SANTUARI DE CABRERA (per la Serrica)

 

De nou som al Collsacabra i concretament amb la intenció de pujar al Santuari de Cabrera, un indret qué ja hem visitat en nombroses ocasions però qué sempre resulta agradable de tornar a visitar. Avui ho fem per donar-ho a conèixer a uns amics, el Pablo i els seus fills la Eva i el Pablo així és que hem muntat una sortida en família on també si han apuntat la meva neta i neboda Ayla i Maria, respectivament.  El Santuari es troba a la part superior d'un tossal envoltat de cingleres, imatge típica del Collsacabra  i al igual que en altres ocasions farem un recorregut circular en sentit horari, inicialment pujarem per la Serrica, un itinerari bastant directe que disposa de petits equipaments, un cop a la part superior ens caldrà fer el llarg recorregut horitzontal del tossal, primer a través d'una bonica fageda i a continuació i després de travessar  per entre falgueres arribem a L'Osca de Cabrera, una curta lleixa un xic vertiginosa equipada amb una barana. El tram de tossal que ens queda per fer fins al santuari és un recorregut que en alguns indrets és prou estret però d'una amplada suficient per a passar-hi amb total seguretat. El Santuari de la Mare de Déu de Cabrera conforma en el seu conjunt un amable indret on gaudir de la pau i recuperar forces, adossat  al santuari i trobarem un establiment què ofereix servei de restauració i pernoctació. 

La tornada la farem per un grau situat a la part sud del santuari on un camí quasi excavat a la roca que disposa de graonat i baranes de seguretat ens permetrà accedir al Coll de Bram, indret que si pot arribar en vehicle. Segons arribem a aquesta collada deixarem de banda un camí que surt a la dreta de baixada per anar al visible sender que s'observa davant nostre inicialment planer. A travers d'aquest camí i sempre per dins de bosc anirem perdent altura. Deixarem algunes bifurcacions a l'esquerra i després de fer nombroses giragonses arribarem als amplis prats de la base de la serra, ja molt propers a Sant Julià de Cabrera. 

Anant per la Carretera C-153 i poc després de superar el km 21 trobarem a l'esquerra l'inici de la carretereta asfaltada que porta a Sant Julià de Cabrera. Al costat de l'edificació hi ha un reduït espai per aparcar no massa vehicles.

VIDEO                          FOTOS                               TRACK                             MAPA

INCENDI SERRALADA DE MARINA (19-06-2025)

 

Pels voltants de les 19:30 h del dia 19 de juny es va comunicar als Serveis d'Extinció dels Bombers que s'observaven columnes de fum per una zona propera al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, no feia ni mitja hora que per aquell mateix indret hi havíem passat la meva amiga Lidia i jo fent una de les nostres rutinàries sortides d'entrenament. La ràpida intervenció dels equips va fer que l'extensió del foc no es propagués a altres vessants, a les nou del vespre es considerava controlat i ja de matinada extingit. Quinze dies després vaig prendre aquestes imatges.       VIDEO

FORADOT D'ABELLA

 

Avui anem camí del Pirineu, concretament a la zona de Tabascan, però hem pensat que estaria bé aprofitar el matí fent alguna activitat senzilla en algun indret que ens vingui de pas i no ens comporti un gran esforç. Després de molt ficar el nas al mapa el lloc escollit és el Foradot d'Abella, un petit engorjat per fer en família i què ens permetrà refrescar-nos de la intensa calor que està fent aquests darrers dies. El Foradot es localitza junt el pintoresc poble d'Abella de la Conca, a l'ombra dels vessants de la Serra de Carreu i és un indret molt visitat a l'estiu perquè es veu què sempre porta prou aigua per invitar al bany. A la carretera i abans de l'entrada del poble trobarem uns reduïts espais per aparcar. Caldrà travessar tot el poble per troba la pista que tindrem de resseguir de baixada, en arribar a un antic molí la deixarem per buscar el millor camí per entrar a la llera del riu. Comencem a progressar pel vell mig del riu i a poc a poc ens anem apropant al Forat d'Abella, un estret ombrívol estret força curiós. Un cop travessada la zona engorjada, el riu cau en cascada i ens obliga a sortir pel costat dret arribant a una pista on hi ha un rètol interpretatiu. Just en aquest punt surt un estret sender que ens porta de nou a la llera, al peu de la refrescant cascada i en un entorn on el riu forma unes banyeres naturals molt atraients. La tornada a farem resseguint aquesta pista, posarem cura d'ensopegar un discret camí que fent una marxa a l'invers ens portarà de nou al poble.

VIDEO                        FOTOS                         TRACK                      MAPA

PICO DE CULFREDA

 

Feia temps que no veníem per la Vall Chistau i en aquesta ocasió el que ens hi ha portat és el Pic de Culfreda, un d'aquests tres mil poc freqüentats que per la seva situació domina un extens territori, pujarem prenent com a base el Refugi de Tabernès, es tracta d'un refugi lliure molt ben conservat exceptuant les pintades-firma que alguns simplons es veuen obligats a deixar com a constància del seu pas. L'accés al refugi el fem mitjançant una pista forestal en bon estat que ens permet accedir amb qualsevol tipus de vehicle fins al Camping el Forcallo, a partir d'aquí la pista ja no és tan bona però continua essent factible per a tota mena de vehicle posant una mica de cura. Tot aquest espai forma part del Parc Natural Posets-Maladeta per lo que ignorem si a partir d'aquest punt per èpoques es pot restringir el pas de vehicles.

L'itinerari del refugi fins al pic és llarg, proper als vint quilòmetres i ens cal superar un desnivell positiu acumulat d'uns 1500 metres, sortint del refugi ens cal baixar uns pocs metres per tal d'anar a creuar el riu per un pont, per dins de bosc el camí segueix aigües amunt lleugerament enlairat de la llera, poc més endavant en una bifurcació el camí ja el trobem marcat amb les senyals grogues i blanques dels PR, passem pel costat de la Cabaña de Culrueba i seguint remuntant acabem arribem a una extensa praderia, en aquest punt un rètol ens indica el punt on es produeix la bifurcació de camins, deixem el de la dreta que porta al Puerto de la Pez i prenem el de l'esquerra que ens portarà al Puerto de la Madera. Comencem a pujar a través del bosc per un camí que està molt ben traçat i és de fàcil caminar, al poc de deixar el bosc arribem a una collada amb molt bona vista. D'aquest punt ja quasi albirem el Puerto de la Madera, però aquí les distàncies enganyen i tot i que el camí fins al Puerto té poc pendent se'ns fa llarg de travessar les extenses praderies de neret i pastures.

Un cop al Puerto de la Madera comença la part més alpina de la nostra sortida, a partir d'aquí ja no hi trobarem senyals de pintura i ens tindrem de referenciar amb algunes fites situades en els llocs més adients i dels rastres de sender que de forma continuada uneixen els diversos sectors rocosos que ens cal superar. Del Puerto de la Madera fins al Cullfreda Oriental tenim quasi tres quilòmetres de carena. Del Pic de Cauarère ens cal fer una curta sifonada, davant nostre tenim el Pic de Culfreda Occidental que presenta un aspecte intimidant però que a mesura que ens hi apropem podem anar comprovant que de vegades les perspectives enganyant, això si el camí és entretingut i cal anar ajudant-se de les mans contínuament. Del Culfreda Occidental al Central ens cal tornar a fer una nova sifonada i del Central a l'Oriental i arribem ràpidament quasi sense desnivell afegit. Hem fet les tres puntes del Pic de Culfreda i ara toca la llarga tornada pel mateix camí, al respecte tinc de dir que les parts més escabroses de la carena les vàrem fer molt millor que de pujada, no pel que fa respecte a l'esforç però si en quant a la visibilitat del correcte camí, que des d'una posició superior s'endevina molt millor el traçat de la correcte ruta a seguir, tot i que no és difícil el camí discorre per sectors de gran pendent on hem de posar molta atenció. Arribats al Puerto de la Madera és qüestió de prendre-so amb filosofia, el paisatge és molt maco i plaent però també cal dir que el camí de tornada es fa molt llarg, davant nostre els Pics d'Eriste i l'incomparable vessant oest del Posets ens acompanyaran fins la nostra destí.

VIDEO                          FOTOS                         TRACK                           MAPA

PIC DE VENTOLAU

 

Situats al nord del Pallars Sobirà i formant part del Parc Natural de l'Alt Pirineu i trobem una gran quantitat de cims, molts d'ells de gran renom dins de l'àmbit muntanyenc, entre el Pic de Medacorba situat en terres andorranes i el Mont Valier que limita amb l'Aran, passant per la Pica d'Estats, tota la carena fronterera està formada per un territori extens i agresta que demana un esforç afegit per poder accedir a les seves cotes més altes. En aquesta ocasió el nostre objectiu és pujar el Pic de Ventolau de 2851 metres i veí del Mont-roig d'altura similar. El Refugi de la Pleta del Prat situat a l'Estació d'Esquí de Tavascan i a una altura de 1720 metres serà el nostre punt de sortida per l'ascensió. Es tracte d'un itinerari bastant directe que a través d'un bon camí ens permet anar  guanyant altura de forma bastant regular, l'inici del camí el trovem desfent des del refugi uns tres-cents metres carretera avall, aquest inici de camí és potser el més pronunciat pel que fa  a la inclinació del pendent que es manté fins a les proximitats de la Cabana del Crestuix.

A partir de la cabana entrem en un estatge més alpí on anem superant cotes i el paisatge es va obrint, aviat passem pel costat d'un altre refugi, molt modern, que està tancat. Després de fer un tram per sota la carena i pel seu vessant nord arribem de nou al llom carener, per sota nostre i pel vessant sud observem un refugi metàl.lic, el camí fa un llarg flanqueig ascendent i només ens cal superar un darrer repetjó per arribar fins al cim. En ser el Ventolau un dels cims predominants de la zona fa que abasti  un gran paisatge tant de l'horitzó com de les conques lacustres que domina. La baixada la vàrem realitzar pel Barranc de la Coma del Forn, del cim cal fer primer un descens directe fins al Collet dels Tres Estanys, a continuació anem perdent altura fàcilment a través d'un paratge alpí de fàcil progressió, però això aviat canvia, a mesura que perdem altura el camí es fa fonedís, les senyalitzacions són mínimes, és a dir ni senyals de pintura i de fites només ocasionalment, i tot això a través d'un terreny amb fort pendent i amb rocalla inestable i vegetació fa que el descens es faci feixuc amb l'agreujant de què segons anem perdent desnivell comencen a fer acte de presència les simpàtiques ortigues, conclusió a dia d'avui i mentre no es faci un manteniment mínim d'aquest camí opcional aconsello fer el descens pel mateix camí emprat per la pujada.

 

VIDEO                   FOTOS                  TRACK                    MAPA