divendres, 13 de març del 2020

PIC DE LA MINA



Fèia anys que sentia parlar d'aquest pic, i mai trobava l'ocasió de venir a pujar-lo, no hi havia manera, finalment he tingut l'oportunitat juntament amb uns amics, ja jubilats, de venir-hi entre setmana. Quant arribem a l'aparcament del Coll de Pimorent està buit, sense vehicles, amb una mica de sort tindrem el Pic de la Mina per a nosaltres sols, cosa impensable en cap de setmana. La soledat dura poc, ja que de sobte comencen a arribar una colla de furgons que transporten tot un destacament de militars d'alta muntanya en pràctiques. Per sort, van a cop de pito i mentre nosaltres estem esmorzem desaparèixen muntanya amunt amb la mateixa rapidesa en què van arribar. El Pic de la Mina, està considerat com un cim  fàcil, adequat tant per a l'aprenentatge de raquetes com per a l'esquí de muntanya, bona part del seu traçat fins al cim passa molt proper a les pistes d'esquí de Porté la qual cosa li aporta un petit grau d'humanització en cas d'emergència o necessitat. En general l'itinerari va guanyant alçada suaument i no és fins que arriba a la part superior de les instal.lacions d'esquí que el pendent es fa més pronunciat per tal de permetre assolir l'àmplia carena. Se'ns obra la perspectiva sobre el proper Pic dels Pedrons, un altre clàssic, i les muntanyes d'Andorra i l'Ariege. El pendent encara continua suau una bona estona fins atacar el triangular pendent més pronunciat que dibuixa el cim del nostre pic. La seva visió frontal presenta un aspecte aguerrit que és enganyosa però que superarem amb facilitat. Arribem a un replà a modus d'avant-cim, on probablement ens caldrà deixar les raquetes, i superar el pendent final per terreny mixt de neu o roca segons les condicions de la muntanya. Dalt del cim tenim l'espectacle garantit, és hora de descans i de recuperar forces perquè la tornada us puc afirmar que en raquetes es fa molt llarga, però en definitiva aquí i hem vingut a gaudir, o sigui que aconsello tornar gaudint de l'entorn i del superb paisatge que ens envolta. Hem coincidit en el cim amb dos components del grup de "secours montagne" de la gendarmerie, van amb esquís i venen en travessia del Pic dels Pedrons i han arribat aquí al Pic de la Mina pujant per l'aresta rocosa que ens a separa dels Pics de Font Negra, i ens confirmen que no te dificultat i que es limita a una grimpada fàcil per roca, la veritat és que es veu temptador, potser en la propera ascensió que a ven segur hi ferem, tard o d'hora.

                    VIDEO                               FOTOS                               TRACK                              MAPA




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada