SERRA DELS TOSSALS

 Situada a l'est del Berguedà i ja quasi en el seu límit amb el Solsonès i trobem la Serra dels Tossals, una allarguassada serra configurada pel seu vessant surt per tot un seguit de cingleres que són les que li confereixen el seu nom, pel seu vessant nord en canvi, tot i ser també molt abrupte però amb uns pendents més uniformes que es troben recoberts d'extenses fagedes que contrasten amb els boscos de pins del vessant sud. Amb aquest itinerari fem un recorregut total de la serra, prenent com inici la boca nord del Túnel de la Mina situat a la carretera BV-4241 que comunica Berga amb Sant Llorenç de Morunys, inicialment recorrerem tota la part superior de la carena dels tossals fins a arribar al seu punt més allunyat, el Coll del Bosc de Vilella. La tornada la realitzem per l'Obaga dels Tossals pel bell-mig d'una increïble i feréstega massa boscosa que impressiona per la seva solitud.

El nostre primer objectiu serà assolir el Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, de fet i tot i que nosaltres utilitzarem senders que hi van fent dreçeres, al santuari si pot arribar per pista. A partir del santuari, que està totalment enrunat llevat de quatre murs el sender comença a resseguir més o menys la carena, al poc de sortir del santuari ensopeguem amb el GR-1 que ja no deixarem fins a les proximitats del Tossal de Vilella. Aquest camí tractant-se d'un GR està molt ben mantingut i senyalitzat, hi ha un curt tram anomenat Mal Pas de Runers identificable per una corda fixa a manera de passamà de seguretat o el camí ens porta per uns minuts a resseguir un estret sender per la part superior d'un cingle, n'obstant aquest tram es troba protegit per la densa vegetació.

Arribant al Coll del Bosc de Casòliba trobem, indicat amb un rètol, la desviació que porta al cim del Tossal de Vilella, aquest camí ressegueix inicialment planer l'abrupte vessant fins arribar a una zona més franca on ens cal remuntar per terreny emboscat seguint minses traces de camí fins a la part superior del tossal, totalment recobert de bosc, si volem tenir una bona vista dels voltants ens caldrà perdre uns metres cap al sud fins a una planera zona rocosa neta de vegetació. Del cim es pot baixar directament al Coll del Bosc de Vilella, però en tractar-se d'un camí de fort pendent amb trams herbosos, vam decidir que a l'estar la muntanya molt humida a causa dels xàfecs de tarda era més prudent refer el camí fins a trobar de nou el GR. Seguim doncs perdent alçada per la pista posant atenció a un sender que surt a la nostra dreta (rètol) i que deixant la pista i tot seguit el GR ens aproparà de baixada fina a una nova pista que fent un curt tram pista amunt ens a situarà al Coll del Bosc de Vilella punt en el qual comencerem el nostre retorn al punt d'origen a través de l'espai anomenat com l'Obaga dels Tossals.

La totalitat del camí que tenim pel davant està senyalitzat amb marques blanques i blaves, hi ha indrets on la caiguda d'alguns arbres a malmès el traçat, tot i això, és molt fàcil i agradable de caminar. En tractar-se d'una llarga marxa de flanc que va resseguint les sinuositats del terreny de tant en tant ens cal fer alguna curta remuntada, l'única que és una mica exigent és la coneguda com a Pujada d'en Matamatxos, però com deia al principi tot el camí a través de l'Obaga dels Tossals resulta un autèntic plaer, una total immersió a la natura.

VIDEO                         FOTOS                          TRACK                          MAPA

TUCA DES CORVETS (Gran Pico de Perramó)

No fa ni mitja hora que hem sortit de l'aparcament de la Vall d'Estós que ja ens cau a sobre el primer xàfec, tal com havien dit els de la méteo es tracta de xàfecs dispersos de curta durada en zones de muntanya, esperem que sigui així. Avui volem pujar la Tuca des Corvets, un esvelt cim situat a la capçalera de les Valls de Batisielles i Perramó, com que el desnivell es bastant important ho pensem fer en dos dies, avui pujarem a dormir al Ibón Grande de Batisielles i demà farem el cim i retornarem. Som a principis d'agost i estem dins d'un episodi de calor extrema que ja fa dies que ens te mortificats tant per les terres baixes com per aquí a muntanya tot i que hem menys intensitat. La pluja feble que cau mentre remuntem la Vall d'Estós refresca l'ambient i això és d'agrair perquè avui ens cal superar un desnivell d'uns nou-cents metres fins a l'estany. Arribem a la desviació a Batisielles-Escarpinosa i per molt bon camí comencem la veritable remuntada, amb un traçat molt bo i fent nombrosos revolts, que fan de bon pujar assolim l'Ibonet de Batisielles, lloc molt popular per tots aquells que es volen limitar a fer tan sols una agradable passejada per muntanya. En aquest indret hi ha una cabana que pot ser molt útil per aixoplugar-nos en cas de necessitat. A partir d'aquí el camí ja és mès costerut i per entre boscos i tarterams ens acabarà portant fins a l'Ibon Grande de Batissielles lloc en el cual plantarem la tenda per passar la nit. Fa un capvespre acollidor, els núvols s'han dissipat i la temperatura és agradable, algú aprofita per donar-se un banyet abans de sopar i pel voltant de les deu ja som tots dins del sac.

Són les set del matí que ja hem recollit tendes i comenem a caminar, Cal dir que aquest camí està senyalitzat amb les marques del GR i també unes de blaves que creiem que corresponen al Circuit dels Tres Refugis (Angel Orus-Viados-Estós) Al cap d'una bona estona travessem la planera conca dels Estanys Superiors de Batisielles, al final de la mateixa ens queda una forta remuntada que ens portarà a  una extensa zona que configura el límit d'aigües entre Batisielles i Perramó, tan sols ens queda travessar-la per arribar al proper Collado de la Plana. Arribats al coll podem observar el massís de Posets, un espai mineral configurat per un extens mar de roques mancat de relleus i del que nomès destaquen el propi cim del Posets i la Cresta de les Espades.

Del coll iniciem la remuntada cap el cim. inicialment vessant Eriste on per un ampli vessant i una canal arribem a la carena. Tot el camí el trobarem senyalitzat amb fites i és molt important no fer exploracions personals, les fites ens van indicant els llocs més adequats. En alguns indrets la verticalitat del terreny ens obliga a deixar transitòriament el fil de la carena, en aquestes ocasions fem els flanquejos pel vessant Batisielles. Com deia tot el camí el trobem fitat, tot i que constantment ens demana fer ús de les mans no és difícil només es tracta de posar atenció i no perdre de vista les fites. El cim configura un espai no massa còmoda, grans blocs i poques zones planeres on estirar-se per recuperar forces, però això sí, la vista impressionant, però com que aquí no ens hi quedarem a viure ara toca baixar, quasi mil-set-cents metres acumulats que tenim pel davant.

VIDEO                      FOTOS                      TRACK                     MAPA

 

SANTUARI DE CABRERA (per la Serrica)

 

De nou som al Collsacabra i concretament amb la intenció de pujar al Santuari de Cabrera, un indret qué ja hem visitat en nombroses ocasions però qué sempre resulta agradable de tornar a visitar. Avui ho fem per donar-ho a conèixer a uns amics, el Pablo i els seus fills la Eva i el Pablo així és que hem muntat una sortida en família on també si han apuntat la meva neta i neboda Ayla i Maria, respectivament.  El Santuari es troba a la part superior d'un tossal envoltat de cingleres, imatge típica del Collsacabra  i al igual que en altres ocasions farem un recorregut circular en sentit horari, inicialment pujarem per la Serrica, un itinerari bastant directe que disposa de petits equipaments, un cop a la part superior ens caldrà fer el llarg recorregut horitzontal del tossal, primer a través d'una bonica fageda i a continuació i després de travessar  per entre falgueres arribem a L'Osca de Cabrera, una curta lleixa un xic vertiginosa equipada amb una barana. El tram de tossal que ens queda per fer fins al santuari és un recorregut que en alguns indrets és prou estret però d'una amplada suficient per a passar-hi amb total seguretat. El Santuari de la Mare de Déu de Cabrera conforma en el seu conjunt un amable indret on gaudir de la pau i recuperar forces, adossat  al santuari i trobarem un establiment què ofereix servei de restauració i pernoctació. 

La tornada la farem per un grau situat a la part sud del santuari on un camí quasi excavat a la roca que disposa de graonat i baranes de seguretat ens permetrà accedir al Coll de Bram, indret que si pot arribar en vehicle. Segons arribem a aquesta collada deixarem de banda un camí que surt a la dreta de baixada per anar al visible sender que s'observa davant nostre inicialment planer. A travers d'aquest camí i sempre per dins de bosc anirem perdent altura. Deixarem algunes bifurcacions a l'esquerra i després de fer nombroses giragonses arribarem als amplis prats de la base de la serra, ja molt propers a Sant Julià de Cabrera. 

Anant per la Carretera C-153 i poc després de superar el km 21 trobarem a l'esquerra l'inici de la carretereta asfaltada que porta a Sant Julià de Cabrera. Al costat de l'edificació hi ha un reduït espai per aparcar no massa vehicles.

VIDEO                          FOTOS                               TRACK                             MAPA

INCENDI SERRALADA DE MARINA (19-06-2025)

 

Pels voltants de les 19:30 h del dia 19 de juny es va comunicar als Serveis d'Extinció dels Bombers que s'observaven columnes de fum per una zona propera al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, no feia ni mitja hora que per aquell mateix indret hi havíem passat la meva amiga Lidia i jo fent una de les nostres rutinàries sortides d'entrenament. La ràpida intervenció dels equips va fer que l'extensió del foc no es propagués a altres vessants, a les nou del vespre es considerava controlat i ja de matinada extingit. Quinze dies després vaig prendre aquestes imatges.       VIDEO

FORADOT D'ABELLA

 

Avui anem camí del Pirineu, concretament a la zona de Tabascan, però hem pensat que estaria bé aprofitar el matí fent alguna activitat senzilla en algun indret que ens vingui de pas i no ens comporti un gran esforç. Després de molt ficar el nas al mapa el lloc escollit és el Foradot d'Abella, un petit engorjat per fer en família i què ens permetrà refrescar-nos de la intensa calor que està fent aquests darrers dies. El Foradot es localitza junt el pintoresc poble d'Abella de la Conca, a l'ombra dels vessants de la Serra de Carreu i és un indret molt visitat a l'estiu perquè es veu què sempre porta prou aigua per invitar al bany. A la carretera i abans de l'entrada del poble trobarem uns reduïts espais per aparcar. Caldrà travessar tot el poble per troba la pista que tindrem de resseguir de baixada, en arribar a un antic molí la deixarem per buscar el millor camí per entrar a la llera del riu. Comencem a progressar pel vell mig del riu i a poc a poc ens anem apropant al Forat d'Abella, un estret ombrívol estret força curiós. Un cop travessada la zona engorjada, el riu cau en cascada i ens obliga a sortir pel costat dret arribant a una pista on hi ha un rètol interpretatiu. Just en aquest punt surt un estret sender que ens porta de nou a la llera, al peu de la refrescant cascada i en un entorn on el riu forma unes banyeres naturals molt atraients. La tornada a farem resseguint aquesta pista, posarem cura d'ensopegar un discret camí que fent una marxa a l'invers ens portarà de nou al poble.

VIDEO                        FOTOS                         TRACK                      MAPA

PICO DE CULFREDA

 

Feia temps que no veníem per la Vall Chistau i en aquesta ocasió el que ens hi ha portat és el Pic de Culfreda, un d'aquests tres mil poc freqüentats que per la seva situació domina un extens territori, pujarem prenent com a base el Refugi de Tabernès, es tracta d'un refugi lliure molt ben conservat exceptuant les pintades-firma que alguns simplons es veuen obligats a deixar com a constància del seu pas. L'accés al refugi el fem mitjançant una pista forestal en bon estat que ens permet accedir amb qualsevol tipus de vehicle fins al Camping el Forcallo, a partir d'aquí la pista ja no és tan bona però continua essent factible per a tota mena de vehicle posant una mica de cura. Tot aquest espai forma part del Parc Natural Posets-Maladeta per lo que ignorem si a partir d'aquest punt per èpoques es pot restringir el pas de vehicles.

L'itinerari del refugi fins al pic és llarg, proper als vint quilòmetres i ens cal superar un desnivell positiu acumulat d'uns 1500 metres, sortint del refugi ens cal baixar uns pocs metres per tal d'anar a creuar el riu per un pont, per dins de bosc el camí segueix aigües amunt lleugerament enlairat de la llera, poc més endavant en una bifurcació el camí ja el trobem marcat amb les senyals grogues i blanques dels PR, passem pel costat de la Cabaña de Culrueba i seguint remuntant acabem arribem a una extensa praderia, en aquest punt un rètol ens indica el punt on es produeix la bifurcació de camins, deixem el de la dreta que porta al Puerto de la Pez i prenem el de l'esquerra que ens portarà al Puerto de la Madera. Comencem a pujar a través del bosc per un camí que està molt ben traçat i és de fàcil caminar, al poc de deixar el bosc arribem a una collada amb molt bona vista. D'aquest punt ja quasi albirem el Puerto de la Madera, però aquí les distàncies enganyen i tot i que el camí fins al Puerto té poc pendent se'ns fa llarg de travessar les extenses praderies de neret i pastures.

Un cop al Puerto de la Madera comença la part més alpina de la nostra sortida, a partir d'aquí ja no hi trobarem senyals de pintura i ens tindrem de referenciar amb algunes fites situades en els llocs més adients i dels rastres de sender que de forma continuada uneixen els diversos sectors rocosos que ens cal superar. Del Puerto de la Madera fins al Cullfreda Oriental tenim quasi tres quilòmetres de carena. Del Pic de Cauarère ens cal fer una curta sifonada, davant nostre tenim el Pic de Culfreda Occidental que presenta un aspecte intimidant però que a mesura que ens hi apropem podem anar comprovant que de vegades les perspectives enganyant, això si el camí és entretingut i cal anar ajudant-se de les mans contínuament. Del Culfreda Occidental al Central ens cal tornar a fer una nova sifonada i del Central a l'Oriental i arribem ràpidament quasi sense desnivell afegit. Hem fet les tres puntes del Pic de Culfreda i ara toca la llarga tornada pel mateix camí, al respecte tinc de dir que les parts més escabroses de la carena les vàrem fer molt millor que de pujada, no pel que fa respecte a l'esforç però si en quant a la visibilitat del correcte camí, que des d'una posició superior s'endevina molt millor el traçat de la correcte ruta a seguir, tot i que no és difícil el camí discorre per sectors de gran pendent on hem de posar molta atenció. Arribats al Puerto de la Madera és qüestió de prendre-so amb filosofia, el paisatge és molt maco i plaent però també cal dir que el camí de tornada es fa molt llarg, davant nostre els Pics d'Eriste i l'incomparable vessant oest del Posets ens acompanyaran fins la nostra destí.

VIDEO                          FOTOS                         TRACK                           MAPA

PIC DE VENTOLAU

 

Situats al nord del Pallars Sobirà i formant part del Parc Natural de l'Alt Pirineu i trobem una gran quantitat de cims, molts d'ells de gran renom dins de l'àmbit muntanyenc, entre el Pic de Medacorba situat en terres andorranes i el Mont Valier que limita amb l'Aran, passant per la Pica d'Estats, tota la carena fronterera està formada per un territori extens i agresta que demana un esforç afegit per poder accedir a les seves cotes més altes. En aquesta ocasió el nostre objectiu és pujar el Pic de Ventolau de 2851 metres i veí del Mont-roig d'altura similar. El Refugi de la Pleta del Prat situat a l'Estació d'Esquí de Tavascan i a una altura de 1720 metres serà el nostre punt de sortida per l'ascensió. Es tracte d'un itinerari bastant directe que a través d'un bon camí ens permet anar  guanyant altura de forma bastant regular, l'inici del camí el trovem desfent des del refugi uns tres-cents metres carretera avall, aquest inici de camí és potser el més pronunciat pel que fa  a la inclinació del pendent que es manté fins a les proximitats de la Cabana del Crestuix.

A partir de la cabana entrem en un estatge més alpí on anem superant cotes i el paisatge es va obrint, aviat passem pel costat d'un altre refugi, molt modern, que està tancat. Després de fer un tram per sota la carena i pel seu vessant nord arribem de nou al llom carener, per sota nostre i pel vessant sud observem un refugi metàl.lic, el camí fa un llarg flanqueig ascendent i només ens cal superar un darrer repetjó per arribar fins al cim. En ser el Ventolau un dels cims predominants de la zona fa que abasti  un gran paisatge tant de l'horitzó com de les conques lacustres que domina. La baixada la vàrem realitzar pel Barranc de la Coma del Forn, del cim cal fer primer un descens directe fins al Collet dels Tres Estanys, a continuació anem perdent altura fàcilment a través d'un paratge alpí de fàcil progressió, però això aviat canvia, a mesura que perdem altura el camí es fa fonedís, les senyalitzacions són mínimes, és a dir ni senyals de pintura i de fites només ocasionalment, i tot això a través d'un terreny amb fort pendent i amb rocalla inestable i vegetació fa que el descens es faci feixuc amb l'agreujant de què segons anem perdent desnivell comencen a fer acte de presència les simpàtiques ortigues, conclusió a dia d'avui i mentre no es faci un manteniment mínim d'aquest camí opcional aconsello fer el descens pel mateix camí emprat per la pujada.

 

VIDEO                   FOTOS                  TRACK                    MAPA

MONTCAU I ELS ÒBITS

 

Aprofitant la bonança i que els dies ja comencen a ser més llargs, decidim venir per a la zona del Montcau per fer una passejada de tarda, el just per gaudir de les darreres llums del dia amb tranquil.litat, i ho dic perquè som en un cap de setmana llarg i la gent per lo vist ha preferit anar de platja, quan arribem a les 17:00 h a la superzona d'aparcament del Coll d'Estenalles sorprenentment només hi ha tres cotxes, això vol dir que estarem sols a la muntanya. Del coll comencem a remuntar pel camí-pista que porta al Coll d'Eres, inicialment cal fer un curt tram de pujada però  a continuació seguirem planers fins a arribar a l'ample Coll d'Eres. En el coll trobem diversos camins, un d'ells és el que prendrem al final per pujar fins al cim del Moncau, però ara ens cal anar pel que porta a la Mola i Els Òbits seguint els indicadors, camí ample i agradable de caminar, passem pel costat del Roure de Palau, un arbre catalogat, i més endavant arribem a una bifurcació aquest indret és el Collet dels Tres Termes. Cal prendre el camí de l'esquerre, és un tram de baixada bastant escabrós on l'única referència és el desgast del terreny a causa del pas dels caminadors, arribem aviat a una planera i esclarissada zona del bosc, en aquest punt cal què deixem el Camí de la Mola per agafar un sender que surt planer a l'esquerre i què ens acaba portant fins a la base de la cinglera on hi ha els Òbits. Estan constituïts per tot un conjunt de balmes, algunes d'obrades i es té constància què pel segle XII hi va haver-hi algún establiment humà i què més tard van ser emprades per eremites. Algunes d'aquestes balmes estan unides interiorment per estretes galeries i en l'actualitat mostren clars signes de degradació a causa de l'incivisme. 

Un cop feta la visita tornarem de nou al Coll d'Eres i ho farem pel mateix camí, com deia es tracta d'una sortida tranquil.leta sense afany de descoberta i a més ja no són hores per plantejar-se fer invents. Un cop de nou al Coll d'Eres comencem la panoràmica remuntada al Montcau, el camí està tot ell senyalitzat i delimitat per tot un seguit de cordes per tal de preservar la vegetació, els darrers metres d'accès al cim no estan senyalitzats i remunten per un pendent més pronunciat on potser ens cal posar les mans. El Montcau és un cim que ens ofereix amplis perspectives de tot el territori proper, una taula geogràfica ens identifica els topònims del seu horitzó.

Pel retorn ens cal primer descendre el darrer curt tram de fort pendent per on havíem pujat, arribats a la seva base prendrem un camí que també està marcat amb cordes, resseguim ara una altra carena en direcció sud-oest i que ens acabarà portant fins al Coll d'Estella lloc on retrobarem de nou la pista que de baixada ens portarà al proper aparcament del Coll d'Estenalles. En definitiva una interessant, fàcil i agradable caminada què de ser possible farem fora dels dies o horaris en què  aquest espai està molt  massificat.

VIDEO                          FOTOS                             TRACK                            MAPA

LA FORADADA (Per l'Esquirol)

La Foradada de Cantonigròs és un més d'aquells racons del nostre pais en què tard o dora cal anar-hi a fer un tomb i que de ben segur no ens decebrà sinò tot al contrari ens a sorprendrà tant per la seva ubicació com per l'estètica de la seva orografia. Amagada a l'interior de l'exuberant Riera de les Gorgues si pot accedir de forma més propera des del poble de Cantonigròs, nosaltres però, prenem com a origen el proper poble de l'Esquirol des d'on farem un recorregut circular en sentit horari mitjançant el qual vorejarem la riera pel marge superior de les cingleres que per arreu envolten les seves profundes i ombrívoles fondalades. En el nostre cas i tal com deia, el lloc de sortida era l'Esquirol i concretament el punt on el Carrer del Pont arriba a la Carretera BV-5207 que porta a Tavertet, d'aquí ens caldrà fer uns centenars de metres fins al Pont de les Gorgues per trobar l'inici del nostre camí, just sobrepassat el pont. El camí en general discorre pel bell mig de densos espais boscosos, en alguns indrets on passem per espais més oberts, lliures de boscam, trobem indrets que ens oferiran una contundent visió del salvatge ambient de la gorga i la seva exuberant vegetació. El camí va resseguint les sinuositats del relleu normalment sense haver de fer desnivells rellevants. Arribant al punt anomenat El Solell una cruïlla de camins amb un rètol ens indica l'inici del camí de baixada fins a la llera de la riera just en el punt on hi ha la Foradada, aquest camí baixa força i està condicionat amb baranes de fusta. Un  cop a baix podrem gaudir d'aquest entorn natural tan bonic on la Riera de les Gorgues ha format un gran amfiteatre on si amaga l'enorme pont de roca que conforma la Foradada i el salt d'aigua que amb la seva remor dona vida a l'entorn. Per continuar amb el nostre recorregut ens caldrà remuntar de nou fins a la cruïlla on prendrem un nou camí pel qual resseguirem ara pel marge esquerre de la riera. Aquest camí és de força més entitat que el que hem utilitzat pel marge dret orogràfic i ens permetrà arribar còmodament a l'Esquirol just al mateix punt del seu origen. En conclusió diria que es tracta d'una excepcional passejada per un entorn de naturalesa exultant.

VIDEO                           FOTOS                         TRACK                          MAPA

MONT-REDON (Serra de Llaberia)

 

Tornem de nou a la Serra de Llaberia, un grup de muntanyes que sempre ofereix grans recorreguts, en aquesta ocasió prenem com a base el poble de Pratdip situat en el sector sud de la serra. Pensem fer un recorregut de traçat circular en què l'objectiu principal és pujar al Mont-redon on hi  accedirem a través de la Cresta de la Seda, del cim iniciarem un recorregut que ens portarà a fer un rodeig per la part superior del cingle que abraça les fondalades del Racò de la Dòvia. Arribant a les proximitats del Portell de la Dòvia iniciarem un mantingut descens que a través del Bosc Negre ens acabarà situant en una pista al fons de la vall, ens caldrà encara fer uns tres quilòmetres per arribar a Pratdip.

Bona part del recorregut el trobem senyalitzat amb marques de pintura de diferent color i també amb gran nombre de rètols indicadors. El tram de les Crestes de la Seda i trobem senyals de color blau què ens marquen les sinuositats i passos clau dels ressalts a superar. Baixant del cim i després d'haver travessat el Coll de Mont-redon el camí deixa la carena i continua amb una marxa flanc per tal de trobar l'inici del camí que rodeja per sobre de les cingleres, els camins es mostren evidents però com sempre dic el GPS sempre ens ajuda a sortir de dubtes. Fent camí arribem a una primera desviació (cal seguir senyals blaus) i més endavant en les proximitats del Portell de la Dòvia arribem a un altra bifurcació (senyals PR) des d'on comencem a baixar ja més decididament fins a la pista del fons de la vall. 

Les Crestes de la Seda malgrat l'aspecte que inicialment ofereixen no comporten cap mena de dificultat que no sigui fàcilment superable per persones habituades al senderisme, tot el seu traçat es troba molt ben senyalitzat i en tots els indrets que presenten un nivell d'exigència més alt hi ha equipaments tals com cadenes, cordes, cable, i graonats metàl.lics, i són sempre trams molt curtets, en conclusió diríem que l'únic aspecte a considerar seria l'inherent al que sempre demana caminar per carenes, és a dir tenir bon peu, doncs en algun punt es mostra la verticalitat del relleu. Com sovint ens ha passat quan hem vingut a Llaberia, i aquesta ocasió no ha estat una accepció, quan bufa el vent, aquí ho fa de valent. 

VIDEO                        FOTOS                           TRACK                          MAPA

L

ALTRES SORTIDES PER LLABERIA

SERRA DE LLABERIA I MOLA DE COLLDEJOU                         COVA DE LA MOLA DE COLLDEJOU