Sovint hi ha antics companys de joventut, que molt de tant en tant l'atzar fa que te'ls retrobis pel carrer, amb alguns d'ells havia compartit l'afició a la muntanya i quasi sempre que comencem a parlar de gestes passades, inevitablement acaba sortint la que fa referència a la primera gran travessa pel Pirineu que vàrem fer, es tractava de la Setcases-Núria, per cert, sortint del mateix poble, en aquells temps no i havia carretera ni pistes d'esquí. La gran anècdota de la sortida va ser la nit que vàrem passar a la Cabana de Tirapits, el nostre equipament era escàs, els sacs de dormir replens de buata i la indumentària sota mínims, o sigui que amb el fred que feia vàrem passar la nit del lloro. Per nosaltres va representar una gran experiència i quan al migdia de l'endemà arribavem a Núria estabem molt contents d'haver aconseguit completar la travessa, en aquells temps la Setcases-Núria es considerava una fita muntanyenca molt valorada. De tot aixó en farà ara ja 57 anys, al llarg de tot aquest llarg periode de vida han estat moltes les ocasions que he passat per les proximitats i sempre m'ha vingut al record aquella nit passada a la cabana i el propòsit de repetir un dia o altra l'experiència de tornar a passar-hi la nit. La cabana segon consta en una inscripció feta en una llosa del mur, va ser construïda l'any 1912. Avui en dia la Cabana de Tirapits té la funció de refugi per emergències i disposa a l'exterior d'una emissora de socors. L'edificació és una construcció de pedra seca en forma d'iglú, el seu aspecte presenta prou solidesa com per constituir un bon aixopluc en cas de necessitat. A l'interior te prou alçada com per estar-hi drets i no disposa de cap servei, ni lliteres, ni estufa, ni cap altre tipus de mobiliari.
Eren pels voltants de les quatre de la tarda que sortíem de l'espai d'aparcament que hi ha junt a l'inici del camí que puja fins al Refugi d'Ulldeter, feia un dia esplèndid i la moral pels núvols. Ben aviat deixem el refugi enrere i arribem als primers contraforts del Coll de la Marrana, un parell de revolts ben traçats hi ja hi som dalt. Fins aquí hem anat resseguint el GR-11 i per on hi continuarem fins a la mateixa Cabana de Tirapits, sempre per un bon camí molt ben fressat. Del coll de la Marrana comencem a travessar les extenses zones alpines que ocupen l'ampli circ que dòna origen a les Fonts del Freser i des d'on podem observar que la seva grandària abasta per sota nostre fins a Coma de Vaca. Arribant a la Cabana deixem el GR-11 que fent un sobtat gir es dirigeix cap al Coll de Tirapits i Núria, són les set de la tarda i fa vent i molt de fred així és que ens hi fiquem dins i posem ordre al què serà per unes hores la nostra llar ocasional.
Tota la nit ha estat fent molt de vent i malgrat el gruix dels murs l'aire i els údols s'escolaven per les escletxes fent feixuc el poder dormir de forma continuada. Just sortir el sol deixem el nostre refugi i comencem a remuntar fins al proper collet fronterer, punt d'inici de la Cresta dels Gorgs. La progressió és fàcil tot i que en algun punt el camí dona pas a zones esquistoses i cal ajudar-se de les mans i posar atenció perquè hi ha timba. Arribem a una colladeta junt al Pic dels Gorgs, d'aquí podem accedir fàcilment, en un anar i tornar, al Pic de l'Infern, vistes immillorables del Circ de Carançà i els seus estanys. De nou a la colladeta prosseguim el nostre camí carener que inicialment baixa, davant nostre el Pic de Freser té un aspecte imponent, però un cop el comencem a remuntar veiem rastres de camí i malgrat que en algun punt farem servir les mans en un no res farem cim. Ara tan sols ens queda com últim bastió a superar el gegant de la regió, el Bastiments. La baixada del Pic dels Gorgs fins a l'àmplia collada és per trams poc definida, per terreny rocallós i tot i que fàcil algo molesta de progressar. A la pujada al Bastiments el camí millora força, arribem primer al cim anomenat Piolet del Bastiments on hi ha un bon bivac, a continuació al vèrtex geodèsic i seguidament a la Creu de Bastiments des d'on comença l'ampli camí que de forma continuada ens portarà directes al Coll de la Marrana, ara només ens cal resseguir de nou per camí conegut, esperant que el Refugi d'Ulldeter estigui obert i puguem prendre un bon refrigeri que ens l'hem guanyat.
