Avui hem vingut a descobrir un altre d'aquestes sorprenents raconades amagades que de tant en tant trobem dins de la intrincada geografia del nostre país. Som a l'extrem oest del Solsonès limitant amb l'Alt Urgell i concretament a l'Espai Natural Protegit que abasta la Serra de Turp, la Móra Comdal i la Valldan. Avui farem un recorregut circular centrat en la Móra Comdal una planera vall envoltada en gran part de cingleres de roca conglomerada coneguda per la seba semblança com les Montserratines, el nostre punt d'inici és el Coll de Serra-seca des d'on amb una marxa amb sentit antihorari anirem travessant primer, els enrevessats relleus de les Montserratines, per a continuació i després d'una constant i molesta baixada arribarem a la plana, molt propers a l'Ermita de Santa Eugènia. D'aquí ens toca travessar el planer i ampli fons de la vall amb suau pujada fins a apropar-nos als vessants de la Serra-seca. La remuntada es intensa, fins a l'Ermita de Santa Magdalena combina trams de pista i senders difusos entre antics camps, en ocasions no massa evidents, a partir de l'ermita seguirem per pista i un curt tram de carretera fins a trobar el GR1 que ens acabarà portant al Coll de Serra-seca, inici i final del recorregut.
Però bé anem al principi de la caminada, del Coll de Serra-seca fins al Coll de Femia el camí es força bo, la travessa de les Montserratines està senyalitzada de diverses maneres, el més comú és un senyal de pintura blanca que ja es troba molt envellida i a vegades costa de visualitzar, sovint trobem també un senyal circular de pintura blava, i en alguns punts concrets uns postes de fusta amb una plaqueta, uns quants rètols informatius al llarg del camí complementen la senyalització de tot aquest tram a través de les Montserratines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada