dimecres, 4 de maig de 2016

ROC DE MADRES (veure-li les orelles al llop)

Refugi Oller, dissabte 19:00h





















Érem al cap de setmana de l'1 de maig i tocava finalitzar la temporada de neu amb una sortida que ha poder ser no sigues massa complicada i si era en un indret proper, millor. El Roc de Madres va ser el cim escollit, feia temps que el teníem a la llista però sempre acabava essent postergat a la cua, per ser no masa alt i tenir fama de facilon. En aquesta ocasió però, ens anava perfecta com a cloenda de temporada, així és que el dissabte a mig matí ens posàvem camí del Capcir, dormiríem al refugi Oller i l'endemà feríem el cim i podríem tornar aviat cap a casa. La mèteo no era del tot favorable, cels semicoberts amb possibilitat d'algun plugim pel dissabte tarda, pel diumenge en canvi la meteo preveia un temps totalment assoleiat a l'alta Cerdanya, això si amb vents del nord algo forts.
Refugi Oller, Diumenge 7:30h
El camí fins al refugi Oller és una agradable passejada que discorre quasi totalment per dins del bosc, ben aviat passem per la Cabane de Bécet i seguim remuntant per pista fins a un trencall a l'esquerra que indica "Refuge Oller - Tour du Capcir." Fa vent però el fet d'anar protegits per l'espès bosc fa que no ens afecti massa. Arribem al Refugi Oller situat a 1830 m. Situat en un ras, és un indret agradable amb grans vistes sobre les muntanyes de l'Ariège. Tots aquests refugis estan en perfecte estat de conservació gràcies a una assossiació anomenada "Tous a Poêle", Llitera per quatre persones, taula i bancs i una fenomenal estufa de ferro. A l'estar situat en promontori el vent bufa molt fort de manera que no resulta agradable estar fora del refugi. Ens passem bona part del que queda de tarda fent timbes de cartes. Al capvespre el cel continua estant molt ennuvolat i s'ha incrementat la força del vent, quan cap a les deu anem a dormir cau una feble nevada. A les dues de la matinada hi ha 7 cm de neu fresca.

















A les sis del matí ens aixequem i només de treure el nas per la porta ja ens adonem que el dia no serà per llençar-hi coets, han caigut uns dotze centímetres de neu que el fort vent s'ha encarregat d'escombrar a les zones més exposades. Com que la previsió era per avui de bon temps confiem que la cosa s'acabi arreglant, esmorzem i ens equipem amb tot el que portem a sobre. Comencem a fer camí cap al cim, anant guanyant alçada rapidament mentre que les condicions van empitjorant. Apropant-nos als lloms superiors deixem les parts boscoses, aquí el vent bufa d'allò més fort aixecant tota la neu caiguda a la nit, i que projecta contra nosaltres en forma d'onades granuloses. Arribem a un indret on cal travessar la porta d'una cleda, en aquest punt l'itinerari ataca els extensos plans somnitals situats al vessant nord de la muntanya i que estan plenament exposats a la tramuntana.
La força del torb augmenta per moments fent-nos trontollar, es fa difícil caminar i la visibilitat és molt reduïda. Ja fa una estona que no prenem fotos ni filmem, feina tenim per progressar, un cop de vent m'agafa distret i fa volar una vintena de metres un dels meus bastons. És impossible comunicar-nos, si no és per senyes, ens cal treure les ulleres que estan incrustades de glaç i sense elles ens cal protegir els ulls abaixant el cap. Resulta complicat consultar el GPS, ja que amb els guants la pantalla tàctil no és massa efectiva. Un cop de vent em tira a terra i noto que la seva força em podria arrossegar. La situació és molt agressiva i arriba un moment que li veiem com diuen "les orelles al llop". Decidim tira rapidament cap avall intentant refer el mateix camí però ens desviem lleugerament a l'esquerra de la ruta, per sort ensopeguem amb el filat de la cleda que resseguim fins a la porta. A partir d'aquí les condicions millorant i rapidament anem perdent alçada fins que arribem de nou al refugi Oller on recollim les nostres coses i mengem les quatre coses que ens queden.
L'experiència viscuda avui amb el torb ens fa comprendre millor tots aquests relats que hem llegit sobre esdeveniments tràgics succeïts a la muntanya, casos com la tragèdia del Balandrau a finals de l'any 2000 ocasionats també pel torb o anant més lluny en el temps i la distància la tragèdia de l'any 1996 al coll sud de l'Everest on les cordades d'atac no varen fer marxa enrere tot i que s'advertia d'un canvi sobtat del temps a causa de l'arribada del  monsò. Imaginem-nos en aquest darrer cas, si afegim a la força del vent, temperatures de 40º sota zero i el desgast físic i psíquic produït per l'alçada, la tragèdia estava escrita. El diumenge es van registrar al Cap de Creus cops de vent de 150 km/h, i creiem que al cim del Roc de Madres la intensitat va superar en molt aquesta força i la temperatura estimem que estava pel voltant de menys 10º, l'aigua a l'interior de la motxil.la es va gebrar 
D'aquestes experiències viscudes és fan útils aprenentatges que activen nous sentits en nosaltres, i aquests sentits s'acaben complementant amb tota la resta de material de seguretat que carreguem a la motxil.la. Són coneixements que no es poden anar a comprar a una tenda i que tan sols anem adquirint pacientment al llarg dels anys. Com a conclusió podríem dir que a alta muntanya no hi ha objectiu petit i que quan la natura  esclata amb tota la seva energia no som res mes que unes fràgils i humils partícules d'un gran i infinit Tot.
 V I D E O

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada