Per les proximitats de Pollença, enllà on la Serra de Tramuntana s'apropa a la Cala Sant Vicenç i comença a perdre força hi trobem la Cova de Cornavaques, amagada entre els costeruts i rostos vessants. Per accedir a la cavitat ens caldrà pendre la carretera Ma-2203 què de Pollença porta a la Cala Sant Vicenç, al poc de sobrepassar el km-1 trobarem a l'esquerra una pista (columnes-finca Son Vich) què ens permetrà apropar-nos al punt d'inici de la caminada. Per aparcar el vehicle posarem cura a fer-ho en espais que no afectin l'entrada a altres propietats ni a la maniobra d'altres vehicles, a ses illes el sentit de la propietat està molt arrelat. Tot seguint el track ens caldrà ben aviat resseguir una estona per la llera de la torrentera, trobarem dues tanques a superar on possarem atenció amb el filat espinós, aquestes tanques són basculants i ens poden permetre l'opció de passar per sota fent alguna acrobàcia. Superada la segona tanca deixarem la torrentera per començar a guanyar altura pel vessant, a l'inici costa trobar rastres de camí però aviat anirem trobant fites que ens aniran ressituant en la bona direcció, guanyant sempre altura a poc a poc les fites ens apropen als flancs superiors de la profunda torrentera, aquí el camí va jugant amb la sinuosa orografia obligant-nos en alguns punts a superar alguns indrets exposats, pensem que anem amb una motxilla força pesada i que l'esforç fins aquí ha estat considerable. Finalment arribem a la boca de la cavitat que com acostuma a passar queda bastant mimetitzada amb el paissatge. Entrem a la cavitat a través d'amplis espais, aviat arribem a l'anomenada Sala d'Entrada on ja podem observar boniques formacions, observarem que entre les columnes hi ha unes cordes fixes, es tracta d'un ressalt d'uns sis metres que cal superar i per fer-ho tenim dues opcions, una corda vertical per on amb ajut d'equipament superarem el desnivell, o bé una sèrie de passamans que remunten per les colades, aconsello la primera opció perquè les colades rellisquen molt. Seguidament ens cal baixar de nou mitjançant un ràpel d'uns cinc metres fixat en natural i per on podrem accedir a la Sala dels Gorgs, de camí anem trobant gran quantitat de formacions. Una àmplia rampa descendent ens acaba portant primer a la Sala dels Gegants i seguidament a l'espectacular Sala de les Columnes, aquesta sala té tal magnitud d'espeleotemes què no saps on mirar, la ment queda copsada de tanta bellesa natural, de com a través dels mil.lennis s'ha pogut crear aquesta arquitectura a l'interior de la terra, i com sempre, no pots deixar de tenir la certesa de què a l'interior de la terra, en aquest món de foscors encara si amagant gran quantitat de cavitats que possiblement romandran amagades per sempre. En aquest punt jo vaig donar per finalitzada la visita, els companys van continuar fins a la Sala del Fang, de mentre vaig poder passejar-me per la Sala de les Columnes i prendre unes boniques imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada