dels seus vessants i la seva enrevessada orografia, recorrent la seva carena principal pel damunt dels estimballs  t'adones del caràcter de la Serra de Montsià, un indret exigent però altament recomanable. Evitarem d'anar-hi en els mesos d'estiu, complicat de trobar-hi aigua o aixoplucs, almenys en el recorregut aquí descrit.

VIDEO                         FOTOS                         TRACK                        MAPA

 

PICO BORÓN

Després d'estar ahir a Peña Rueba avui hem vingut a l'Embassament de Vadiello per fer l'ascensió al Pico Borón, un dels cims més prominents de los Mallos de Ligüerri, com el seu nom ja deixa intuir es tracta d'un territori d'orografia enrevessada dominat per la verticalitat, tot un impressionant i sorprenent món de roca conglomerada paradís per les nombroses colònies de voltors què aniden en aquest feréstec entorn i que tenim contínuament presents en el nostre caminar.  La pujada al Borón la podríem dividir en diverses parts, ja que els espais per on ens movem tenen diferents particularitats. 

De l'espai d'aparcament unes escales que pugen fins a un vertex-control de la presa ens indiquen el punt d'inici del nostre itinerari, ja d'un bon principi la pujada no dona treva, el pendent del camí és accentuat i constant, arribem  fins a un punt on un petit replà ens dona un respir al temps qué constitueix un bon mirador del Mallo El Puro, a partir d'aquí iniciem la remuntada per la profunda canal que es troba encastada entre dos verticals flancs rocosos, la progressió ens demana fer constants trepades, en els indrets on aquestes són més exigents hi trobem cordes nuades que ens ajuden a superar-les. Arribant a les parts altes de la canal trobem un ressalt d'algo més de sis metres en el seu tram inicial, uns perns metàl.lics ens faciliten la trepada, a la seva part superior una corda a mode de passamà ens ajuda a sortir de la vertical. Continuem remuntant fins que arribant a la part superior de la canal el pendent va minvant 

Superada la canal seguim el nostre camí senyalitzat amb fites qué inicialment travessa una zona boscosa, seguidament i ja per terreny rocòs descobert de vegetació comencem a progressar amb suau pendent de pujada per la carena del sector dels Mallos de Lazas. Superada una prominència baixem a l'àmplia collada (cota 1214 m) que ens a separa de la Peña Ligüerri. Arribats en aquest punt cal començar a perdre alçada a la nostra dreta en una marxa de flanc per tal de dirigir-nos al Collado de Ligüerri. Com si es tractés del Joc de l'Oca ara és molt important anar buscant les fites que marquen el correcte camí que ens té de portar  fins al Collado Ligüerri, en aquest territori es preferible no improvisar i guiar-nos per les fites. A nosaltres amb la boira ens va resultar entretingut trobar el correcte camí i en més d'una ocasió varem d'haver de rectificar la nostra traça.

Un cop arribats al Collado Ligüerri ens cal afrontar la dura pujada al Borón, són uns dos-cents metres de desnivell amb fort pendent per un camí rocallós i entretingut però fàcil de resseguir tant per la traça com per les fites. En el nostre cas la boira ens va impedir gaudir del paisatge i no va ser fins al cap de poc d'iniciar el descens que la boira es va començar a esvair. Donada la mala visibilitat a causa de la boira el retorn el vàrem realitzar pel mateix camí. Poc abans d'arribar a la part superior de la canal de baixada una gran fita indica el camí que porta fins al proper Mallo San Jorge. Per pujar-hi fins a dalt hi ha un equipament consistent amb un cable de vida en el flanqueig d'accés com també en tot el tram més vertical, a continuació una llarga corda permet superar amb seguretat les rampes superiors d'accés al cim.

VIDEO                         FOTOS                            TRACK                          MAPA

 

PEÑA RUEBA

Situada a les proximitats de la població de Murillo de Gállego en el sector nord-oest de la Hoya de Huesca i trobem la Peña Rueba un tossal de conglomerat que domina el curs del Riu Gállego i que amb els seus veïns Agüero i Riglos forma part de l'anomenat Reino de los Mallos. Com totes les muntanyes d'aspecte poderós crida l'atenció  i incita a pujar-hi, i per això hem vingut avui aquí, farem un recorregut circular en el què aprofitant dues vies ferrades ens permetrà fer un recorregut integral de tota la seva part superior. El punt d'inici de l'itinerari serà un ampli espai d'aparcament situat al costat d'una gran reserva d'aigua, a 1,50 km del poble i accessible per pista apte per a qualsevol vehicle. Farem el recorregut en sentit horari de manera que pujarem per la Ferrada Varela-Portillo classificada com a K3 i el descens l'efectuarem per la Ferrada de la Mora què és K2. Aquestes ferrades no són tècnicament  difícils, la Varela Portillo és en el seu tram inicial bastant vertical però de traçat curt, a continuació ens cal resseguir una llarga i panoràmica carena que es troba equipada amb cable de vida en quasi  la seva totalitat. Resseguint la bonica plana superior en sentit est arribem fins a la seva cota més alta i a continuació comencem a perdre altura sempre en sentit est fins a arribar per ampli terreny rocós a les primeres instal.lacions de la Ferrada de la Mora, a partir d'aquí un cable de vida ens acompanyarà quassi íntegrament al llarg de tota la ferrada que se'ns acaba fent llarga. Les dues ferrades estan molt ben equipades, a la Varela-Portillo ens caldrà fer molt d'ús de les preses naturals i els que no som massa alts algun pas ens resultarà una mica forçat. Aquest recorregut en el seu conjunt si tècnicament no és complicat, resulta bastant exigent en l'aspecte físic, en particular l'aproximació de l'aparcament fins al principi de la ferrada, a nosaltres ens va costar més d'una hora i mitja d'arribar-hi, després de passar per Cueva Calva el camí es fa en alguns punts complicat de trobar a causa de la densa vegetació i l'existència de traces de senders i dreceres, com sempre el GPS resulta força útil. Donada l'orientació de tot el traçat i el tipus de terreny arbustiu és preferible evitar el dies de calor o el ple estiu.

VIDEO                         FOTOS                           TRACK                          MAPA

 

PUIG DEL PLA DE LES PASTERES (Serra Cavallera)

 Han estat moltes les ocasions que hem estat per la zona del Taga i el Puig Estela però la Serra Cavallera és molt llarga i mai havíem estat més enllà del Coll de Pal, en el sector anomenat Serra de les Pasteres o sigui que ja tocava anar-hi. Aquesta part de la serra presenta la mateixa morfologia rectilínia est-oest, amb esclarissats vessant que dominen sobradament l'entorn pròxim ocupat per extenses praderies i oferint-nos amplíssims horitzons. L'itinerari aquí proposat es realitza pel vessant sud prenent com accés de referència la població d'Ogassa, a través d'una bona pista amb revestiment de formigó podem accedir amb qualsevol tipus de vehicle fins a la Collada de la Caritat on hi ha espai per aparcar, l'últim tram de pista és una mica estreta i pot comportar conflicte si ens trobem amb un altre vehicle de cara. Sortint de la mateixa collada comencem a remuntar pel prat (senyals grogues) fins a arribar aviat a una pista que seguim a la dreta, més endavant una altra pista també a la dreta que ens porta a passar per Can Boix, de seguit observem pel davant un abeurador on ens dirigim deixant ja la pista. A partir d'aquí el camí continua de pujada a través dels prats, imprecís i poc definit, tot i que estem en terreny obert el gps ens a serà de gran ajut. En direcció est i pels darrers trams del vessant ja podrem observar una traça més deinida del camí, allà és on ens tenim de dirigir. Amb pujada mantinguda i anat fent amplis revolts arribem al Collsalarca.

Comencem a remuntar el suau pendent de la carena gaudint de l'extens panorama, a la nostra dreta el Pirineu amb el Canigó, Costabona, Pastuira...Balandrau, i a la nostra dreta un mar de serralades que abasten tot el territori. Arribem al Puig del Pla de les Pasteres coronat per un vèrtex geodèsic, continuant el nostre i fent alguna curta sifonada assolim l'àmplia Roca dels Tres Bisbats, ara toca baixar primer fins al Coll de Pal per a continuació dirigir-nos sempre de baixada fins al Refugi Montserrat. Aquest refugi està compost de dos habitacles, un de bastant malmès utilitzat segurament per a ús ramader i un segon habitacle en molt bon estat que disposa de lliteres i llar de foc. A partir del refugi el nostre camí serà sempre per pista exceptuant el curt tram final que ja inicialment havíem utilitzat a l'inici del recorregut. Aquest últim malgrat que el realitzem per pista resulta agradable de caminar, passem pel costat d'alguns masos, testimoni de què en aquets espais tant feréstecs encara hi ha vida i si  manté una activitat

VIDEO                      FOTOS                      TRACK                         MAPA