Com cada any i coincident amb la finalització del curs escolar destinem la sortida del mes de Juliol a fer un cim del Pirineu, deixant de banda i encara que sigui per un cop la nostra rutina habitual de resseguir un GR o altre camí històric. En aquesta ocasió vam decidir pujar el Cim de Certascan situat a la Vall de Cardos en el Pallars Sobirà. És un cim fàcil que faríem en dos dies aprofitant de què a mig camí hi ha un refugi. Així és que després de trobar-nos tot el grup a la Presa de Montalto a primera hora de la tarda començàvem a caminar muntanya amunt amb la necessitat de tenir de superar el fort pendent sota un sol abrasador, després sabríem que havia estat el dia mes calorós de l'any. Vàrem arribar al refugi amb el temps suficient per instal.larnos i a l'hora adequada estar com a bons nois asseguts a la taula per sopar.
El diumenge va néixer amb un dia esplèndid, i pels voltants de les set trenta començàvem a caminar, després de vorejar l'estany encara ombrivol vam encarar la valleta que ens tenia de dur al Coll de Certascans, en alguns indrets encara persistia la neu, pero el camí la anava evitant que per això els camins s'han fet a través dels temps i saben evitar sempre les dificultats. A les deu del matí estàvem tots ja dalt del cim brindant amb xampany en honor a tots els instants passats junts al llarg de la temporada. La baixada la vam fer pel mateix camí, en passar pel refugi i abans de tirar cap avall ens vam cruspir un generós plat de macarrons. L'aparició d'alguns núvols grisots va fer que enllestíssim ràpid i ens poséssim de nou en camí per por als xàfecs de mitja tarda. Uns varen baixar directament cap a Montalto i un petit grup vam preferir fer un cur rodeig per l'Estany de Naorte. Al vespre tots estàvem a casa, cansats però molt contents per què un cop mes els astres ens havien estat. favorables.
VIDEO IMATGES TRAK MAPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada