Feia dies que teníem interes per venir aquí a la Riera de les Gorgues, tant per fer el seu recorregut, com per a comprovar els efectes de la sequera aigües amunt de l'Embasament de Sau. Aquestes gorgues s'extenen des de la població de l'Esquirol fins que acaben abocant les seves aigües a l'embassament molt a prop de Roda de Ter, Es tracta d'un recorregut circular que farem en gran part enlairats per les cingleres que abracen el seu curs i des d'on dominarem les exuberants i ombrívoles profunditats. Fem l'itinerari en sentit horari i la seva longitud total és de 14 km i el desnivell acumulat proper als 700 m. En el nostre cas i a causa del poc cabal de les pròpies gorgues, així com dels seus efluents, ens vàrem saltar la visita d'alguns dels saltants emprant d'aquesta manera un temps total de sis hores.
Com que la nostra intenció era a part de visitar les gorgues poder comprovar també l'estat de l'embassament, vàrem escollir com inici del recorregut un indret situat al costat de la factoria industrial de la firma Patel on hi ha una àrea d'aparcament just al costat d'un camp de futbol. D'aquí podem accedir ràpidament fins a un dels miradors del Ter, en aquest punt el riu fa un pronunciat meandre de cent vuitanta graus, a la riba oposada podem observar enlairat el Monestir de Sant Pere de Casserres que actualment a canviat el seu habitual paisatge aquàtic per una erma i regular planúria que només es veu trencada pel curs originari del Ter, ara minso i tristot, a l'espera de què arribin temps millors.
Per realitzar tot aquest recorregut és aconsellable, no imprescindible, disposar d'un gps, el seu traçat és enrevessat i sempre ens podrà ajudar davant de dubtes, són molts els trencalls per on ens cal passar i a vegades l'itinerari no està massa clar. Concretament, el punt on inicialment hem de baixar al fons de la riera està poc definit, perdrem altura i cal trobar unes fites que ens conduiran al bon sender que ressegueix pel fons de la riera lleugerament enlairat de la seva llera. Per aquest sender arribarem fins al punt on un rètol ens indica el camí per remuntar de nou fins a la part superior del cingle i des d'on podrem accedir a la Barra de Ferro. Aquesta remuntada està equipada per un conjunt de cadenes de fàcil progressió i que ens donaran un plus de seguretat. Després de visitar la Barra de Ferro continuarem per pista fins que ja molt a prop de l'Esquirol trobarem un marcat trencall a la dreta on per pista arribarem al Pont del Molí de Bertrana, bonica raconada envoltada d'un plaent ambient aquàtic. Som a la meitat del nostre itinerari, ara ens caldrà travessar la riera per una passera feta amb grans roques i continuarem ja de retorn per la riba oposada, un rètol ens indica el camí que remunta fins a la masia del Vilar, pujada cómode que ens acabarà situant als àmplis camps junt a la masía de El Vilar, a continuació i fent un curt tram per carretera arribem a l'Ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues. Aquest punt és l'inici del camí que per la cinglera ens té de portar fins a la Masia de Sentfores, tram de cami a frec del cingle i on en alguns punts cal posar atenció. De Sentfores tenim una bona visió de la barra de Ferro.
De Sentfores ens cal fer un curt recorregut per pista fins a una bifurcació que prendrem a la dreta, seguint per aquesta pista caldrà que estem atents a un senyal que indica el camí que de baixada ens portarà a la llera de la riera, anem perdent altura per aquest sender, passem per un primer entall a la roca amb un curt tram equipat amb una corda i més endavant un altre equipament més llarg que amb una corda nuada ens permet superar de baixada unes lloses rocoses, seguidament arribem a la llera de la Riera de les Gorgues.
Arribats en aquest punt, i després de travessar la riera ens va costar de trobar el punt d'inici més adequat per començar a remuntar pel vessant oposat, finalment uns cent metres aigües avall del punt on havíem arribat, vàrem observar una fita i d'aquest punt vam començar a guanyar alçada per terreny emboscat de fort pendent però amb rastres de ser lloc de pas. Amb l'ajut d'alguna arrel i seguint el traçat més lògic vam arribar en un punt on ens va caldra fer un flanqueig d'uns set metres de llargada per una lleixa d'uns trenta centímetres, pas exposat i sense masses preses per les mans. Superat aquest pas aviat arribem a terreny més franca i tot seguit a la pista per on havíem passat a l'inici de l'itinerari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada