Han estat moltes les ocasions que hem estat per la zona del Taga i el Puig Estela però la Serra Cavallera és molt llarga i mai havíem estat més enllà del Coll de Pal, en el sector anomenat Serra de les Pasteres o sigui que ja tocava anar-hi. Aquesta part de la serra presenta la mateixa morfologia rectilínia est-oest, amb esclarissats vessant que dominen sobradament l'entorn pròxim ocupat per extenses praderies i oferint-nos amplíssims horitzons. L'itinerari aquí proposat es realitza pel vessant sud prenent com accés de referència la població d'Ogassa, a través d'una bona pista amb revestiment de formigó podem accedir amb qualsevol tipus de vehicle fins a la Collada de la Caritat on hi ha espai per aparcar, l'últim tram de pista és una mica estreta i pot comportar conflicte si ens trobem amb un altre vehicle de cara. Sortint de la mateixa collada comencem a remuntar pel prat (senyals grogues) fins a arribar aviat a una pista que seguim a la dreta, més endavant una altra pista també a la dreta que ens porta a passar per Can Boix, de seguit observem pel davant un abeurador on ens dirigim deixant ja la pista. A partir d'aquí el camí continua de pujada a través dels prats, imprecís i poc definit, tot i que estem en terreny obert el gps ens a serà de gran ajut. En direcció est i pels darrers trams del vessant ja podrem observar una traça més deinida del camí, allà és on ens tenim de dirigir. Amb pujada mantinguda i anat fent amplis revolts arribem al Collsalarca.
Comencem a remuntar el suau pendent de la carena gaudint de l'extens panorama, a la nostra dreta el Pirineu amb el Canigó, Costabona, Pastuira...Balandrau, i a la nostra dreta un mar de serralades que abasten tot el territori. Arribem al Puig del Pla de les Pasteres coronat per un vèrtex geodèsic, continuant el nostre i fent alguna curta sifonada assolim l'àmplia Roca dels Tres Bisbats, ara toca baixar primer fins al Coll de Pal per a continuació dirigir-nos sempre de baixada fins al Refugi Montserrat. Aquest refugi està compost de dos habitacles, un de bastant malmès utilitzat segurament per a ús ramader i un segon habitacle en molt bon estat que disposa de lliteres i llar de foc. A partir del refugi el nostre camí serà sempre per pista exceptuant el curt tram final que ja inicialment havíem utilitzat a l'inici del recorregut. Aquest últim malgrat que el realitzem per pista resulta agradable de caminar, passem pel costat d'alguns masos, testimoni de què en aquets espais tant feréstecs encara hi ha vida i si manté una activitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada