MUNTANYES I PAISATGES: CAMINANT PELS PORTS

A principis de Gener i coincidint amb les darreres festes acostumem sempre a organitzar una sortida d'uns quants dies a algun indret d'aquells que habitualment no hi vas o no trobes el moment d'anar-hi la resta de l'any. En aquesta ocasió el lloc escollit va ser Els Ports, un indret que coneixem d'anar-hi en bici o per fer barrancs, es tracta d'un itinerari circular de tres dies pel sector nord del massís, amb origen a la població de Paüls. Les etapes són una mica llargues, sobretot la primera, ja que esta condicionada per la situació allunyada del Refugi de les Clotes, i el fet de dir llargues és mes que res per l'època de l'any en què hi hem anat, on els dies són molt curts. Amb aquest itinerari travessem el agresta i solitari entorn que aquest massís conserva encara plenament. Terra de boscos, cingles i barrancs que a ben segur ens deixaran un bon record. A part d'algun punt concret que s'indica més endavant, tots els camins aquí descrits estan ben mantinguts i senyalitzats, el tema de l'aigua a les zones altes de Ports es un aspecte a tenir en compte, cal portar una bona reserva i millor també algun agent potabilitzador. En quant a serveis nosaltres varem utilitzar els següents:
Paüls.....Alberg dels Ports.......T 670 686 905 (cambres comunitàries amb bany, menjador i cuina)
Arnes....Lo Corral d'Arnes.....T 977 435 629 (excel.lent en tots els aspectes)
Refugi de les Clotes..Refugi lliure proveït de llitera, taula i bancs, llardafoc i una cisterna d'aigua a l'interior.

Les etapes han estat les següents, el primer dia era l'etapa més forta, 24 km i 2000 m acumulats de pujada. De Paüls pugem seguint el GR fins molt a prop del Tossal d'Engrilló, pugem aquest cim molt panoràmic i a continuació pel Coll d'Atans anem Cap a la Punta de l'Aigua, cim fàcil de puja, de retorn al cmi anem resseguint sempre propers a la carena, fent els cims del Joan Gran i la Moleta de les Canals. Aquest darrer tram, en què fem cims en travessia i ens allunyem dels itineraris clàssics són els únics on els senders estan una mica desdibuixats i fins i tot fonedissos, però observant el terreny i amb l'ajut, si disposem de GPS no tindrem cap problema. En el Coll de les Canals retrobem un bon camí pel qual deixem la carena per anar pel vessant boscos del costat nord, on passem per algunes colladetes i finalment arribem de nou a la carena. El camí ens porta fins a les Rases de Maraco, un llarg llom carener què ens ofereix excel.lents panoràmiques de tota la zona, en especial quan flanqueja el Carrer Ample. Finalitzat el recorregut de la carena el camí s'allunya d'aquesta pel vessant nord per entrar dins del bosc i així segueix fins al refugi de les Clotes. Tota la segona part de l'itinerari en què retornem a la carena fins al refugi, la fem pel camí "Estels del Sud" senyalitzada amb un estel blau tipus "La Caixa"

El segon dia, del refugi seguim Estels del Sud fins al Coll d'en Caubet, pugem la Tosseta Rasa i tot planejant i per bons camins arribem al Refugi de Terranyes. Cal dir que en aquest sector hi han toros braus en llibertat, i el cert és que pel seu aspecte, intimiden una mica. Estan envoltats de vaques amb esquelles que suposo els mantenen a ratlla, i que en el nostre cas en notar la nostra presència s'allunyaven. Del refugi ens dirigim cap al nord, la zona planera s'acaba i comença un fort i continuat descens en direcció al Coll de Miralles. Passem pel costat de dos arbres monumental "lo Pimpoll" i "lo Pi Ramut". Davallem cap a l'Estret de l'Home on per un bon camí enlairat sobre el marge esquerre del barranc arribem al Mas de les Valls on retrobem Estels del Sud que seguim ja, fins a Arnes.

El tercer dia resseguim íntegrament "Estels del Sud". Després de travessar els Estrets d'Arnes, trobem una pista que ens porta fins al Coll de la Terra situat sota mateix de les Roques de Benet, ben aviat deixem la pista per prendre un camí que ja no deixarem fins a Paüls. Aquest camí té una ruta alternativa, que evita baixar al fons del riu i fer l'Estret del Boter, sobretot després de pluges. El camí alternatiu fa una marxa de flanc molt enlairat del riu i ens porta fins al Mas de Fandos. En bona part d'aquest darrer tram ja podem observar al fons de la vall la Punta de l'Aigua, la nostra referència per situar el Coll de la Gilaberta i el cert és, que es fa llarg d'assolir. Un cop al coll, ja només ens cal baixar per un costerut camí fins a Paüls