MONT-REDON (Serra de Llaberia)

 

Tornem de nou a la Serra de Llaberia, un grup de muntanyes que sempre ofereix grans recorreguts, en aquesta ocasió prenem com a base el poble de Pratdip situat en el sector sud de la serra. Pensem fer un recorregut de traçat circular en què l'objectiu principal és pujar al Mont-redon on hi  accedirem a través de la Cresta de la Seda, del cim iniciarem un recorregut que ens portarà a fer un rodeig per la part superior del cingle que abraça les fondalades del Racò de la Dòvia. Arribant a les proximitats del Portell de la Dòvia iniciarem un mantingut descens que a través del Bosc Negre ens acabarà situant en una pista al fons de la vall, ens caldrà encara fer uns tres quilòmetres per arribar a Pratdip.

Bona part del recorregut el trobem senyalitzat amb marques de pintura de diferent color i també amb gran nombre de rètols indicadors. El tram de les Crestes de la Seda i trobem senyals de color blau què ens marquen les sinuositats i passos clau dels ressalts a superar. Baixant del cim i després d'haver travessat el Coll de Mont-redon el camí deixa la carena i continua amb una marxa flanc per tal de trobar l'inici del camí que rodeja per sobre de les cingleres, els camins es mostren evidents però com sempre dic el GPS sempre ens ajuda a sortir de dubtes. Fent camí arribem a una primera desviació (cal seguir senyals blaus) i més endavant en les proximitats del Portell de la Dòvia arribem a un altra bifurcació (senyals PR) des d'on comencem a baixar ja més decididament fins a la pista del fons de la vall. 

Les Crestes de la Seda malgrat l'aspecte que inicialment ofereixen no comporten cap mena de dificultat que no sigui fàcilment superable per persones habituades al senderisme, tot el seu traçat es troba molt ben senyalitzat i en tots els indrets que presenten un nivell d'exigència més alt hi ha equipaments tals com cadenes, cordes, cable, i graonats metàl.lics, i són sempre trams molt curtets, en conclusió diríem que l'únic aspecte a considerar seria l'inherent al que sempre demana caminar per carenes, és a dir tenir bon peu, doncs en algun punt es mostra la verticalitat del relleu. Com sovint ens ha passat quan hem vingut a Llaberia, i aquesta ocasió no ha estat una accepció, quan bufa el vent, aquí ho fa de valent. 

VIDEO                        FOTOS                           TRACK                          MAPA

L

ALTRES SORTIDES PER LLABERIA

SERRA DE LLABERIA I MOLA DE COLLDEJOU                         COVA DE LA MOLA DE COLLDEJOU

ROCAMUR (P.N. Sant Llorenç del Munt))

 

Ens trobem a la zona oriental del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt molt propers a Sant Llorenç Savall, es tracta d'un sector del massís poc conegut per nosaltres i hem vingut a fer un recorregut que ens permeti observar i conèixer les parts baixes de tot allò que sempre havíem guaitat des de les altures. El nostre punt d'inici serà el Marquet de les Roques, un edifici d'arquitectura sorprenent i que encara sorprèn més pel fet de trobar-lo en una contrada com aquesta, de fet aquesta gran masia senyorial forma part del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Trobem l'accés a l'altura del km 17,2 de la carretera B-124, just abans d'una corba molt tancada que hi ha on aquesta travessa per un pont la Riera d'Horta, seguim primer per carretera veïnal  i finalment mitjançant un curt tram de pista en bon estat, arribarem a l'ampli aparcament que hi ha just per sota del Marquet de les Roques. 

El nostre itinerari inicialment passa just al costat del Forn de Pega (indicacions) a continuació el sender ens porta a remuntar fins al Coll Gavatx, situats al coll ens dirigim cap a l'est on podem observar ja Rocamur, també conegut com la Màquina de Tren per la seva forma característica, un cop hem guanyat altura ens caldrà fer una marxa de flanc per a situar-nos en el seu vessant sud-oest que és on es troba la seva via d'accés. Un cop l'hem rodejat seguim un sender que primer entre l'espesa vegetació i a continuació per zona rocosa acabem per arribar a la base de Rocamur, en aquest punt a través d'una canaleta equipada amb una corda nuada podem accedir a la part superior. El pas no és difícil però demana fer una bona força de braços. El descens el farem pel mateix lloc però en comptes de refer el flanqueig ens dirigirem cap a una pròxima zona planera que s'observa per sota nostre, un cop aquí un ample camí ens porta de nou a pocs metres del Coll Gavatx, hem anat i tornat de Rocamur, 

Seguint l'itinerari passem per un indret on una gran esllavissada ha malmès amb grans blocs un curt tram del camí. Continuem endavant per tal de començar a endinsar-nos a la Canal de la Revella, en algun punt el camí és fa fonedís, nosaltres ens vam equivocar prenent un sender secundari que ens va acabar per portat al costat de l'Avenc de la Canal de la Revella, lloc on ja vam retrobar el correcte camí. Seguint remuntant el camí perd inclinació i ens porta a uns espais menys boscosos, cal estar atents per tal de trobar l'ínici del sender que de baixada ens portarà a les Casetes del Bofí, indret força interessant constituït per una gran balma obrada i on en el seu interior hi ha una curta cavitat visitable amb una curiosa captació d'aigua. Per una drecera retrobem el camí que ens acaba portant a la Carena del Pagès i on per bon camí arribarem al Coll d'Eres. Un cop al coll prendrem el camí marcat com a GR-5, més endavant deixarem de costat el camí que porta a la Cova Simanya, deixarem també el GR i continuarem baixant per la Canal del Llor. Arribarem a un punt junt a la llera de la canal on aquesta es troba ocupada per grans blocs, no cal travessar-los sinó que el camí ressegueix el marge dret orogràfic del torrent (senyals grogues). Acabem arribant de nou a la llera del riu ocupada per un gran caos de blocs, en aquesta ocasió sí que cal anar perdent altura per entre els blocs amb l'ajut de senyals blaus, arribant aviat a la Font del Llor situada al marge dret orogràfic, identificable per unes baranes de fusta ens condueixen de pujada a l'esplanada de la font, ja som molt a prop del Marquet de les Roques. A partir d'aquí aviat trobem el mur graonat inici de la pista que de baixada ens permet arribar de nou a l'aparcament. Com diu aquella dita que "una imatge és millor que mil paraules" en aquesta sortida com en moltes d'altres on travessen àmplies zones boscoses, la imatge que ens fa sortir de dubtes i ens comporta confiança és el GPS

VIDEO                    FOTOS                     TRACK                       MAPA