Situada a les proximitats de la població de Villanúa i trobem la Cueva de Esjamundo una magnífica cavitat per on hi drenen part de les aigües del Sistema Hidrològic de Lecherines, un dels sistemes més importants del Pirineu Aragonès amb una xarxa explorada de galeries de 17 km i en la que si han assolit desnivells superiors als 1000m. Per accedir a la cavitat cal que de Villanúa prenguem la carretera direcció a Canfranc, fets uns cinc-cents metres trobarem un espai per aparcar al costat d'una torreta transformadora, just enfront i en el costat oposat de la carretera surt una pista de pujada que prendrem fins a trobar l'inici del sender que de baixada i per entre roques porta a la cavitat, ja bastant propera. La boca és bastant àmplia i podem observar un reduït marc metàl.lic que antigament controlava l'accés, ara aquest marc queda penjat del sostre i tot el mur inferior ja no hi es, la qual cosa ens facilita l'entrada. Sembla ser que el mes d'octubre del 2012 van haver-hi fortes pluges a la zona i la cavitat va entrar en càrrega, portant-se pel davant tot l'obratge de tancament fet del qual tan sols i resta el marc metàl.lic en qüestió.
La cavitat és de dimensions generoses Només ens cal ajupir un petit tram a l'entrada i alguns indrets puntualment al llarg de tot el recorregut. De traçat bastant rectilini per trams, anem superant inicialment la Galeria de los Lagos gaudint constantment de la morfologia de la cavitat i les seves formacions, en alguns punts d'inflaccio anem deixant fites per tal d'orientar-nos millor a la sortida, no necessari perquè tal com deia la cova és de traçat bastant fàcil, res que veure amb les xarxes laberíntiques que en ocasions ens trobem en algunes cavitats.
Arribem en un punt on es forma una cruïlla de camins, la galeria més àmplia pren direcció a l'esquerra i just on es fa aquesta inflacció estarem atents a una galeria estreta i molt més modesta que de pujada ens porta a la Galeria de la "L" un curt tram arrossegats per terra ens a situa a la part superior del pou de sis metres. Aquest pou està equipat amb corda fixe. Un cop davallat arribem a la Badina en "L" un divertit pas on amb l'ajut de cadenes pels peus i passamans de corda ens estalvia haver de nedar per les fredes aigües.
Seguint el nostre recorregut arribem a la base del pou de dotze metres que ara ens cal superar per la corda fixe existent. La sortida superior del pou és una mica especial perquè la vertical queda una mica allunyada i no permet tenir bon peu. A partir d'aquí entrem a la Galeria San Lorenzo, potser el tram més interessant en quant a formacions de tota mena, colades, banderes, columnes i tot tipus de concrecions que ens van sortint constantment al pas, tot una meravella. Aquesta galeria finalitza al Pozo San Lorenzo de 17 metres de fondària i que en aquest cas no està equipat amb corda fixe. Muntarem la nostra corda en dos parabolts existents. A la part inferior hi trobem el pas sifonant per on prossegueix la cavitat, en el nostre cas donem per acabada l'exploració i iniciem el retorn, gaudint de nou de tots aquests espeleotemes que ens ofereix Esjamundo. Arribant propers a la sortida de la cavitat aprofitem per visitar una petita galeria on diuen que hi ha força formacions, és la Galeria Alsacia Lorena, per accedir-hi cal superar una curta gatera molt exigent i que posarà a prova a més d'un, jo entre ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada