dimarts, 21 de gener del 2025

TOZALES DE JUBIERRE

 


A la Comarca de Los Monegros i concretament al nord-est de la població de Castejón de Monegros i trobem un extens espai d'aspecte feréstec i desèrtic que ocupa les zones baixes de transició entre l'Altiplà Monegrí i la depressió de Sariñena, separades ambdues per un desnivell d'uns dos-cents metres, en aquest espai se'l coneix com Jubierre. La naturalesa del terreny, i la feble consistència dels minerals que la conformen ha ocasionat al llarg dels temps fenòmens erosius de gran intensitat, creant fondes barrancades i efectes de desgast força singulars, n'obstant de tots aquests fenòmens els més espectaculars són els anomenats tozales on la simbiosis d'estrats entre roques dures i les de terreny més feble ha acabat construint alts pinacles dominats en la majoria dels casos per una taula de roca dura que es manté en precari i sorprenent equilibri, el que en altres latituds anomenen "dames coiffées". En tot aquest espai laberíntic que conforma Jubierre hi ha alguns tozales que destaquen com sòn el Tozal Solitario, Colasico, de la Cobeta i el conjunt de quatre tozales de Los Pedregales.
La zona de Jubierre és fàcilment accessible a través de l'anomenada Ruta Jubierre, una llarga pista apte per a tota mena de vehicles que travessa de nord a sud tota la zona, de les proximitats de Castejón de Monegros fins a l'Ermita de San Miguel situada a poca distància de la carretera A-131 de Sariñena a Fraga. Aquesta pista, com a eix vertebral, és la base de tots els circuits que podem realitzar fins a cadascun dels tozales. Tots els circuits es troben molt ben senyalitzats, i trobarem un rètol informatiu en el punt de confluència amb la pista, a continuació un clar sender que destaca entre el terreny erm i que en algun punt indefinit disposa d'unes estaques clavades a terra ens portarà fins al tozal en concret. Les primeres hores del dia i els capvespres són els millors moment per gaudir de la morfologia d'aquestes formacions.


MAPA GENERAL                     MAPA SECTOR JUBIERRE                       TRACK    


A VISTA DE DRON (INTRODUCCIÓ)

VIDEO

LA PASARELA


FOTOS
TOZAL SOLITARIO




TOZAL COLASICO




TOZALES DE LOS PEDREGALES




TOZAL DE LA COBETA


dimecres, 15 de gener del 2025

PENYA-SEGAT DE LA FALCONERA


 Som al Parc del Garraf per realitzar una sortida d'ambient mariner ideal per a una matinal, es tracta d'un recorregut que ens permetrà pujar fins a dalt de la Falconera, el gran penya-segat que s'enlaira més de cent vint metres sobre el mar i que domina tot l'entorn de la població del Garraf i el seu port oferint-nos una àmplia panoràmica d'aquest sector de costa. L'itinerari l'iniciem en el mateix Port del Garraf on a través d'un túnel accedim a la zona interior ocupada en part per una pedrera, primer per pista i seguidament per un bon camí arribem al Coll de Corralets. En aquest punt, trobem un rètol indicador i un petit avenc, per pujar fins al cim cal prendre el camí de l'esquerra de pujada, aviat trobarem un ramal a la dreta que porta fins a la boca superior de l'Avenc de la Falconera. La part final fins a la cota més alta el camí s'indefineix i cal progressar entre blocs de roca per tal de trobar la millor visió de l'entorn.
Refet el camí de nou fins al coll, junt al rètol i trobem l'inici del sender que de baixada ens portarà fins a la zona de boulder, l'últim tram d'aquest sender està equipat amb un cable de vida que ens donarà força seguretat perquè discorre per un entorn dominat per la verticalitat. La zona de boulder està situada per sobre de la plataforma que configura el sostre de la via del tren i és un indret molt freqüentat per grups d'escaladors. Per tornar cal refer el mateix camí fins al Coll de Corralets. Observarem que al costat del petit avenc surt un altre camí que inicialment puja suau, aquest camí porta fins a la propera zona d'aparcament del mirador situat a la carretera. En l'entorn del port totes les zones d'aparcament sòn blaves, pero vam poder constatar que en temporada d'hivern són gratuïtes.


VIDEO                     FOTOS                      TRACK                     MAPA




dissabte, 7 de desembre del 2024

MONTSERRAT A VISTA DE DRON - Regió de Les Agulles

Som a principis de desembre què hem vingut a Montserrat i concretament a la zona d'Agulles amb la intenció de prendre unes imatges amb dron d'aquest sector de la serralada. Sortirem de Can Maçana i pujarem fins a la Portella, des d'aquest punt anirem resseguint el camí que passant per totes les zones altes de la zona d'Agulles ens acabarà portant fins al Portell Estret. Aquest camí tot i no ser difícil presenta en alguns punts remuntades o desgrimpades on cal un mínim d'habilitats muntanyenques, aquests punts es troben tots proveïts de cordes nuades que ens aporten seguretat. Tot el camí està molt ben indicat amb senyals de pintura vermella. En un constant pujar i baixa anem travessant per totes les parts superiors de les canals que conformen aquest impressionant laberint d'agulles. Fent camí hem anat trobant bones talaies per enlairar el falcó tecnològic, la visibilitat era bona però en alguna ocasió la pèrdua de contacte visual ens ha provocat algun esglai, res important, la típica angoixa del pilot novell. Els vols que hem efectuat dins l'entorn d'Agulles a vegades s'han endinsat dins a la regió de Frares. Espero que d'aquestes imatges en puguint treure profit tant els enamorats de caminar-hi com els escaladors a la recerca o identificació de vies.

                                            V   I   D   E   O





diumenge, 17 de novembre del 2024

LA FORADADA DE MONTSERRAT (Crònica d'un descens a vista de dron)

 

Avui som a Montserrat per fer el descens d'aquesta gran llesca de roca que forma el conjunt Foradada-Cadireta, es tracta d'una successió de ràpels que permeten mitjançant l'equipament existent baixa al llarg de tota la seva verticalitat. Aquest descens és avui en dia una pel més exigent a causa de la desinstal.lació de tot un seguit de cadenes que permetien accedir amb seguretat fins al llom carener i que ara ens obliga a fer-ho amb tècniques d'escalada. Aquest reportatge és tan sols un petit resum fet amb les seqüències fetes amb el dron. Properament, es disposarà del vídeo complet de l'ascensió fet a càrrec de "Edicions Blog de Muntanya"

                                                                         V  Í  D  E  O



diumenge, 10 de novembre del 2024

SECTOR COLL DEL BRUCH ( Balma de Can Solà-Sant Miquel de Vilaclara- Pont Foradat-Font del Ferro-Coves de Cal Llucià-Balmes de Can Soteres)


 Aquest recorregut comporta, tant per a mi com per a la resta de companys, conèixer una zona inèdita, mai havíem estat per aquest entorn sud del Coll del Bruch. Han estat moltes les ocasions que de camí al Túnel del Bruch hem pogut observar a través de la finestreta del cotxe les extenses àrees boscoses que abasten tot el seu entorn, doncs ve, amb aquest recorregut ens disposem a descobrir tot un conjunt d'interessants raconades que ens aniran sorgint al pas el llarg d'aquesta caminada d'uns catorze quilòmetres. En general, anirem quasi sempre per l'interior de bosc combinant trams de pista i senders molt fressats i que presenten un bon estat de manteniment. Fem el recorregut en sentit horari, sortint del mateix coll on hi ha una àmplia zona per poder aparcar, baixem fins a trobar l'indret per on podem travessar per sota de l'autopista A-2, el nostre primer objectiu serà la Balma de Can Solà, de dimensions gegantines i on suposo que a vegades brolla una surgència. Ara ens caldrà seguir de nou de baixada primer pe camí i a continuació mitjançant una pista tornarem a passar de nou la A-2 arribant aviat a l'àrea de servei que ens caldrà travessar fins a l'extrem oposat. Arribarem a Sant Miquel de Vilaclara, edifici totalment enrunat, més endavant arribem al Pont Foradat, una curiosa formació rocosa on aconsello baixar a la seva part inferior des d'on podrem observar plenament la seva estructura. Un camí a través dels bonics boscos de l'obaga ens porta de baixada fins a la Font del Ferro, en aquest indret ens cridarà l'atenció el conjunt d'espectaculars pins de gran dimensió. Continuant per pista arribarem a la bifurcació on a la nostra esquerra surt el camí a les properes Coves de Cal Llucià. Les coves formen un conjunt de curioses galeries de traçat laberíntic que en bona part són còmodament visitables. Per continuar el nostre recorregut i un cop de nou a la bifurcació, ens caldrà tornar enrere uns dos-cents metres per retrobar la continuació del nostre itinerari, travessem la torrentera i continuem per ample camí fins que un rètol ens indica, a l'esquerra, la situació de les Balmes de Can Soteres, a partir d'aquí som ja bastant a prop del Coll del Bruch on hi arribarem per pista i combinant també amb algun tram de camí. Per realitzar tot aquest recorregut crec que és indispensable disposar  de gps donada la gran quantitat  d'encreuaments i bifurcacions que ens van sortint al pas, i que en cas de portar-ho en forma escrita, comportaria portar pàgines i pàgines amb la seva correcta descripció. 


VIDEO                          FOTOS                           TRACK                          MAPA



dilluns, 28 d’octubre del 2024

PUIGSACALM - PUIG DE L'ÀLIGA - GREVOLOSA


Som a principis de tardor i els arbres comencen ja a canviar de color, quan arribem a la Collada de Bracons hi ha una boira que malgrat que ens acabarà acompanyant la resta del dia dóna un cert caire melangiós a l'ambient. Volem pujar inicialment al Puigsacalm i complementarem la sortida pujant també al Puig de l'Àliga i visitant la Fageda de la Grevolosa. Es tracta d'un recorregut circular que realitzarem íntegrament per l'interior de increÏbles fagedes, només podrem gaudir d'amplis paisatges un cop som dalt dels dos cims que pugem. El punt d'inici és la Collada de Bracons i el recorregut el fem en sentit antihorari per dos motius, en primer lloc, assolir l'objectiu principal, el Puigsacalm, i en segon lloc, a causa del camí carener que farem inicialment i que ens apropa al Puigsacalm a través del Puig Tosell, aquesta part de camí es fa per pendents força inclinades on cal posar molta atenció, en el seu decurs trobarem dos sectors equipats amb cadenes que ens ajudaran a superar amb confiança els trams més costeruts. Aquest tram carener opino per tant, que és millor fer-lo de pujada.

Un cop hem pujat al Puigsacalm baixem a buscar el camí normal d'ascensió des de Bracons, passarem per la Font Tornadissa i seguint el camí arribarem a la Collada de Sant Bartomeu. En aquest punt deixem el camí principal que es dirigeix a Bracons i prenem un camí que ens portarà a passar per tot un seguit de colls, i per on ens anirem apropant al següent objectiu, el Puig de l'Àliga. Arribarem a una bifurcació on ens caldrà agafar el camí de la dreta per tal de pujar al Puig de l'Àliga, aquí haurem de tornar després per començar el descens fins a la carretera. Un cop hem tornat a la bifurcació iniciem el descens que a través de bonics boscos ens acabarà portant a la carretera que puja a la Collada de Bracons. Per continuar el nostre camí ens caldrà baixar uns dos-cents metres per la carretera fins a trobar a l'esquerra una pista, creuarem seguidament la Riera de Bracons i anirem fent camí de baixada posant atenció a un camí que surt a la nostra esquerra i que és el que ens te de portar fins ha Sant Nazari. Un cop a Sant Nazari ja estem molt a prop de la Fageda de la Grevolosa, el camí està senyalitzat. Un cop hi hem arribat anem remuntant la fondalada en mig d'impressionants arbres, després de fer alguns revolt el camí finalment ens acaba portant a una pista, la Collada de Bracons està ja molt propera. La majoria dels camins estan senyalitzats amb pintura, també trovem nombrosos rètols indicadors i en aquells punts on se'ns presenti un dubte el gps ens o aclarirà. Aquest recorregut resulta interessant en qualsevol època de l'any.


VIDEO                       FOTOS                        TRACK                            MAPA




 

dimecres, 23 d’octubre del 2024

SERRA DE L'OBAC (Turó de Tres Creus-Alzina del Vent-Morral del Llop)


Aprofitant la bonança i que encara tenim força hores de llum, hem decidit fer una nova sortida de tarda, el lloc escollit torna a ser la Serra de l'Obac i el nostre punt de sortida serà l'aparcament de l'Alzina del Salari. Farem un recorregut circular, quasi tot ell carener, que ens farà passar pel Turó de les Tres Creus, abans però farem una visita a la Balma de la Porquerissa, a continuació anirem a l'Alzina del Vent i ja de tornada passarem pel Morral del Llop. Tot el recorregut el farem principalment per bons camins alternant tot i que molt poc, amb algun curt tram de pista. N'obstant ens trobarem tres indrets on la progressió serà per senders menys mantinguts i un xic emboscats.
La pujada al Turó de les Tres Creus el fem a través d'un sender que surt del mateix camí que hem passat venint del Coll de Tres Creus, una fita indica l'inici, inicialment està ben definit però al poc d'entrar al bosc el seu traçat cal anar intuint-lo, ràpidament ens acaba portant a la carena d'accés al Puig de les Tres Creus.
De la punta del Morral del Llop cal fer un curt tram de camí enrere per tal de sortir de la zona de cingleres i trobarem una fita que indica el camí de baixada, a través del sender mig emboscat i de traça definida pero plena de fullaraca i on anirem trobant senyals de color vermell.
Un cop hem baixat el Morral del Llop el camí ens porta inicialment a anar resseguint la part inferior de la cinglera per a continuació començar a perdre alçada per una extensa superficie rocosa fins que entrem de nou al bosc. Aquest camí que a través del bosc baixa força està molt emboscat però i anirem trobant senyals de color groc fins que finalment arribem a una torrentera, la travessem i remuntant uns pocs metres pel costat oposat trobem un bon camí que en menys d'un minut ens porta a l'aparcament de l'Alzina del Salari punt on tanquem el cercle del nostre recorregut. En conjunt es tracta d'un camí molt panoràmic que ens permet observar tant les feréstegues raconades de la Serra de l'Obac com els vessants oposats propers al Montcau.


VIDEO                      FOTOS                        TRACK                          MAPA






 

dissabte, 12 d’octubre del 2024

LA CREU DE SANTOS (Per la Font del Teix i el Portell del Bou)


Hem tornat de nou a la Serra de Cardó, en la nostra primera visita vàrem fer un itinerari anomenat de "Les Onze Ermites" i ja en aquella ocasió va comportar que féssim una interessant descoberta d'aquesta zona, aquesta vegada volem pujar al seu cim més alt, la Creu de Santos que amb els seus 942 m d'altura constitueix una excel.lent talaia de tota la zona del Baix Ebre. Serà un recorregut circular amb principi i final al Balneari de Cardò, el farem en sentit horari de manera que ens permetrà guanyar desnivell de forma més pausada. Per cert, tot i que es manifesta alguna activitat en algun edifici annex al balneari, el complex pròpiament destinat a banys està força degradat i tancat al públic.

Iniciem l'itinerari fent un curt tram de carretera fins al punt on cal buscar l'inici del sender que ens portarà primer a l'Ermita de la Santíssima Trinitat i seguidament a l'Ermita de l'Àngel Custodi, les dues molt degradades. El camí, ample i ven fressat ens acaba portant al Portell de Cosp. Canviem de vessant, inicialment anem baixant, sempre per bon camí. Posarem atenció en un indret on una fita ens indica que hem d'anar pel camí de la dreta, aquest nou camí no és tan ample però també molt ben conservat, Passarem pel costat d'algun teix de grans dimensions i finalment arribem al Refugi de la Font del Teix, aquest refugi es troba en molt bon estat i a l'interior hi ha lliteres, llardefoc i una taula. Seguint el nostre camí arribem aviat a la Font del Teix on hi ha un grup d'abeuradors i el gran i espectacular teix que li dona nom, un indret agradable. Fent camí i molt aviat també arribem a la Cova Llòbrega una  cavitat què cal visitar per lo curiosa què és. Al poc de sobrepassar la cova arribem a un canvi de rasant (poste) pel qual accedim al vessant sud de la serra. El camí ara es torna molt pedregós, la roca calcària aflora i fa menys còmode el progressar,  tenim pel davant una llarga marxa de flanqueig fins a arribar al punt on comencem a pujar pel pendent més pronunciat que amb quatre revolts finals ens a situa al Portell del Bou. A partir d'aquí, el camí inicialment s'enfila per una curta canaleta entre el rocam, Seguirem una estona carenejant per entre les roques amb minsos rastres de sender. Retrobat de nou un marcat camí acabem per arribar a una collada des d'on veiem ja el cim de la Creu de Santos. Ara entrem de nou a l'obaga i anem fent camí tot flanquejant els boscos situats molt per sota de la Creu de Santos,  anem resseguint el camí que ens porta a superar un curt i fàcil tram equipat amb una corda. Arribem a una cruïlla on una placa metàl.lica ens indica el camí del cim i del balneari. Unes llaçades finals ens a situen de nou a la carena i a través d'un panoràmic camí arribem al cim de la Creu de Santos. Pel  descens refarem el camí fins a la placa indicadora on prendrem el camí del balneari, aquest tram no disposa de cap senyalització especial però és un camí força ampli què de forma còmoda ens permet perdre altura. Finalment arribem a una pista que prendrem a la dreta i que ens acabarà portant fins al mateix balneari. Tots aquests camins es troben en bon estat de conservació, els trams pel vessant sud són més aspres a causa del tipus de terreny. Anem trobant senyals de pintura vermella i groga què segons indrets està ja molt envellida. Trobem també en nombroses  ocasions plaques d'acer inoxidable amb indicacions de la ruta.


VIDEO                    FOTOS                       TRACK                        MAPA





dilluns, 7 d’octubre del 2024

PIC DE L'INFERN (amb nit a la Cabana de Tirapits)


Sovint hi ha antics companys de joventut, que molt de tant en tant l'atzar fa que te'ls retrobis pel carrer, amb alguns d'ells havia compartit l'afició a la muntanya i quasi sempre que comencem a parlar de gestes passades, inevitablement acaba sortint la que fa referència a la primera gran travessa pel Pirineu que vàrem fer, es tractava de la Setcases-Núria, per cert, sortint del mateix poble, en aquells temps no i havia carretera ni pistes d'esquí. La gran anècdota de la sortida va ser la nit que vàrem passar a la Cabana de Tirapits, el nostre equipament era escàs, els sacs de dormir replens de buata i la indumentària sota mínims, o sigui que amb el fred que feia vàrem passar la nit del lloro. Per nosaltres va representar una gran experiència i quan al migdia de l'endemà arribavem a Núria estabem molt contents d'haver aconseguit completar la travessa, en aquells temps la Setcases-Núria es considerava una fita muntanyenca molt valorada. De tot aixó en farà ara ja 57 anys, al llarg de tot aquest llarg periode de vida han estat moltes les ocasions que he passat per les proximitats i sempre m'ha vingut al record aquella nit passada a la cabana i el propòsit de repetir un dia o altra l'experiència de tornar a passar-hi la nit. La cabana segon consta en una inscripció feta en una llosa del mur, va ser construïda l'any 1912. Avui en dia la Cabana de Tirapits té la funció de refugi per emergències i disposa a l'exterior d'una emissora de socors. L'edificació és una construcció de pedra seca en forma d'iglú, el seu aspecte presenta prou solidesa com per constituir un bon aixopluc en cas de necessitat. A l'interior te prou alçada com per estar-hi drets i no disposa de cap servei, ni lliteres, ni estufa, ni cap altre tipus de mobiliari.

Eren pels voltants de les quatre de la tarda que sortíem  de l'espai d'aparcament que hi ha junt a l'inici del camí que puja fins al Refugi d'Ulldeter, feia un dia esplèndid i la moral pels núvols. Ben aviat deixem el refugi enrere i arribem als primers contraforts del Coll de la Marrana, un parell de revolts ben traçats hi ja hi som dalt. Fins aquí hem anat resseguint el GR-11 i per on hi continuarem fins a la mateixa Cabana de Tirapits, sempre per un bon camí molt ben fressat. Del coll de la Marrana comencem a travessar les extenses zones alpines que ocupen l'ampli circ que dòna origen a les Fonts del Freser i des d'on podem observar que la seva grandària abasta per sota nostre fins a Coma de Vaca. Arribant a la Cabana deixem el GR-11 que fent un sobtat gir es dirigeix cap al Coll de Tirapits i Núria, són les set de la tarda i fa vent i molt de fred així és que ens hi fiquem dins i posem ordre al què serà per unes hores la nostra llar ocasional.
Tota la nit ha estat fent molt de vent i malgrat el gruix dels murs l'aire i els údols s'escolaven per les escletxes fent feixuc el poder dormir de forma continuada. Just sortir el sol deixem el nostre refugi i comencem a remuntar fins al proper collet fronterer, punt d'inici de la Cresta dels Gorgs. La progressió és fàcil tot i que en algun punt el camí dona pas a zones esquistoses i cal ajudar-se de les mans i posar atenció perquè hi ha timba. Arribem a una colladeta junt al Pic dels Gorgs, d'aquí podem accedir fàcilment, en un anar i tornar, al Pic de l'Infern, vistes immillorables del Circ de Carançà i els seus estanys. De nou a la colladeta prosseguim el nostre camí carener que inicialment baixa, davant nostre el Pic de Freser té un aspecte imponent, però un cop el comencem a remuntar veiem rastres de camí i malgrat que en algun punt farem servir les mans en un no res farem cim. Ara tan sols ens queda com últim bastió a superar el gegant de la regió, el Bastiments. La baixada del Pic dels Gorgs fins a l'àmplia collada és per trams poc definida, per terreny rocallós i tot i que fàcil algo molesta de progressar. A la pujada al Bastiments el camí millora força, arribem primer al cim anomenat Piolet del Bastiments on hi ha un bon bivac, a continuació al vèrtex geodèsic i seguidament a la Creu de Bastiments des d'on comença l'ampli camí que de forma continuada ens portarà directes al Coll de la Marrana, ara només ens cal resseguir de nou per camí conegut, esperant que el Refugi d'Ulldeter estigui obert i puguem prendre un bon refrigeri que ens l'hem guanyat.


VIDEO                       FOTOS                          TRACK                           MAPA






dimecres, 2 d’octubre del 2024

PUJOL DE LA MATA I LA FALCONERA

 
Avui hem vingut a conèixer un nou racó del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, un espai que sempre ens a sorprèn amb la seva esplendorosa i feréstega bellesa. Som a finals de setembre on els dies encara són llargs i el paisatge comença a mostrar una lluminositat pròpia de la tardor. A les quatre de la tarda arribem a l'espai per  aparcar que trobem passat el Coll d'Estenalles, direcció a Mura, i a l'altura del km-16. Farem un recorregut circular  per la zona que ens te de portar fins al Pujol de la Mata com a punt més llunyà i que ens farà passar per tot un seguit d'indrets força interessants com ara la Miranda de la Falconera i la Sesta de la Foréstega on molt a prop podrem visitar dues minses cavitats que sense tenir cap interés exploratori, són curioses. L'accès al Pujol de la Mata, tenia fins no fa molt de temps un equipament amb grapes metàl.liques que permetia remuntar el ressalt final d'uns tres metres, actualment s'ha desinstal.lat i si no ets una mica àgil grimpant el pas pot resultar exposat. Fet el cim i un cop prosseguim el nostre camí, aquest comença un mantingut descens per un sender que inicialment està poc definit i que ens acaba portant fins a la llera del Torrent del Roure del Parrac. Just travessat, trobem a l'altre costat una cruïlla de camins, nosaltres anem tot rectes i de pujada, aquest nou camí inicialment sembla estar poc mantingut, però a mesura que anem guanyant altura, van apareixen fites i unes envellides marques de color vermell, remuntats uns cent vuitanta metres arribem a una zona planera un trobem un camí bastant millor que prendrem a l'esquerra. Seguim un curt tram per aquest nou camí estan atents a una fita que ens indica que el tenim de deixar per agafar un ramal a la dreta, un darrer tram per dins d'espès bosc ens porta de nou a l'inici-final d'aquest itinerari. Tot l'itinerari es realitza per dins de boniques zones boscoses, al llarg de tot el recorregut anem trobant altres bifurcacions, per aquest motiu és interessant per aquest tipus d'itineraris poder disposar d'un GPS, ens a serà de gran ajuda, resoldrà dubtes i ens evitarà fer marrades afegides.


VIDEO                           FOTOS                             TRACK                             MAPA