No fa ni mitja hora que hem sortit de l'aparcament de la Vall d'Estós que ja ens cau a sobre el primer xàfec, tal com havien dit els de la méteo es tracta de xàfecs dispersos de curta durada en zones de muntanya, esperem que sigui així. Avui volem pujar la Tuca des Corvets, un esvelt cim situat a la capçalera de les Valls de Batisielles i Perramó, com que el desnivell es bastant important ho pensem fer en dos dies, avui pujarem a dormir al Ibón Grande de Batisielles i demà farem el cim i retornarem. Som a principis d'agost i estem dins d'un episodi de calor extrema que ja fa dies que ens te mortificats tant per les terres baixes com per aquí a muntanya tot i que hem menys intensitat. La pluja feble que cau mentre remuntem la Vall d'Estós refresca l'ambient i això és d'agrair perquè avui ens cal superar un desnivell d'uns nou-cents metres fins a l'estany. Arribem a la desviació a Batisielles-Escarpinosa i per molt bon camí comencem la veritable remuntada, amb un traçat molt bo i fent nombrosos revolts, que fan de bon pujar assolim l'Ibonet de Batisielles, lloc molt popular per tots aquells que es volen limitar a fer tan sols una agradable passejada per muntanya. En aquest indret hi ha una cabana que pot ser molt útil per aixoplugar-nos en cas de necessitat. A partir d'aquí el camí ja és mès costerut i per entre boscos i tarterams ens acabarà portant fins a l'Ibon Grande de Batissielles lloc en el cual plantarem la tenda per passar la nit. Fa un capvespre acollidor, els núvols s'han dissipat i la temperatura és agradable, algú aprofita per donar-se un banyet abans de sopar i pel voltant de les deu ja som tots dins del sac.
Són les set del matí que ja hem recollit tendes i comenem a caminar, Cal dir que aquest camí està senyalitzat amb les marques del GR i també unes de blaves que creiem que corresponen al Circuit dels Tres Refugis (Angel Orus-Viados-Estós) Al cap d'una bona estona travessem la planera conca dels Estanys Superiors de Batisielles, al final de la mateixa ens queda una forta remuntada que ens portarà a una extensa zona que configura el límit d'aigües entre Batisielles i Perramó, tan sols ens queda travessar-la per arribar al proper Collado de la Plana. Arribats al coll podem observar el massís de Posets, un espai mineral configurat per un extens mar de roques mancat de relleus i del que nomès destaquen el propi cim del Posets i la Cresta de les Espades.
Del coll iniciem la remuntada cap el cim. inicialment vessant Eriste on per un ampli vessant i una canal arribem a la carena. Tot el camí el trobarem senyalitzat amb fites i és molt important no fer exploracions personals, les fites ens van indicant els llocs més adequats. En alguns indrets la verticalitat del terreny ens obliga a deixar transitòriament el fil de la carena, en aquestes ocasions fem els flanquejos pel vessant Batisielles. Com deia tot el camí el trobem fitat, tot i que constantment ens demana fer ús de les mans no és difícil només es tracta de posar atenció i no perdre de vista les fites. El cim configura un espai no massa còmoda, grans blocs i poques zones planeres on estirar-se per recuperar forces, però això sí, la vista impressionant, però com que aquí no ens hi quedarem a viure ara toca baixar, quasi mil-set-cents metres acumulats que tenim pel davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada