dimarts, 25 de febrer del 2025

PICO BORÓN

Després d'estar ahir a Peña Rueba avui hem vingut a l'Embassament de Vadiello per fer l'ascensió al Pico Borón, un dels cims més prominents de los Mallos de Ligüerri, com el seu nom ja deixa intuir es tracta d'un territori d'orografia enrevessada dominat per la verticalitat, tot un impressionant i sorprenent món de roca conglomerada paradís per les nombroses colònies de voltors què aniden en aquest feréstec entorn i que tenim contínuament presents en el nostre caminar.  La pujada al Borón la podríem dividir en diverses parts, ja que els espais per on ens movem tenen diferents particularitats. 

De l'espai d'aparcament unes escales que pugen fins a un vertex-control de la presa ens indiquen el punt d'inici del nostre itinerari, ja d'un bon principi la pujada no dona treva, el pendent del camí és accentuat i constant, arribem  fins a un punt on un petit replà ens dona un respir al temps qué constitueix un bon mirador del Mallo El Puro, a partir d'aquí iniciem la remuntada per la profunda canal que es troba encastada entre dos verticals flancs rocosos, la progressió ens demana fer constants trepades, en els indrets on aquestes són més exigents hi trobem cordes nuades que ens ajuden a superar-les. Arribant a les parts altes de la canal trobem un ressalt d'algo més de sis metres en el seu tram inicial, uns perns metàl.lics ens faciliten la trepada, a la seva part superior una corda a mode de passamà ens ajuda a sortir de la vertical. Continuem remuntant fins que arribant a la part superior de la canal el pendent va minvant 

Superada la canal seguim el nostre camí senyalitzat amb fites qué inicialment travessa una zona boscosa, seguidament i ja per terreny rocòs descobert de vegetació comencem a progressar amb suau pendent de pujada per la carena del sector dels Mallos de Lazas. Superada una prominència baixem a l'àmplia collada (cota 1214 m) que ens a separa de la Peña Ligüerri. Arribats en aquest punt cal començar a perdre alçada a la nostra dreta en una marxa de flanc per tal de dirigir-nos al Collado de Ligüerri. Com si es tractés del Joc de l'Oca ara és molt important anar buscant les fites que marquen el correcte camí que ens té de portar  fins al Collado Ligüerri, en aquest territori es preferible no improvisar i guiar-nos per les fites. A nosaltres amb la boira ens va resultar entretingut trobar el correcte camí i en més d'una ocasió varem d'haver de rectificar la nostra traça.

Un cop arribats al Collado Ligüerri ens cal afrontar la dura pujada al Borón, són uns dos-cents metres de desnivell amb fort pendent per un camí rocallós i entretingut però fàcil de resseguir tant per la traça com per les fites. En el nostre cas la boira ens va impedir gaudir del paisatge i no va ser fins al cap de poc d'iniciar el descens que la boira es va començar a esvair. Donada la mala visibilitat a causa de la boira el retorn el vàrem realitzar pel mateix camí. Poc abans d'arribar a la part superior de la canal de baixada una gran fita indica el camí que porta fins al proper Mallo San Jorge. Per pujar-hi fins a dalt hi ha un equipament consistent amb un cable de vida en el flanqueig d'accés com també en tot el tram més vertical, a continuació una llarga corda permet superar amb seguretat les rampes superiors d'accés al cim.


VIDEO                         FOTOS                            TRACK                          MAPA




 

dilluns, 24 de febrer del 2025

PEÑA RUEBA

Situada a les proximitats de la població de Murillo de Gállego en el sector nord-oest de la Hoya de Huesca i trobem la Peña Rueba un tossal de conglomerat que domina el curs del Riu Gállego i que amb els seus veïns Agüero i Riglos forma part de l'anomenat Reino de los Mallos. Com totes les muntanyes d'aspecte poderós crida l'atenció  i incita a pujar-hi, i per això hem vingut avui aquí, farem un recorregut circular en el què aprofitant dues vies ferrades ens permetrà fer un recorregut integral de tota la seva part superior. El punt d'inici de l'itinerari serà un ampli espai d'aparcament situat al costat d'una gran reserva d'aigua, a 1,50 km del poble i accessible per pista apte per a qualsevol vehicle. Farem el recorregut en sentit horari de manera que pujarem per la Ferrada Varela-Portillo classificada com a K3 i el descens l'efectuarem per la Ferrada de la Mora què és K2. Aquestes ferrades no són tècnicament  difícils, la Varela Portillo és en el seu tram inicial bastant vertical però de traçat curt, a continuació ens cal resseguir una llarga i panoràmica carena que es troba equipada amb cable de vida en quasi  la seva totalitat. Resseguint la bonica plana superior en sentit est arribem fins a la seva cota més alta i a continuació comencem a perdre altura sempre en sentit est fins a arribar per ampli terreny rocós a les primeres instal.lacions de la Ferrada de la Mora, a partir d'aquí un cable de vida ens acompanyarà quassi íntegrament al llarg de tota la ferrada que se'ns acaba fent llarga. Les dues ferrades estan molt ben equipades, a la Varela-Portillo ens caldrà fer molt d'ús de les preses naturals i els que no som massa alts algun pas ens resultarà una mica forçat. Aquest recorregut en el seu conjunt si tècnicament no és complicat, resulta bastant exigent en l'aspecte físic, en particular l'aproximació de l'aparcament fins al principi de la ferrada, a nosaltres ens va costar més d'una hora i mitja d'arribar-hi, després de passar per Cueva Calva el camí es fa en alguns punts complicat de trobar a causa de la densa vegetació i l'existència de traces de senders i dreceres, com sempre el GPS resulta força útil. Donada l'orientació de tot el traçat i el tipus de terreny arbustiu és preferible evitar el dies de calor o el ple estiu.


VIDEO                         FOTOS                           TRACK                          MAPA




 

divendres, 14 de febrer del 2025

PUIG DEL PLA DE LES PASTERES (Serra Cavallera)


 Han estat moltes les ocasions que hem estat per la zona del Taga i el Puig Estela però la Serra Cavallera és molt llarga i mai havíem estat més enllà del Coll de Pal, en el sector anomenat Serra de les Pasteres o sigui que ja tocava anar-hi. Aquesta part de la serra presenta la mateixa morfologia rectilínia est-oest, amb esclarissats vessant que dominen sobradament l'entorn pròxim ocupat per extenses praderies i oferint-nos amplíssims horitzons. L'itinerari aquí proposat es realitza pel vessant sud prenent com accés de referència la població d'Ogassa, a través d'una bona pista amb revestiment de formigó podem accedir amb qualsevol tipus de vehicle fins a la Collada de la Caritat on hi ha espai per aparcar, l'últim tram de pista és una mica estreta i pot comportar conflicte si ens trobem amb un altre vehicle de cara. Sortint de la mateixa collada comencem a remuntar pel prat (senyals grogues) fins a arribar aviat a una pista que seguim a la dreta, més endavant una altra pista també a la dreta que ens porta a passar per Can Boix, de seguit observem pel davant un abeurador on ens dirigim deixant ja la pista. A partir d'aquí el camí continua de pujada a través dels prats, imprecís i poc definit, tot i que estem en terreny obert el gps ens a serà de gran ajut. En direcció est i pels darrers trams del vessant ja podrem observar una traça més deinida del camí, allà és on ens tenim de dirigir. Amb pujada mantinguda i anat fent amplis revolts arribem al Collsalarca.
Comencem a remuntar el suau pendent de la carena gaudint de l'extens panorama, a la nostra dreta el Pirineu amb el Canigó, Costabona, Pastuira...Balandrau, i a la nostra dreta un mar de serralades que abasten tot el territori. Arribem al Puig del Pla de les Pasteres coronat per un vèrtex geodèsic, continuant el nostre i fent alguna curta sifonada assolim l'àmplia Roca dels Tres Bisbats, ara toca baixar primer fins al Coll de Pal per a continuació dirigir-nos sempre de baixada fins al Refugi Montserrat. Aquest refugi està compost de dos habitacles, un de bastant malmès utilitzat segurament per a ús ramader i un segon habitacle en molt bon estat que disposa de lliteres i llar de foc. A partir del refugi el nostre camí serà sempre per pista exceptuant el curt tram final que ja inicialment havíem utilitzat a l'inici del recorregut. Aquest últim malgrat que el realitzem per pista resulta agradable de caminar, passem pel costat d'alguns masos, testimoni de què en aquets espais tant feréstecs encara hi ha vida i si  manté una activitat


VIDEO                      FOTOS                      TRACK                         MAPA



dilluns, 10 de febrer del 2025

LA MOLA DE GALLIFA


 La Mola de Gallifa constitueix un prominent tossal situat entre Sant Feliu de Codines i Gallifa, és fàcilment identificable per la renglera de cingles que corona el seu cim. El punt d'inici és  el Km 11 de la carretera BP-1241 on hi ha un ampli espai per poder aparcar. L'itinerari que fem és cicul.lar i el fem en sentit antihorari, en el nostre cas va coincidir en que a la nit anterior havia plogut i estava tot molt enfangat fent penosa la remuntada, concretament en dos sectors on el pendent és bastant pronunciat, per tant desaconsello aquesta part del circuit si anteriorment a plogut, a més discorre per un vessant molt obac i humit. Aquest camí de pujada no disposa de cap senyalització. Una vegada superat el segon sector de forta pujada arribem a una pista on anem a la dreta, fets uns tres-cents metres per aquesta pista estarem atents a un camí que surt a la nostra esquerra i que de pujada ens acabarà portant fins a dalt de La Mola on hi ha l'Ermita de Sant Sadurní.
Pel descens ens caldrà anar a buscar un camí senyalitzat amb pintura de color blanc que inicialment i ja de baixada ens portarà fins al Collet de Sant Sadurní on hi ha una pista. D'aquí cal trobar de nou la continuació del camí senyalitzat amb pintura blanca per començar a endinsar-nos en una frondosa canal. Aquest camí que es troba en molt bon estat (comparat amb el de pujada) després de travessar algunes pistes ens acabarà portant fins a la carretera, a tocar de Gallifa i concretament en el km 9. Ens caldrà fer uns 2 km de carretera per tancar el cercle, per cert arribant a les primeres cases de Gallifa hi ha un bar-restaurant.


VIDEO                         FOTOS                            TRACK                          MAPA