dijous, 27 d’octubre de 2016

FONTS DEL GANGES (Viatge a l'Índia) Part-III


Després de tot un dia de viatjar per carreteres de muntanya, divuit hores i milers de corbes, un conductor que no sabia anglès, una avaria irresoluble i un altre vehicle amb un conductor encara més rar, arribem a mitja nit a Rishikesh i concretament al Bhandari Swiss Cottage, lloc que ens havia recomanat el propietari de la German Bakery de Leh, un petit oasi que ens ofereix pau i aïllament per un parell de dies.
A Rishikesh tenim el primer contacte profund amb l’Índia, multitud de temples i asrhams, i l’ambient pintoresc i multicolor format per la gent. Homes, dones i nens que sens dubte configuren per ells sols el gran atractiu del país, per sobre del paisatge i l’arquitectura. Acostumats al clima de les muntanyes, aquí la calor i la humitat són exagerats, constantment xops de suor, només desitgem fer una escapada al Bhandari per posar-nos una bona estona sota la dutxa. Sortir al carrer és tot un espectacle, a més dels personatges pintorescos com poden ser captaires, venedors, farsants, gurus i peregrins, cal afegir-hi la fauna local: vaques i mones passejant pels carrers les unes i saltant per les teulades les altres i, com a fons d’aquest escenari i de forma sempre omnipresent, la mare de tots els rius, el Ganges.

De Rishikesh volíem anar a Gangotri, una de les fonts del Ganges. Sabíem que arribar-hi era una empresa dura. Disset hores de viatge per males carreteres, calien permisos i organitzar el lloguer de mules per a l’ascensió a Gaumukh. Vist com anaven les coses en aquest país, vàrem pensar que seria  més convenient, si era possible, contractar el servei d’una agència que ho organitzés, i precisament al Bhandari n’hi havia una.. En total calia emprar cinc dies per fer el circuit, un dia de viatge fins a Gangotri; un altre dia fins Bhojbasa, un campament intermedi; un dia per pujar a Gaumukh i Topovan, i dos dies més per al retorn a Rishikesh. 

                                                                              >>>>>>>>   V   I   D   E   O  <<<<<<<<

A bona hora sortíem del Bhandari Swiss Cottage. Érem nosaltres set,  el conductor i un guia que es deia Hemant. De seguida es va establir un bon rotllo entre tots. L’Hemant era un xicot força enrotllat que parlava perfectament l’anglès, estava acostumat a tractar amb occidentals i, a més, tenia un sentit de l’humor molt particular. Més endavant vàrem saber que era el propietari de l’agència. Era negra nit que arribàvem  a Gangotri. Com que pel poble no hi podien circular vehicles, vam carregar les motxilles i en la foscor vam travessar la població fins arribar a un allotjament situat sobre una riba del riu. No el vèiem, però de la fosca sortia una gran remor, que deixava intuir que aquest afluent del Ganges que es deia Baghirathi, tenia un gran cabal. De bon matí el Hemant ja ho tenia tot organitzat: sortiríem amb dues mules de suport per si algú es fatigava i sis portadors que carregarien amb les nostres motxilles i el menjar per als quatre dies. Remuntar vall amunt va ser un plaer i a cada moment s’obrien noves perspectives de la vall. El camí  resseguia enlairat el marge dret del riu. En alguns indrets tallat a la mateixa roca i passant sobre la vertical del riu que estava sempre present amb el seu brogit i la seva força. Arribats a Bhojbasa ens vam instal·lar tots en una gran tenda de càmping, semblant a les que utilitzen els militars. El cel estava cobert i feia fred. Aquest indret estava constituït per una gran plana, on un antic campament militar s’havia aprofitat per disposar-hi un refugi menjador, uns serveis higiènics i les tendes en qüestió. També hi havia proper un asrham  Tot i que el riu es trobava a uns dos-cents metres, amb la seva força descomunal creava una boirina de micro-gotes que feia que l’ambient fos molt humit. Tanmateix, en posar-nos dins del sac de dormir, ens acompanyava aquesta sensació.
L’endemà feia bon temps però els cims estaven coberts, la qual cosa per a nosaltres era un inconvenient, donat que venir fins aquí tenia dos propòsits: arribar a la font més important del Ganges i poder fruir al temps de l’espectacular paisatge de cims i glaceres que dominen tota la vall. En menys d’una hora arribàvem a Gaumukh. Davant nostre s’alçava el front de la gelera tot formant un mur de cent metres d’alçada. De la seva base sorgia impetuós el riu Baghirathi, que ja en el seu mateix naixement constituïa un gran riu, d’aquest indret els indis en diuen “la boca de la vaca”. Després de remuntar per un dels seus marges i travessar per alt tot l’ample de la gelera per un desdibuixat camí que esquivava esquerdes com podia, vam afrontar el dret pendent de tartera que portava a Topovan. Feia mal temps i el cel estava totalment cobert. Van començar a caure gotes i ens vam haver d’aixoplugar-nos en el cau buit d’un sadhu. En recintes annexes, i situats en petits habitacles podíem observar altres sadhus meditant. És gent que tria aquest lloc per la seva bellesa, a la recerca de l’aïllament que els permet-hi, mitjançant la meditació, entrar en un estadi superior. Quasi totalment despullats i amb molt pocs aliments per menjar, passen mesos en aquesta contrada a 4.600 m, suportant baixes temperatures i el clima d’alta muntanya. Per a ells, la nostra presència era un destorb. Va parar de ploure i així que el temps va millorar vam emprendre el camí de retorn al campament posant atenció, primer amb el camí de descens que era una mica exposat i després amb el sinuós flanquejament de la gelera. Estàvem una mica decebuts pel fet de no haver vist el paisatge, però contents perquè seguíem aconseguint els propòsits i tant sols la caminada per arribar fins aquí, valia la pena.
Pel matí a Bhojbasa, quan ens preparàvem pel retorn a Gangotri, les nuvolades que havien estat cobrint els cims,  van començar a marxar. De sobte, i a mesura que les altes boires es dissipaven, anaven sorgint  els encimbellats cims del grup de Baghirathi i del Merhu. N’obstant el Shivling, el cim més emblemàtic de la vall, no va acabar de destapar-se. Arribats a Gangotri, i després d’una bona dutxa, vam anar a una “puja” que es celebrava en el temple. Era de nit i la llum de les nombroses espelmes donava un caràcter especial a la cerimònia. Al matí següent vàrem repetir l’experiència, aquest cop junt a la riba del riu. Després de l’acte, cadascú feia una ofrena, dipositant unes flors a les tumultuoses aigües del jove Ganges. Tan sols ens quedava el llarg camí de retorn. Per sort, en aquesta ocasió teníem a en Hemant i, com era d’esperar, ens va fer més agradable i fàcil el retorn. A més, ja coneixíem el nostre destí, i això era garantia que anàvem a retrobar-nos amb el confort: el Bhandari Swiss Cottage, el nostre oasi de Rishikesh

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada