COVA DE CORNAVAQUES

 

Per les proximitats de Pollença, enllà on la Serra de Tramuntana s'apropa a la Cala Sant Vicenç i comença a perdre força hi trobem la Cova de Cornavaques, amagada entre els costeruts i rostos vessants. Per accedir a la cavitat ens caldrà pendre la carretera Ma-2203 què de Pollença porta a la Cala Sant Vicenç, al poc de sobrepassar el km-1 trobarem a l'esquerra una pista (columnes-finca Son Vich) què ens permetrà apropar-nos al punt d'inici de la caminada. Per aparcar el vehicle posarem cura a fer-ho en espais que no afectin l'entrada a altres propietats ni a la maniobra d'altres vehicles, a ses illes el sentit de la propietat està molt arrelat. Tot seguint el track ens caldrà ben aviat resseguir una estona per la llera de la torrentera, trobarem dues tanques a superar on possarem atenció amb el filat espinós, aquestes tanques són basculants i ens poden permetre l'opció de passar per sota fent alguna acrobàcia. Superada la segona tanca deixarem la torrentera per començar a guanyar altura pel vessant, a l'inici costa trobar rastres de camí però aviat anirem trobant fites que ens aniran ressituant en la bona direcció, guanyant sempre altura a poc a poc les fites ens apropen als flancs superiors de la profunda torrentera, aquí el camí va jugant amb la sinuosa orografia obligant-nos en alguns punts a superar alguns indrets exposats, pensem que anem amb una motxilla força pesada i que l'esforç fins aquí ha estat considerable. Finalment arribem a la boca de la cavitat que com acostuma a passar queda bastant mimetitzada amb el paissatge. Entrem a la cavitat a través d'amplis espais, aviat arribem a l'anomenada Sala d'Entrada on ja podem observar boniques formacions, observarem que entre les columnes hi ha unes cordes fixes, es tracta d'un ressalt d'uns sis metres que cal superar i per fer-ho tenim dues opcions, una corda vertical per on amb ajut d'equipament superarem el desnivell, o bé una sèrie de passamans que remunten per les colades, aconsello la primera opció perquè les colades rellisquen molt. Seguidament ens cal baixar de nou mitjançant un ràpel d'uns cinc metres fixat en natural i per on podrem  accedir a la Sala dels Gorgs, de camí anem trobant gran quantitat de formacions. Una àmplia rampa descendent ens acaba portant primer a la Sala dels Gegants i seguidament a l'espectacular Sala de les Columnes, aquesta sala té tal magnitud d'espeleotemes què no saps on mirar, la ment queda copsada de tanta bellesa natural, de com a través dels mil.lennis s'ha pogut crear aquesta arquitectura a l'interior de la terra, i com sempre, no pots deixar de tenir la certesa de què a l'interior de la terra, en aquest món de foscors encara si amagant gran quantitat de cavitats que possiblement romandran amagades per sempre. En aquest punt jo vaig donar per finalitzada la visita, els companys van continuar fins a la Sala del Fang, de mentre vaig poder passejar-me per la Sala de les Columnes i prendre unes boniques imatges.

VIDEO               FOTOS              TRACK             TOPO            MAPA

COVA DE SA CAMPANA (Mallorca)

Dins de la nostra estada espeleològica a Mallorca avui toca fer Sa Campana, probablement i deixant de banda les coves turístiques Sa Campana és la de més entitat de tota l'illa. Es tracta d'una cavitat de proporcions gegantines on al llarg de tot el recorregut anem passant per diferents sales, totes de grans dimensions, la Sala Gràcia la més gran, abasta per sí sola una superfície de deu mil metres quadrats i una altura de quaranta metres. Fins a la data s'ha assolit la profunditat de tres-cents cinquanta-vuit metres (Lago Minguillón), essent la cova de més profunditat de Mallorca, nosaltres ens vàrem  limitar a anar fins a la Sala dels Gorgs a dos-cents tres metres de profunditat. 

Per anar a Sa Campana cal que anem per la carretera Ma-2141 que porta a Sa Calobra, en el quilòmetre 9,5 i just abans d'una tancada corba hi ha un reduït espai on hi poden aparcar tres o quatre vehicles, d'aquest mateix indret surt el sender que porta a la cavitat. El camí remunta fort pel pendent havent de superar alguns sectors costeruts on cal utilitzar les mans, arribem a una petita valleta on canviem de vessant, la resta del camí va fent una marxa de flanc per l'abrupte vessant. Tot el camí està indicat amb fites, el càrritx una herba allargassada recobreix bona part del camí i per indrets l'amaga i fa de mal caminar. Donat que aquest camí discorre en gran part per vessants molt abruptes és recomanable fer-lo amb llum de dia, el càrritx ens pot ocasionar algun entrebanc fent-nos sortir de ruta.

La descripció del recorregut de Sa Campana podria ser molt extensa, però jo en limitaré als seus aspectes bàsics, es tracta d'una cavitat on predominen els grans talussos, alguns d'ells de gran inclinació i que requereixen instal.lar una corda per seguretat, corda que a la tornada ens a serà de gran ajut. A causa dels grans volums interiors, la llum dels frontals abasta tan sols el nostre espai proper quedant la resta dins de la més absoluta foscor i per aquest motiu cal anar amb compte quan progressem. Molt de fang per arreu que amb el pendent fa que sigui bastant fàcil acabar amb el cul a terra. Sortosament anem trobant fites en tots aquells indrets que ens faciliten trobar els punts claus de connexió entre sales. L'horari per fer tot aquest recorregut pot ser molt variable, nosaltres erem sis i no ens vàrem entretindre massa perquè volíem retornar als vehicles amb llum natural. Per la visita a Sa Campana es imprescindible disposar d'equipament de progressió vertical, que en el nostre cas va ser el següent:

Pou d'entrada: Una corda de 30 m fixada a 2 químics ens permet baixar en ràpel el ressalt inicial de fort pendent. La resta del talús fins a la Sala del Campament la fem caminant.

Accés a la Rampa dels Tres: Un primer tram amb corda de 60 m fixada a 2 químics, un desviador a l'inici i un fraccionament superada la part més vertical. Un segon tram amb corda de 30 fixada a 1 químic.

Pas de la Gatera: Superada la gatera descendent ens trobem un ressalt d'uns set metres on instal.lem una corda de 10 m fixada a 2 spits. Baixem a peu per la Rampa del Fang.

Accés a la Sala dels Gorgs: Una corda de 40 m fixada a 2 químics és suficient per baixar l'inclinat talús que ens acaba deixant a la Sala dels Gorgs.

El nostre horari: Accés a la cavitat 0:45 h - Exploració  6:00 h - Retorn 0:40 h

VIDEO           FOTOS          TRACK         TOPO           MAPA          MAPS    

COVA DE NA MITJANA (Mallorca)

Acabem d'arribar a Mallorca i pel davant tenim cinc dies que volem destinar íntegrament a l'activitat d'espeleologia, aquesta illa està farcida d'un gran nombre de cavitats que ofereixen als practicants indrets de gran bellesa, uns més accessibles que d'altres però en definitiva el ventall és prou àmpli  com per satisfer a tots els gustos i per això estem aquí. Com què cinc dies no són molts per a tota l'oferta què ofereix l'illa, hem fet una selecció de les cavitats que visitarem en funció de dos aspectes a tenir en compte, per una part el seu interès estètic i per l'altra la seva situació a l'illa procurant evitar de fer grans desplaçaments. El nostre allotjament per aquests dies és a Can Picafort situat a la badia d'Alcudia i per aquest motiu les cavitats a visitar es trobaran principalment per la zona nord de l'illa.

Avui ha estat dia de viatge amb avió i lloguer de cotxe i desplaçament a Can Picafort on ens hem allotjat al nostre cau per aquests dies. Com que tot ha estat força àgil ens queda temps encara per poder fer una primera cavitat aquesta tarda. Anirem a Na Mitjana, una cova situada a la costa nord-est a les proximitats de Font Sa Cala i concretament de l'espai urbanitzat d'Es Provençals, per arribar-hi ens caldrà fer uns quaranta minuts de cotxe i uns altres quaranta minuts d'aproximació. Arribem a Es Provençals on aparquem al final del Carrer des Morràs just on una obertura al mur permet el pas a la zona boscosa on trobem un caminet senyalitzat amb pintura de color blau que ens caldrà seguir fins a dalt d'una colladeta. Arribats en aquest punt deixarem el camí anant cap a l'esquerra sense camí massa definit i trobant només de tant en tant alguna fita i discrets rastres de sender. Travessem un bosc esclarissat i comencem a baixar directes cap al mar per pendent accentuat fins a trobar el punt per on ens caldrà anar flanquejant més o menys horitzontalment per l'escullera fins a trobar la boca de la cavitat.

Per accedir a l'interior de la cavitat ens cal material de progressió vertical perquè cal baixar un pou d'uns vuit metres de profunditat, fa temps aquest obstacle es superava fàcilment amb l'ajut d'una escala d'alumini i una corda nuada, ambdues fixes però en l'actualitat ja no hi són i ens cal muntar una corda fixant-la a una columna situada just a la vertical. Un cop a baix la cavitat comença a manifestar la seva riquesa de concrecions, espeleotemes per arreu, el nostre grup es dispersa amb afany exploratori per tots els racons de la cavitat que malurada la seva reduïda extensió no para de sorprener-nos a cada revolt. Un estany d'aigües transparents constitueix la cirereta d'aquest pastís subterrani, les seves aigües son salades a causa de que rep aportacions  del mar en funció del seu regim d'onades. Alguns de la colla aprofiten per donar-s'hi un agradable i pintoresc bany. Na Mitjana ha estat una molt bona tarja de presentació del que ens pot oferir Mallorca en els propers dies de la nostra estada. A poc a poc anem sortint de la cova i refem el camí fins als cotxes, avui ens toca fer intendència, anar a comprar queviures i organitzar-nos per aquests quatre dies que encara ens queden. Són quasi les dotze de la nit que ens n'anem a dormir, avui ha estat una jornada intensament viscuda. En aquest temps que corren no hi ha transicions, tot es precipita, ara soc a Barcelona i d'aquí a  dotze hores puc estar a Lima o a Katmandú.

VIDEO                    FOTOS                    TRACK                    MAPA                   TOPO

SALADAS DE SÁSTAGO - BUJARALOZ (Monegros)

 

Después de un primer intento invernal, frustrado por la meteorología, regresamos de nuevo a Monegros para hacer una visita al sector ocupado por las Saladas de Sástago y Bujaraloz,  un gran número de lagunas endorreicas y salinas que, de forma temporal, se hallan recubiertas de agua, todo esta zona está considerada como la más extensa de estas características de Europa occidental. Hace ya muchos años, por no decir muchísimos, que ya en nuestras rutas cicloturísticas por toda la extensión de Monegros procurábamos que su trazado pasara siempre cerca de alguna de estas lagunas, encontrarse esta singularidad dentro de un territorio, tan extenso como yermo, aportaba cierta magia en nuestro camino. En pleno invierno y siempre aprovechando los días festivos de navidades realizábamos rutas de dos o tres días a través de la extensa llanura monegrina, durmiendo en viejas parideras y apreciando los espectaculares amaneceres y ocasos que ofrecen estas llanuras de aspecto oceánico. Con el siguiente reportage, realizo un recorrido por algunas de las saladas de más importancia, pero hay más, se contabilizan un total de ventiséis. El presente reportage pretende centrarse tan solo en sus aspectos paisajísticos, tanto de las propias saladas como del entorno en que se encuentran. País de extensos horizontes y de contrastes entre tierra y cielo.

VIDEO           FOTOS           MAPA DEL SECTOR                                      TRIPTIC        VIDEO DIVULGATIVO

BARRANC DE NA GRAUS (Parc Natural dels Ports)

El barranc de Na Graus està situat al Parc Natural dels Ports proper a la població de Beceite, en aquesta ocasió acompanyo a la colla de barranquistes per tal de completar amb seqüències de dron el reportatge del descens dels cent cinquanta metres de paret.

V   I   D   E   O

 

LA FALCONERA PER LA CANAL DEL MAGÍ

Som al Parc Natural dels Ports i concretament als Estrets d'Arnes per fer un recorregut carener que ens té de portar al cim de La Falconera. Des de l'espai d'aparcament del Mas de Lliberós podem observar la gran paret del seu flanc sud-est, que amb els seus cent cinquanta metres de verticalitat, domina aquest racó dels Estrets. Per arribar a l'aparcament autoritzat disposem d'una bona pista amb revestiment que permet l'accés a qualsevol mena de vehicle, segons èpoques és de pagament. Inicialment, el nostre itinerari ens porta a resseguir el bon camí que s'endinsa en els Estrets, estarem atents en el punt on cal deixar el camí per anar a travessar el riu en un indret on uns rocs permeten fer-ho amb facilitat, a continuació un sender remunta a través del bosc i vegetació per tal d'anar a rodejar el flanc rocós on observarem tot seguit l'estret entall que conforma la Canal del Magí. Aquesta canal fins fa poc estava equipada amb un cable de vida i alguns perns que facilitaven molt la superació dels primers metres que de fet són els únics una mica exigents, sense aquest equipament cal tenir una certa agilitat per grimpar aquests primers metres, si portem un cordino un cop superat aquest inicial curt ressalt trobarem un parabolt a la paret on podrem muntar un seguro per a la resta de l'equip. El que ens queda de canal ho farem caminant sensa cap mena de dificultat. Un cop a dalt anem progressant per l'àmplia carena que ens acaba portant a dalt de les Moles del Don on comencem a gaudir de belles panoràmiques de l'entorn proper, la Gronsa, els Estrets...etc.

A partir d'ara el camí que tenim pel davant comença a ser carener, no és difícil però demana precaució, a la nostre esquerre tenim un estimball de cent cinquanta metres i a la nostra dreta sovint un pendent bastant inclinat, molt rocallós i poc fiable. Anirem sempre carenejant i quan no sigui possible i pel davant hàgim de salvar algun obstacle ho farem sempre per l'evident costat dret intentant perdre el mínim desnivell. A poc a poc ens anem apropant a La falconera de la qual podem observar ja la pala final que de forma fàcil en permetrà accedir al seu ampli cim. 

El descens del cim inicialment el fem per un sector que demana molta precaució, alguna fita i feble traça de camí ens porten de nou a carenejar amb forta baixada tenint de nou a la nostra esquerre un vertical flanc rocós, el terreny és molt terròs i demana bon peu. Superat aquest tram del descens ja trobem un bon camí que ens portarà fins al Coll del Xato on hi passa una pista, la resseguirem un centenar de metres fins a trobar l'inici d'un camí a l'esquerra que a través del bosc ens portarà fins a creuar de nou el Riu dels Estret molt a prop de l'aparcament del Mas de Lliberòs, completant d'aquesta manera un nou recorregut per aquest impressionant sector del Massís dels Ports.

    VIDEO               FOTOS               TRACK               MAPA            GoogleMaps

 

PIC DE TURP

Formant part del llistat dels 100 cims el Pic de Turp malurada la seva escassa altura s'alça dominant a l'extrem oest de la comarca del Solsonès, a cavall amb la comarca de l'Alt Urgell. Ja feia temps que el teníem a la nostra llista de propòsits i ara, aprofitant que és temps de bolets hem vingut aquí al petit i tranquil poble de Llinars  per  fer-ne l'ascensió. Estudiats els possibles itineraris n'anem triat dos un de curt consistent quasi amb un anar i tornar, i un altre bastant més llarg que fa un recorregut circular i que del cim baixa carenejant fins al Grau de Turp situat uns tres-cent metres més avall. Del Grau, un sender ens porta fins a les fondalades del Barranc de Turp on hi ha Sant Joan d'Anoves, el problema és que d'aquest punt ens cal remuntar uns trescents metres fins a l'origen i això d'acabar una sortida  amb forta pujada no ens agrada gens, però ho decidirem sobre la marxa.

La pujada fins al cim no comporta cap problema, inicialment un bon camí ens porta fins al Coll de la Coma de Turp, a continuació i ja per un camí més costerut assolim ràpidament el cim. Després de gaudir una bona estona del paisatge i vist l'optimisme general es decideix per majoria aclaparadora fer el recorregut llarg, malgrat que jo personalment els hi exposo els meus dubtes de si és la decisió més encertada en base a l'informació que he anat obtenint de diverses ressenyes. 

A temps passat, i un cop realitzada la totalitat del recorregut el puc descriure a continuació. El quilòmetre i mig que separen el Pic de Turp del Grau de Turp no disposa de cap mena de senyalització (fites/pintura), cal progressar preferiblement a tocar del cingle més desvestit de vegetació però això no sempre és possible i en ocasions cal què ens endinsem dins de l'espés bosc, en el seu conjunt és un recorregut entretingut.

La baixada del grau fins a Sant Joan de les Anoves la fem per un pedregós camí que anant sempre per dins de bosc va perdent alçada amb rapidesa, en algun indret està un pel degradat i ens fa dubta del seu veritable traçat, acabem arribant al Barranc de Turp just en el punt on hi ha una font i la seva surgència, estem a pocs metres de l'Església de Sant Joan de les Anoves.  A partir d'aquí ens cal començar la remuntada, inicialment per pista i mitjançant alguns revolts anem guanyant altura fins que arribem al punt on cal deixar la pista i començar a remuntar per camí. Se'ns fa difícil trobar el camí, ara hi ha rastres, ara no, en aquest primer tram és imprescindible disposar de GPS. Més endavant ja retrobem una traça de camí més continua que va resseguint un filat. Ara feliços anem avançant camí amunt fins que arribem a un indret on hi ha un terrabastall d'arbres caiguts que fan impossible la progressió, aquí cal que no intentem continuar endavant i tirem bosc amunt per on arribarem tot seguit a una pista salvadora, Deixem de banda aquesta pista i seguim camí amunt per bon sender i per on arribarem a una pista planera que prendrem a la dreta, haurem superat ja el fort desnivell, ara només ens cal resseguir la pista que a través del Pla de les Llacunes ens portarà fins a l'inici de la sortida just als afores de Llinars. Després d'haver realitzat aquest itinerari el desaconsello fermament, gran part del seu recorregut està fortament degradat i el bosc està en fase d'absorbir de nou els tímids rastres de senders que encara hi podem trobar. 

VIDEO               FOTOS                TRACK               MAPA                Punt d'inici MAPS

 

PEÑA COLLARADA

La Collarada és un cim molt característic que per la seva esveltesa i situació domina tot aquest sector del Pirineu que es troba a la comarca de la Jacetania. Amb la seva altura de 2883 m abasta un extens horitzó de la serralada, del Bisaurin a l'est fins a la Peña Telera per l'oest i entre tots ells podem reconèixer en la llunyania el Midi d'Ossau, Palas, Balaitus, Infiernos. És com una gran massa mineral que s'aixeca sobtadament 1900 m per sobre la vall per on discorre el Rio Aragón, la seva silueta és fàcilment reconeixible a causa de que en el seu cim la seva uniforme silueta es veu trencada per una protuberància gegantina que protegeix i complica el seu accés. Han estat moltes les ocasions que fent muntanya per aquestes valls del Pirineu Aragonés l'hem identificat de lluny, i sempre l'hem acabat posant a la nostra llista d'objectius futuribles, bé el moment ha arribat i avui toca fer La Collarada que és com se'l coneix en l'àmbit muntanyenc. Vàrem arribar ahir a Villanúa i a la tarda aprofitàvem per anar a visitar La Sima de Rebeco, una humil però força interessant cavitat i avui de matinada hem remuntat la pista de La Trapa fins al Refugio de la Espata situat en ple vessant sud de la muntanya, són les 6:30 h i encara és de nit però com que ara ens toca fer un tram de pista fins al Refugio de la Trapa esperem que de camí comenci a clarejar.

Farem un recorregut circular en sentit horari. Fet el tram de pista i ja situats al Refugio de la Trapa començarem la llarga remuntada que ens queda fins al cim. Ven aviat arribem a un grau rocós que ens cal supera fàcilment amb l'ajut d'unes cadenes i que ens deixa a Los Cubilares, una extensa praderia que serà la tónica a seguir fins al peu mateix de la protuberància cimera, per aquestes terres els cubilars són els indrets per on pasten i recullen els animals. Anem guanyant altura suaument, el desnivell a superar és gran però en ser la distància molt llarga la inclinació és poca. A poc a poc éns anem aproximant al peu de l'abrupte sector que protegeix el cim, l'herba deixa pas als pedregams i després de remuntar un curt tram de tarteram emprenyador arribem a la canal rocosa que constitueix una de les poques  febleses que la muntanya ofereix per accedir al seu cim. De fet en són dues, aquesta en el seu vessant sud i un altre en el seu vessant est, que serà la que utilitzarem per baixar. La canal és bastant dreta i cal grimpar però la roca és molt ferma i permet progressar amb seguretat, a poc a poc anem guanyant altura fins a arribar a la carena molt a prop del cim. 

Després de passar-hi  una bona estona deixem el cim, una traça de camí ens porta aviat al punt on cal iniciar el descens per l'altra punt feble de la muntanya, es tracta d'un dret flanc rocós que d'entrada imposa respecte, però que un cop ens posem en feina veiem que podem anar perdent altura amb força seguretat. Al igual que la canal de pujada aquí només cal anar amb bon peu, prohibies les relliscades. Un cop acabada la part rocosa continuem baixant per un pedregós camí fins al Collado de Ip i la plana cubeta al peu de la qual ara, La Collarada se'ns mostra amb una imposant visió, sembla increïble que hàgim baixat per aquest costerut vessant. Travessat el Paso Abete els horitzons es comencen de nou a fer més amples, de baixada el camí ens porta a superar sàviament una zona kàrstica i de nou estem a una zona de cubilares, a partir d'aquí el camí es fa indefinit però amb l'ajut de fites i algun discret poste anem perdent desnivell a través de la quilomtrica extensi`´o de prats. El camí ens porta de nou a la part superior d'un grau, orogràficament bastant coincident amb el que havíem passat al matí a l'inici de la caminada, un curt tram de cadena ens facilita el descens. Baixat aquest petit grau arribem al bosc i en pocs minuts a la pista al costat mateix del Refugi de la Espata. La Collarada amb bona méteo és una ascensió fermament recomanable, per cert, cal fer bona provisió d'aigua, ja que no en trobarem en tot el camí exceptuant en els dos refugis on hi ha abeuradors.

VIDEO             VOL DRON            FOTOS             TRACK            MAPA

Per circular per la pista de La Collarada requereix sol.icitar una autorització prèvia, té un cost de 6 euros i es limita tan sols fins al Refugi de la Espata. Aquesta autorització és vàlida fins a una hora abans de l'ocàs i també determina que està prohibit pernoctar i acampar, volem suposar que aquesta prohibició és refereix només a qui accedeix amb vehicle.

AUTORITZACIÓ ACCÉS PISTA COLLARADA

 

SIMA DEL REBECO (Villanúa)

Ens trobem davant d'una cavitat que malgrat les seves reduïdes dimensions amaga nombrosos al.licients en el seu interior, en el decurs de l'exploració i podem trobar bona part de tots els aspectes que formen part del món subterrani, constituint un bon indret per a iniciar-se en el món de l'espeleologia. Mitjançant una progressió fàcil ens anem trobant petits pous, remuntades, gourgs, diversitat de concrecions, sifons, etc. i si a tot això i afegim el seu facil accés fa que sigui una cavitat molt aconsellable. Està situada al costat del poble de Villanúa i concretament a l'avinguda de la Selva que també és l'inici de la pista al Refugi de la Trapa, just quan passem pel costat de les últimes cases del poble podem aparcar, l'inici del sender al trobarem al costat d'un panell informatiu, aquest camí ens porta primer a creuar la llera del torrent i a continuació ens caldrà remuntar sense un camí massa definit per l'altra costat de la llera, la boca de la cavitat està molt propera a menys d'un centenar de metres.

Per accedir a la cavitat ens cal inicialment descendir un pou d'uns 16 m, a continuació seguim progressant per una ampla galeria fins arribar al punt on ens cal superar un ressalt d'uns 6 m mitjançant una corda fixe existent. Aquests dos obstacles a superar, pou i ressalt, requereixent de material de progressió vertical i suposem que és aquest el motiu que fa que la cavitat es trobi en molt bones condicions i que les visites siguin més selectives. Superat el ressalt anem progressant per l'evident galeria principal, és com un amable passeig on a cada cantonada i trobem nous aspectes a admirar. A mesura que avancem, anem sentir la remor del curs d'aigua que trobarem aviat en un punt on a l'esquerra surt una curta galeria on hi ha el curs actiu del rierol, si ens endinsem per les seves estretors arribarem aviat al sifó terminal. Seguim per la galeria principal fins que acabem arríbant a uns passadissos estrets que ja ens obliguen a posar en acció peus i mans, petites grimpades i alguns flanquejos, finalment a través d'uns passos més obligats a causa de la seva estretor acabem arribant al sifó terminal, ara només ens cal tornar a gaudir de la cavitat refent el camí fins a la sortida. Tots els equipaments estan en bon estat malgrat que la corda fixe del ressalt comença a estar un xic inflada, però bé, són tan sols 6 m i no és problemàtic.

VIDEO                     FOTOS                     SITUACIÓ                        TOPO

L'ÀTIC DE LA COLLARADA A VISTA D'OCELL

 La Collarada és un cim molt característic que per la seva esveltesa i situació domina tot aquest sector del Pirineu que es troba a la comarca de la Jacetania. Amb la seva altura de 2883 m domina un extens horitzó de la serralada, del Bisaurin a l'est fins a la Peña Telera per l'oest i entre tots ells podem reconèixer en la llunyania el Midi d'Ossau, Palas, Balaitus, Infiernos. És com una gran massa mineral que s'aixeca sobtadament 1900 m per sobre la vall per on discorre el Rio Aragón, la seva silueta és fàcilment reconeixible a causa de que en el seu cim la seva uniforme silueta es veu trencada per una protuberància gegantina que protegeix i complica el seu accés. Aquestes són les imatges d'aquest sector de la muntanya que mostren el seu aspecte d'inexpugnable fortalesa.

                                                                          V   I   D   E   O