Aprofitant la bonança i que els dies ja comencen a ser més llargs, decidim venir per a la zona del Montcau per fer una passejada de tarda, el just per gaudir de les darreres llums del dia amb tranquil.litat, i ho dic perquè som en un cap de setmana llarg i la gent per lo vist ha preferit anar de platja, quan arribem a les 17:00 h a la superzona d'aparcament del Coll d'Estenalles sorprenentment només hi ha tres cotxes, això vol dir que estarem sols a la muntanya. Del coll comencem a remuntar pel camí-pista que porta al Coll d'Eres, inicialment cal fer un curt tram de pujada però a continuació seguirem planers fins a arribar a l'ample Coll d'Eres. En el coll trobem diversos camins, un d'ells és el que prendrem al final per pujar fins al cim del Moncau, però ara ens cal anar pel que porta a la Mola i Els Òbits seguint
els indicadors, camí ample i agradable de caminar, passem pel costat del Roure de Palau, un arbre catalogat, i més endavant arribem a una bifurcació aquest indret és el Collet dels Tres Termes. Cal prendre el camí de l'esquerre, és un tram de baixada bastant escabrós on l'única referència és el desgast del terreny a causa del pas dels caminadors, arribem aviat a una planera i esclarissada zona del bosc, en aquest punt cal què deixem el Camí de la Mola per agafar un sender que surt planer a l'esquerre i què ens acaba portant fins a la base de la cinglera on hi ha els Òbits. Estan constituïts per tot un conjunt de balmes, algunes d'obrades i es té constància què pel segle XII hi va haver-hi algún establiment humà i què més tard van ser emprades per eremites. Algunes d'aquestes balmes estan unides interiorment per estretes galeries i en l'actualitat mostren clars signes de degradació a causa de l'incivisme.
Un cop feta la visita tornarem de nou al Coll d'Eres i ho farem pel mateix camí, com deia es tracta d'una sortida tranquil.leta sense afany de descoberta i a més ja no són hores per plantejar-se fer invents. Un cop de nou al Coll d'Eres comencem la panoràmica remuntada al Montcau, el camí està tot ell senyalitzat i delimitat per tot un seguit de cordes per tal de
preservar la vegetació, els darrers metres d'accès al cim no estan senyalitzats i remunten per un pendent més pronunciat on potser ens cal posar les mans. El Montcau és un cim que ens ofereix amplis perspectives de tot el territori proper, una taula geogràfica ens identifica els topònims del seu horitzó.
Pel retorn ens cal primer descendre el darrer curt tram de fort pendent per on havíem pujat, arribats a la seva base prendrem un camí que també està marcat amb cordes, resseguim ara una altra carena en direcció sud-oest i que ens acabarà portant fins al Coll d'Estella lloc on retrobarem de nou la pista que de baixada ens portarà al proper aparcament del Coll d'Estenalles. En definitiva una interessant, fàcil i agradable caminada què de ser possible farem fora dels dies o horaris en què aquest espai està molt massificat.
