dilluns, 15 de juliol del 2024

PANTÀ DE SANTA ANNA (fins al Pantâ de Canelles)



 


Va ser per l'any 1998 que vaig venir al Pantà de Santa Anna, en aquella ocasió sortíem del costat mateix de la presa (actualment hi ha una tanca), era el capvespre i la nit va caure ràpida, després de navegar unes hores de nit vam bivaquejar en un racó dins dels estrets que hi ha passat Tragó, a la nit va ploure i al dia següent encara fosc vam continuar el nostre camí endavant. En aquella ocasió el nivell de les aigües era molt baix i no va ser possible arribar fins a la base de la Presa de Canelles. En els temps actuals en què parlem de sequera el nivell de les aigües arriben quasi fins el pòrtic de la porta d'entrada de l'església, aquell any el nivell estava molt per sota i com a testimoni aquesta foto. En aquesta ocasió tornem a Santa Anna amb el propòsit d'arribar fins a Canelles. Al poble d'Ivars de Noguera surt una bona pista, apte per a tots els vehicles que porta primer fins a Boix que deixem a l'esquerra, seguint uns nou-cents metres més endavant trobem un trencall que prendrem a l'esquerra i pel que accedim a una àrea de picnic molt utilitzada pels pescadors. Aquest serà el nostre punt d'embarcament. El recorregut a fer no té pèrdua, anirem remuntant aquest gran mar interior i de camí tindrem l'oportunitat de conèixer un indret màgic, el Monestir de Vallverd, un cenobi del Cister que es va fundar cap a l'any 1170 i que va acabar sent d'ús exclusivament femení. Avui en dia es conserven restaurats els seus tres absis. Seguint el nostre recorregut aviat arribem a l'antic poble de Tragó de Noguera, avui en dia un munt de runes i del que tan sols es conserven l'entrada i l'absis de l'església, vist l'aspecte caòtic que mostra sembla increïble que aquest poble tingues uns sis-cents habitants i dues-centes cases habitades. Passat Tragó l'embassament s'estreny de forma quasi contínua fins a la presa de Canelles. Una vegada mesurat el recorregut amb el gps ha donat un total de vint-i-un quilòmetres entre anar i tornar, algo durs de fer pels que no estem habituats a remar i que a més cal desitjar de no tenir vent en contra. L'acta d'embarcar i desembarcar presenta quasi sembra dificultats a causa de que les ribes estan sempre exposades a la fluctuació de les aigües el que motiva que hi hagi molt de fang, al marge d'aquests petits inconvenients haurem realitzat un recorregut per uns espais feréstecs de gran bellesa.

MONESTIR DE VALLVERD                          TRAGÓ DE NOGUERA

VIDEO                           FOTOS                           MAPA







dijous, 4 de juliol del 2024

LO TÉSOL (Valls d'Àneu)


Ahir dissabte despres de pujar a la Roca Regina, que per carretera ens venia de pas, vam continuar el nostre camí amb la intenció de pujar a dormir al Refugi Pla de la Font a les Valls d'Àneu, el nostre objectiu és pujar avui diumenge al cim de Lo Tèsol. Ahir va ploure i avui el dia tampoc pinta massa bé, ja veurem si serà factible fer cim. Aquest cim normalment es fa en travessia fent el Pinetó i el Roca Blanca però nosaltres ens limitarem a fer el Tésol per la seva via normal. Per accedir al refugi cal prendre un ramal que es troba situat a prop de Jou en el tram de carretera que l'uneix amb Son, es tracta d'una llarga pista apta per a tots els vehicles que en 7,5 km ens a situa a un espai d'aparcament proper al refugi del qual ens a separen només uns quinze minuts de caminar per la continuació de la mateixa pista, aquest darrer tram tancat al trànsit. Aquesta pista vam comprovar a la tornada es manté també en bon estat fins a Son. 

Des del refugi tornem als vehicles per tal de deixar tot el nostre equip de pernoctació i evitar-nos al mateix temps haver de remuntar a la tornada els cent cinquanta metres de desnivell que ens a separen del punt de sortida més lògic situat a la zona de prats de la Palomera, així és que ens dirigim amb els vehicles fins aquest punt, una zona àmplia on podem aparcar sense incomplir normatives. L'ascensió al cim de lo Tésol la podem diferenciar en dues parts, una primera part on anem travessant zones de prats tot superant desnivell suaument i una segona part radicalment oposada on trobem de sobte el gran desnivell que ens falta fins al cim. Es tracta d'un fort pendent, constant i rectilini, per on sensa treba anem superant els sis-cents metes fins al cim. Els primers metres d'aquesta remuntada s'inicien en una canal rocosa on ens cal l'ajut de les mans. Superat aquest curt sector ja comencem a progressar per terreny herbós (quan està mullat rellisca força) seguint pel discret acanalament d'aigües i que serà la tònica general de la resta de la pujada. En cas de boira és important a la baixada anar resseguit el mateix camí acanalat de la pujada, doncs els altres marges de l'inici de la base del vessant s'observaven molt abruptes i ens comportarien dificultats. Un cop a baix i arribant als vehicles ens va enxampar un xàfec, faig aquest curt comentari tan sols per esmentar que per retornar vam utilitzar la continuació de la pista fins a Son. Poc abans d'arribar al poble h trobem el centre de Món Natura de Les Planes de Son, on vist el mal dia que feia ens van permetre menjar el nostre menjar i ens van tractar amb una exquisida amabilitat.

VIDEO                          FOTOS                         TRACK                             MAPA




ROCA REGINA (Circular pel Torrent del Bosc)

A l'extrem nord del Congost de Terradets i situada al marge dret del Noguera Pallaresa hi trobem l'impressionant paret de la Roca Regina, quatre-cents metres de verticalitat absoluta que dominen el Torrent del Bosc, un engorjat que discorre a través del vessant nord del Montsec d'Ares, un espai agresta i feréstec desproveït de camins i recobert d'una densa masa boscosa.
Farem un recorregut circular a través de tot aquest entorn i  prendrem com a punt d'origen l'estació de tren de Cellers-Llimiana. Es tracta d'un traçat poc exigent que podem fer en una matinal. A l'estació hi trobem una àmplia zona d'aparcament tot i que també hi podem arribar amb el tren de La Pobla de Segur. Inicialment, el camí ressegueix pel costat de la carretera per tal d'anar a buscar el pont que ens permetrà accedir a l'altre costat de l'embassament de Terradets. Seguidament per l'antiga carretera de Llimiana i havent travessat tot un seguit de túnels arribarem a l'inici del Torrent del Bosc just sota el gran pont del ferrocarril. 
El camí va resseguint el marge dret hidrogràfic del Torrent del Bosc, oferint-nos continues i espectaculars perspectives de la Roca Regina. Aquest camí acaba situant-nos a la llera del torrent, ara toca remuntar pel vessant oposat, una gran fita ens marca l'inici d'aquest camí. De forma sinuosa anem guanyant alçada còmodament, arribant a una collada on trobem un rètol. Anirem a la dreta per tal de pujar fins a la cota màxima de la Roca Regina, sempre per bon camí passarem per alguns balconets on obtindrem una esfereïdora visió a vista d'ocell de les profunditats. Cal retornar fins a la collada per iniciar el descens, inicialment el camí discorre proper a la carena amb bones imatges dels feréstecs vessant de la muntanya. Finalment arribem al punt d'inici l'estació de tren. Tots els camins estan ben mantinguts i senyalitzats amb pintura groga i verda segons sectors. Cal portar aigua perquè no hi trobarem fonts.

VIDEO                FOTOS                      TRACK                           MAPA