Fa temps que no vaig a fer cap avenc, més que res perquè últimament estic poc entrenat a l'esforç que exigeix remuntar verticals, malgrat això en Rafel i la Sónia m'han convençut per venir a l'Avenc Gran de les Azines perquè pot aportar un bon entrenament. Es tracta d'una cavitat que malgrat la seva fondària de setanta metres la vertical està molt fraccionada i permet recuperar forces als que com ara jo estem menys entrenats. El recorregut que inicialment fèiem consistia en el descens d'un encadenament de tres pous que ens deixen al costat d'una finestra-esquerda per on ens cal passar per baixar un petit pou d'uns cinc meres, immediatament mitjançant una corda fixa assolim la base de la Gran Sala. Per entre blocs ens dirigim al lloc oposat d'aquesta sala on hi observarem una corda fixa instal.lada per on ens caldrà remuntar per accedir a la Galeria Superior. Aquesta remuntada està repartida en dos trams d'uns deu metres cadascun amb reenvios intermitjos. La Sala Superior és la part més concrecionada de l'activitat i en ella i trobem les dues estalagmites translúcides, fita principal de la nostra exploració, tot i que no n'hi ha per a tant, quan hi arribem és com si entréssim a les Mines del Rei Salomon, objectiu aconseguit. Visitada aquesta sala cal retornar de nou a la via principal de l'avenc, muntem doncs un rapel per baixar els trams de corda fixa que ens situarà de nou a la base de la Sala Gran a -44, i seguim remuntant fins a la finestra que ens havia donat accés a tot aquest recorregut lateral. De nou a a vertical principal de l'avenc, en Rafel i la Sónia decideixen baixar fins a la cota màxima a -70 metres, jo els espero, com ells ja saben, jo només baixo forats quan en el seu fons sé que m'hi trobaré la "Capella Sixtina". Junts de nou em confirmen que no tenia cap interés rellevant, llevat d'haver aconseguit la cota màxima de la cavitat. Tots els pous estan perfectament equipats, cal però portar forces plaquetes i mosquetons. En la nostra exploració una corda de seixanta metres ens va permetre enlleçar tota la cavitat fins a la capçalera del pou final de quinze metres. Per el descens en ràpel de la Galeria Superior fins a la base de la Sala Gran millor portar una corda que ens faciliti la maniobra, les cordes fixes existents estan algo malmeses per la humitat i friccionen molt. ´L'accés en vehicle fins a la cavitat és preferible realitzar-lo pel costat de Begues, on només hi trobarem un curt tram de pista i en bon estat, en canvi per Vallirana cal recórrer més distància i amb trams força malmesos. Ull doncs amb el GoogleMaps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada