Són les quatre de la tarda que sortim de l'aparcament de la Vall de Pineta i comencem a fer camí cap al Balcón de Pineta, ens esperen uns 1300 m de desnivell fins a l'Ibón de Marboré, avui en som tot una colla, en Rafel en Pablo i jo que hem vingut de Barcelona, aquí ens hem trobat amb la Laura i en JuanRa que vénen de Benasque i dalt a l'ibón ens trobarem amb un grup d'amics seus. La pujada es fa feixuga, entre la calor que fa, el motxil.lot que portem i l'abundós dinar que hem fet de camí, la pujada ens resulta inacabable i cada cop que mirem cap amunt, el bacó de Pineta el veiem igual de llunyà i distant, per sort a la meitat de la pujada el sol ja no incideix en el vessant i per estones fins i tot ens acarona una fresca brisa que activa les neurones i ens dóna moral per a seguir remuntant aquest inhumà pendent.
Després de tres hores i mitja de pujada arribem al Balcó, el Mont Perdut se'ns apareix de sobte, carregat encara de molta neu d'aquest hivern, la seva cara nord presenta un recorregut íntegre per neu al llarg de tot el vessant que des d'aquí baix impressiona, podem observar també que tot aquest altiplà per on ens cal progressar la neu encara és abundant, per sort es manté consistent i fa de bon caminar. Arribem a l'Ibón de Marboré i ens trobem amb la resta del grup que ha pujat al matí, estan acampats al costat mateix de la riba. Muntem les nostres tendes i ens preparem algo calent per sopar abans d'anar a dormir, fa un capvespre tranquil i a poc a poc el descens de la temperatura ens empeny cap a dins de les tendes per anar a dormir i recuperar forces per demà.
A les sis del matí ens aixequem i en qüestió de mitja hora ja estem caminant, avui fa un dia semblant al de ahir, un dia perfecte per fer muntanya. El sol il.lumina tots els cims de la barrera Perdut-Marboré, oferint una imatge d'esveltesa i grandiositat. Aprofitant que la neu està dura, anem remuntant la vall per suau pendent seguint les petjades d'altres o ve les fites quan cal, d'aquesta manera arribem sota el vessant del Gran Astazú i remuntem fins al Col Swan. Podem observar que el Couloir Swan està plenament factible per la gran quantitat de neu acumulada que s'ha conservat a l'ombrívol vessant. Comencem a remuntar cap al cim pel dret pendent que ens obliga en molts indrets a utilitzar les mans, és una remuntada fàcil però on cal posar força atenció donada la inclinació. Després de fer un curt tram horitzontal arribem al cim, rodejats de verticals parets i amb una àmplia visió del sector francès. Mil metres avall podem observar el refugi des Espuguettes i bastant més avall els fons del Circ de Gavarnie. Deixem el cim i posant molta cura refem el camí fins al Col Swan, per tal de pujar fins al Petit Astazú.
Del Col Swan progressem per la carena fins a trobar l'origen d'una estreta faixa horitzontal al llarg del vessant nord. d'aquesta faixa hi ha moltes ressenyes escrites i quasi sempre se li dóna un caire de dificultat que realment no te i fins que no ti trobes no comproves per tu mateix que de difícil no en te res, diguem que sí que és estreta, també que és un traçat per un vessant vertiginós, però la realitat és que qualsevol muntanyenc i pot passar amb seguretat, altra cosa seria en el cas que hi hagués neu. Passat el tram estret de la faixa cal no seguir per la mateixa, ja que aquesta continua, i cal que grimpem per una dreta canaleta d'uns cinc métres a modús de diedre IIº, que ens a situa de nou a la carena i que sense dificultat ens porta fins al cim del Petit Astazú o Occidental. Del cim només ens cal resseguir la carena per acabar baixant a una àmplia collada amb molt bones vistes sobre Gavarnie i tot el conjunt de parets que tanquen el circ fins al Refugi de Serradets el qual podem observar llunyà. Ara ja només ens cal refer camins, l'ibón, el balcó, i de nou un llarg descens fins a l'aparcament i si amb tot això no en tinguéssim prou, unes quantes horetes de carretera fins a casa. Com epíleg de la sortida dir que ha estat una gran ascensió a uns cims de tres mil metres amb unes condicion que poques vegades et trobes i el més important, hem conegut gent maca amb la qual voldrím repetir experiències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada